Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Sila
Massís
Massís de la Itàlia meridional, que comprèn tot el NE de la Calàbria.
És constituït per materials cristallins i presenta una forma d’altiplà tallat bruscament sobre la vall del Crati al N Màxima altitud al Botte Donato 1 929 m És una regió plujosa i coberta de bosc on hom ha construït diversos pantans
estany d’Espolla
Estany d’Espolla després d’una temporada de pluges
Museu de Banyoles
Estany
Petita llacuna que apareix al N-NE de l’estany de Banyoles només després d’una temporada de pluges fortes situada entre els municipis de Fontcoberta i Porqueres (Pla de l’Estany).
L’aigua brolla a 20 o 30 cm del travertí d’origen lacustre que constitueix l’altiplà d’Usall, i s’escorre cap al Ser, afluent del Fluvià, tot reconstruint part de l’estany primitiu L’aigua sembla que procedeix del nord del Fluvià com la de l’estany de Banyoles, al qual serveix de sobreeixidor, on s’infiltra travessant calcàries i guixos eocènics enfonsats al llarg d’una falla que es prolonga cap al sud quan la pressió de l’aigua és excessiva travessa els guixos i travertins dipositats al llac antic 100 m de gruix Les aigües sortints d'aquest estany formen un rec que transcorre a través del…
Aladag
Massís
Massís muntanyós de l’altiplà anatolicoiranià, Turquia, al Köroǧlu Daǧlari.
Culmina als 2 378 m al cim de Köroǧlu
Aladag
Massís
Massís muntanyós de l’altiplà anatolicoiranià, Turquia, al Taure central.
Culmina als 3 734 m al pic Kaldidaǧ
Rungwe
Massís
Massís volcànic, al S de l’altiplà de Tanzània, sobre la conca del llac Nyassa (3175m).
Massís Central
Muntanyes del massís de Sancy, part del Massís Central
© Jaume Ferrández
Massís
Regió del centre-sud de França, formada per un conjunt d’altes terres, amb una altitud mitjana de 710 m, que separen les planes de la conca de París i el Llenguadoc i l’Aquitània i la vall del Roine.
És un extens massís antic d’un relleu molt compacte Fragment del plegament hercinià, format per materials cristallins granit, gneis i esquists, fou afectat en el terciari per una sèrie de dislocacions que el fragmentaren en diversos compartiments d’una altitud desigual i fosses tectòniques i el feren bascular d’E a W Relacionades amb aquestes dislocacions, grans masses de lava formaren l’actual aparell volcànic que constitueix el centre del massís i que correspon a l’Alvèrnia Els cims puèis més alts del massís són aquests volcans, intensament erosionats, com Lo Puèi de la Crotz, l’altitud…
Ararat
Al fons, Mont Ararat, al Caucas
© Fototeca.cat-Corel
Massís
Massís volcànic de l’altiplà anatolioiranià, a la Turquia oriental, dins el territori històric d’Armènia, és el punt de divisió dels actuals estats d’Armènia, Turquia i l’Iran.
S'alça fins a la regió de les neus permanents en dos pics alineats en la direcció del Caucas Büyük Aǧri Daǧi 5 165 m i Küçük Aǧri Daǧi 3 925 m La tradició l’ha fet aparèixer com el lloc on s’aturà l’arca de Noè La primera ascensió al massís fou efectuada per F Parrot el 1824 La primera ascensió catalana fou realitzada el 1968 per Venanci López de Ceballos i Jordi Pons, en ocasió de l’Expedició Trans-Himàlaia L’Ararat © Xevi Varela
Mandara
Massís
Massís al nord de l’altiplà d’Adamaoua, entre el riu Benue i el llac Txad i entre Nigèria i el Camerun, amb una altura mitjana de 800 a 900 m.
Hi ha vegetació de sabana i estèpica
Putorana
Massís
Massís de l’altiplà de la Sibèria Central, el més alt i el més fortament desmembrat, al curs superior del P’asina, al NW del kraj de Krasnojarsk, Rússia (altitud màxima, 1 702 m).