Resultats de la cerca

Prolongació de les Ardenes, és compartimentat en uns quants llocs principals el Taunus 880 m, el Hunsrück 818 m, el Westerwald 464 m i l’Eifel 760 m El Rin i alguns dels seus tributaris l’entallen amb una sèrie de profunds congosts Els materials que el formen es dipositaren durant el Primari en una zona geosinclinal que comprenia una part de les illes Britàniques sinclinal anglogermànic Aquests sediments es plegaren en el Carbonífer Westfalià i també en el Permià, i sofriren després una sèrie de processos erosius fins a esdevenir una espècie de peneplà L’orogènia…

El forma un sòcol granític i metamòrfic recobert en certs indrets per materials del Secundari, calcàries i gresos en particular La Selva Negra i els Vosges formaven en realitat un mateix massís, que fou profundament transformat pel contracop de l’orogènia alpina Terciari que l’enfonsà en la seva part mitjana plana d’Alsàcia El massís de la Selva Negra fou basculat pel mateix motiu del SW cap al NE Forma un veritable horst , bloc enlairat, que domina en forma abrupta la plana del Rin, amb una successió de falles verticals esglaons, i descendeix suaument cap al Württemberg, és a dir, cap a l’E…

Separa la vall de la Vansa conca del Segre, al N, de la vall de Lord valls de l’aigua de Valls i del Cardener, a la conca del Llobregat, a l’E i al S Entre els cims es destaquen el roc d’en Carbassa 1 945 m alt, el cap del Verd punt culminant, 2 288 m alt i el cap de prat d’Aures 2 244 m alt Més a l’E de Tres Collets 2 127 m alt és continuada per la serra de les Comes o del Gall, que culmina al cap d’Urdet 2 240 m alt