Resultats de la cerca

Participà en combats clandestins d’aquest esport i en promogué la legalització Fou deixeble del púgil nord-americà Tony Berton El 1909 fundà la secció de boxa de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, on també exercí de preparador 1914-22 i ocupà diversos càrrecs directius El 1913 participà en el primer combat de boxa oficial celebrat a Barcelona, on derrotà el púgil Puig Amatller per abandó Participà en una dotzena de combats com a amateur en la categoria de pes ploma, fins que es retirà el 1920 Després organitzà vetllades pugilístiques, participà en la fundació de la Federació Espanyola d’Esports…

Començà com a professional el 1963, i en catorze anys disputà un total de 102 combats, amb 89 victòries, 9 nuls i 3 derrotes Guanyà el títol mundial de pesos mitjans el 1970 i el defensà amb victòria en catorze ocasions fins el 1977, que es retirà

Fou l’únic pes pesant que conquerí tres medalles d’or olímpiques consecutives Munic 1972, Montreal 1976 i Moscou 1980 El boicot cubà i soviètic als jocs de Los Angeles el 1984 el privà, possiblement, de la quarta medalla Heroi popular i defensor del règim polític de Fidel Castro, no acceptà mai de passar al professionalisme americà Ja retirat 1988, fou entrenador de boxa i vicepresident de la federació cubana de boxa

Campió mundial de pesos pesants 1937-49, cedí voluntàriament el títol, imbatut El 1950 tingué una desafortunada reaparició, en voler reconquerir el títol, i fou vençut per Ezzard Charles Ha estat el més popular i el més cotitzat de tots els campions mundials de boxa

Procedent d’un gueto novaiorquès de Brooklyn, debutà com a professional a Albany Nova York el 1985 El 1986 es proclamà campió del món dels pesos pesants del Consell Mundial de Boxa CMB L’any següent aconseguí el títol mundial de l’Associació Mundial de Boxa AMB i el de la Federació Internacional Després de cinc anys d’hegemonia absoluta, on no havia perdut cap combat, fou batut per James Buster Douglas a Tòquio el 1991 El 1992 fou condemnat a sis anys de presó per violació El 1995, després de complir la meitat de la pena, abandonà la presó El 1996 retornà a la competició contra Frank Bruno,…

Conegut amb els sobrenoms  d' el Canari o el Crack de Gràcia , s’inicià el 1922 directament com a professional Sempre a les ordres d’Àngel Artero, entrenà al Punching Ball Club de Gràcia Fou campió de Catalunya 1924-27, d’Espanya 1929 i d’Europa 1929 del pes ploma Defensà amb èxit el títol continental en vuit ocasions, fins que el 1934 l’abandonà sense combatre Conservà el títol estatal fins a la seva retirada, al febrer del 1935, després de perdre davant el campió del món de la categoria, el nord-americà Freddie Miller, el qual retingué el títol Al llarg de la seva carrera aconseguí 96…

Fou un campió mundial dels pesos pesants reconegut pels tres combats que protagonitzà amb Muhammad Ali Fou, de fet, l’únic boxejador que aconseguir abatre Ali El 1971 fou reconegut com a campió mundial, títol que perdé el 1973 Fou campió olímpic a Tòquio el 1964

Es professionalitzà el 1923 i el juny de 1930 es convertí en el primer europeu campió del món dels pesos pesants, davant el nord-americà Jack Sharley, davant del qual perdé el títol dos anys després El juny de 1936 derrotà per KO al Yankee Stadium de Nova York el mític boxador nord-americà Joe Louis, èxit que el govern del Tercer Reich volgué aprofitar per a fer propaganda del règim, bé que Schmeling sempre se'n mantingué distanciat mai volgué ingressar al partit nazi i ajudà molts jueus a fugir d’Alemanya Al juny de 1938, la seva derrota per Louis per KO en el primer assalt…

Campió mundial dels pesos pesants 1933 després de la seva victòria KO sobre Jack Sharkey perdé el títol davant Max Baer 1934

Del 1957 al 1969 fou professional en les categories mosca i gall Fou campió d’Itàlia 1958-59, d’Europa 1961-1964 i del món 1965 del pes mosca, en vèncer per punts Pone Kingpetch Del 1968 fins que es retirà competí en el pes gall, en què també fou campió d'Europa