Resultats de la cerca

La comunitat s’hi establí al s XIII l’església és esmentada el 1277 i es traslladà a Barcelona després del 1450, i el 1466 es fusionà amb les monges de Montalegre El lloc fou venut al s XVIII, i el culte a sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista passà a la parròquia Resten escassíssimes ruïnes

Conserva de l’antiga esplendor s XI-XIII una gran riquesa monumental, com l’església de San Giovanni del Toro amb una trona del s XII i la catedral, romànica magnífics ambó, trona i portes de bronze El Palazzo Rufolo, amb pati d’arcades encreuades, es troba en un parc que inspirà a Wagner el jardí encantat de Klingsor, del Parsifal

A la primera juliol del 1848, les forces austríaques de Radetzky derrotaren el rei Carles Albert, cridat pels llombards i els piemontesos A la segona juny del 1866, l’arxiduc Albert d’Àustria derrotà les forces del nou rei, Víctor Manuel II

Situada prop de Nàpols, hi foren trobades a fi del s XIX dues grans villes romanes, de les quals procedeixen, respectivament, un famós tresor d’orfebreria actualment al Musée du Louvre i unes pintures murals al Museo Nazionale de Nàpols

Ocupada antigament pels venetoillírics i pels celtes, Aquileia esdevingué el 181 aC una colònia romana fortificada Després de Dioclecià fou escollida com a residència imperial El seu port tingué una gran importància com a centre d’expedició de mercaderies vers els països danubians i a Illíria Fou presa i destruïda per Àtila el 452 Seu episcopal, fou erigida en patriarcat al començament del segle VIII, que exercí la seva jurisdicció sobre tot el Vèneto fins a la supressió del patriarcat decretada el 1751 per Benet XIV

El 1308 hi fou fundat per iniciativa de Frederic III de Sicília un monestir cistercenc amb monjos del monestir català de Santes Creus

És el port principal de la província italiana dedicat a la pesca i exportació de tonyina Castell del s XIII, construït pels reis de les Dues Sicílies, on fou afusellat, el 13 d’octubre de 1815, Joaquim Murat

Al s XIII fou feu dels Piccolomini, un dels quals, el futur papa Pius II, la féu reestructurar globalment 1459-62 i en canvià el nom Corsignano per l’actual, derivat del seu És un dels pocs casos de realització urbanística unitària de les propostes teòriques quatrecentistes, i fou feta, seguint les directrius de LB Alberti de la ciutat palau ideal, pel seu deixeble Bernardo Rossellino Aquest l’articulà ortogonalment a banda i banda d’un carrer principal lleument encorbat, l’eix del qual coincidia amb la cresta del turó En el seu centre, hi emplaçà el nucli monumental, entorn i en funció d’una…