Resultats de la cerca
Es mostren 1894 resultats
mola de Colldejou
Baixant de Colldejou (Ripollès)
© Fototeca.cat
Muntanya
Mola (914 m alt.) de la Serralada Prelitoral, al terme de Colldejou, que forma part dels relleus estesos entre el Priorat i el Baix Camp, coneguda també per Portell del Llamp
.
Recolzada en un basament paleozoic, és composta per nivells de Triàsic coronats d’una cinglera juràssica de calcàries i margues Al NE enllaça pel coll Roig de Colldejou amb la serra de l’Argentera, i al SW, pel coll del Guix, amb la mola de Llaberia, mentre que al NW domina la depressió de Móra, davant Falset, i al SE resta oberta pel barranc de Rifà, damunt les planes del Baix Camp Als cims, que hom abasta travessant nombrosos portells de les Processons, de la cova del Llamp hi ha els residus d’una antiga fortificació
cova del Drac
Vista de la Mola i el Morral del Drac (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Muntanya
Relleu massís de Sant Llorenç del Munt, dins el terme de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental), que forma un monòlit foradat, destacat de la cinglera que limita la Mola.
Kjølen
Muntanya
Conjunt muntanyós de la península Escandinava, entre Noruega i Suècia.
Situat al N del cercle polar, el cobreixen nombroses glaceres, i hi ha la màxima altitud de Suècia, el cim Kebnekaise 2 123 m
l’Avedoga d’Adons
Muntanya
Tossal de la serra de Sant Gervàs (1 839 m alt.), a 8 km al sud d’Adons (Alta Ribagorça), que forma un gran espadat per la banda de llevant.
És termenal dels municipis del Pont de Suert i l’antic terme d’Espluga de Serra Tremp
mont Athos
Muntanya
Muntanya de Grècia que constitueix la més oriental de les tres penínsules de la Calcídica (2.032 m).
Per extensió, el nom Mont Athos designa tota la península i el territori autònom i monàstic que l’ocupa
muntanyes d’Atakora
Muntanya
Alineació muntanyosa de l’Àfrica, al nord de Togo i Benín, d’uns 300 km de longitud per uns 40 km d’amplada, formada per quarsites metamòrfiques molt plegades i erosionades i drenada pels rius Níger, Oti i Ouémé.
Guardialta
Muntanya
Muntanya (707 m) que domina pel N la vila d’Os de Balaguer (Noguera).
puig de la Guàrdia
Restes de l’antic castell de Jorba, sobre el puig de la Guàrdia
© Fototeca.cat
Muntanya
Tossal (549 m) que domina el poble de Jorba (Anoia), on hi ha les restes de l’antic castell de Jorba.
puntal del Ginebre
Muntanya
Contrafort oriental (1 017 m alt.) del Maigmó, dins el terme de Petrer (Vinalopó Mitjà).
Licabet
Muntanya
Muntanya que domina el NE de la ciutat d’Atenes i s’oposa al turó de l’Acròpolis, el qual supera en altitud (277 m).
Avui una esglesieta dedicada a sant Jordi en corona el cim, que és un dels miradors de la ciutat