Resultats de la cerca
Es mostren 205 resultats
Rocafort
Fortalesa
Antiga fortalesa del terme de Martorell (Baix Llobregat), situada en un puig sobre l’Anoia, al S de la vila.
Pertanyia als Castellvell, que al principi del s XII hi fundaren el priorat benedictí de Sant Genís de Rocafort Queden restes de murs, flanquejats de torres rodones, entorn de les ruïnes de l’església de Sant Genís
la Cotonera
Fortalesa
Línia de fortificacions de Malta feta construir pel gran mestre de Sant Joan, Nicolau Cotoner i d’Olesa (1663-80), per tal d’unir La Città Vittoriosa (l’antic Borgo) a La Sanglea, a llevant del Gran Port, davant La Valette.
Cadmea
Fortalesa
Ciutadella de Tebes, a la Beòcia, Grècia, anomenada així del seu fundador, Cadmos.
El castell medieval construït sobre les seves restes fou anomenat pels catalans, al s XIV, castell de Sant Omer
la Ciutadella de Barcelona

Maqueta de la fortalesa de la Ciutadella de Barcelona
© Fototeca.cat
Fortalesa
Fortalesa feta construir per Felip V al barri de la Ribera de Barcelona al s. XVIII.
Ocupada la ciutat el 1714, hom projectà la construcció d’una fortalesa militar per tal de castigar-la i d’evitar-ne un possible alçament Les obres començaren el 1716 segons els plans de l’enginyer militar Prosper Verboom, i acabaren pràcticament el 1719 totalment el 1750 Calgué destruir el barri de la Ribera que s’havia distingit especialment en la defensa de la ciutat 1 200 edificis, amb els convents de Sant Agustí i de Santa Clara, sense indemnització Per a l’enderroc i la construcció es féu una impressionant mobilització forçosa, sota la vigilància de l’exèrcit Només se'n conservà la torre…
Massada

Vista aèria de Massada
Andrew Shiva (CC BY-SA 4.0)
Fortalesa
Antiga fortalesa de Judea, actualment a l’estat d’Israel.
És situada en un massís en altiplà, a l’extrem del desert de Judea, 400 m per damunt de la mar Morta a l’W Els penya-segats que el formen la converteixen en una fortalesa natural gairebé inexpugnable L’única font documental sobre Massada és La guerra jueva de Josep Flavi , el qual situa la construcció de la primera fortalesa no documentada arqueològicament en temps del rei asmoneu Alexandre Janneu, que regnà en 103-76 aC Herodes el Gran, rei de Judea del 37 aC al 4 aC, hi construí el palau fortificat Després de la seva mort i de l’annexió romana, els jueus zelotes el convertiren en el seu…
Cecilia del Risco
Voleibol
Jugadora de voleibol.
Internacional absoluta des dels setze anys, fou considerada una de les millors jugadores del món gràcies als èxits aconseguits amb la selecció peruana, de la qual fou capitana i amb la qual assolí un subcampionat al Mundial 1982 i disputà els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 i Los Angeles 1984 El 1984 fitxà per l’Espanyol-Cornellà, on aconseguí dues Lligues 1985, 1986 i tres Copes de la Reina 1984, 1985, 1986 Nacionalitzada espanyola el 1984, es convertí en la primera jugadora professional del club Es retirà acabada la temporada 1992-93
José Manuel Moreno
Voleibol
Jugador de voleibol.
Jugà al Picadero de Barcelona durant la dècada de 1960 i al principi de la de 1970 Fou campió de la primera i segona Lligues disputades 1965, 1966, en què aconseguí el doblet el 1965, ja que també assolí la Copa del Generalísimo
Daniel Rocamora Blázquez
Voleibol
Jugador de voleibol.
S’inicià al Club Natació Sabadell i jugà també a Tarragona, al Centre d’Estudis Roca de Barcelona, a l’Andorra TX i al Cañada Vera, filial de l’Unicaja Almeria Amb el CAI Teruel feu el salt a la màxima categoria, on també ha defensat els colors del CMA Sòria És internacional amb la selecció espanyola absoluta i ha disputat partits amb la selecció catalana
Ester Ribera Boter
Voleibol
Jugadora de vòlei platja.
Professional des del 2001, formà parella amb Cati Pol i, posteriorment entre d'altres, amb Berta Antequera 2011-12, amb les quals disputà el circuit mundial Guanyà tres medalles d’or, dues de plata i una de bronze als Campionats d’Espanya i aconseguí una medalla de bronze al Campionat d’Europa Des del 2014 forma parella amb Amaranta Fernández, i el 2016 es proclamaren campiones de Catalunya
Cosme Damián Prenafeta García
Voleibol
Jugador de voleibol.
Collocador sorgit de les categories inferiors dels Bombers de Barcelona, arribà al primer equip i quan aquest es dissolgué fitxà per l’Andorra, on jugà una temporada El 1992 marxà a l’Unicaja d’Almeria, on estigué més de deu anys i aconseguí vuit títols de Lliga, cinc Copes del Rei i tres Supercopes d’Espanya La temporada 2004-05 fitxà pel Futbol Club Barcelona Fou convocat 186 vegades per la selecció espanyola, de la qual fou capità, i disputà els Jocs Olímpics de Sydney 2000, el Campionat del Món 1998, 2002 i el d’Europa 2003 Li fou concedida la medalla de plata al mèrit esportiu 2002
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina