Resultats de la cerca

S’inicià de la mà del preparador Àngel Artero i debutà com a professional el 1925 a l’Olímpia de Barcelona Es proclamà campió d’Europa en la categoria del pes gall 1929 en derrotar als punts l’italià Domenico Bernasconi Retingué aquest títol fins el 1931, any que fou derrotat pel romanès Lucien Popescu També guanyà el Campionat d’Espanya de la categoria en tres ocasions entre el 1928 i el 1932 El 1936 abandonà la boxa professional després de disputar 83 combats i guanyar-ne 63 Fou afusellat al Camp de la Bota

Es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya amateur en la categoria de pes semipesant 1953

Competí en els camps amateur i professional Es proclamà campió d’Espanya de boxa professional en la categoria del pes mitjà 1950 Guanyà el Campionat de Catalunya de boxa en vèncer José Arrufat 1944 Disputà el títol de campió d’Europa del pes wèlter contra l’argelí nacionalitzat francès Marcel Cerdan Participà en diverses vetllades pugilístiques al Gran Price, l’Olímpia i les places de braus de les Arenes i la Monumental Després de 250 combats penjà els guants El 1972 obrí el seu propi club de boxa al barri de Sants de Barcelona

Es formà com a púgil a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, on entrenà amb Ramon Larruy, i a l’Sporting Boxing Club Debutà com a amateur el 1920 a l’Iris Park i es proclamà campió d’Espanya de pes mosca 1923, títol que retingué fins el 1931 –excepte el 1924, que perdé per punts contra Manuel González– Es convertí en el primer boxejador català que es proclamà campió d’Europa 1927, èxit que repetí l’any següent 1928, sempre en la categoria de pes mosca Disputà el títol de campió mundial contra el púgil Frankie Genaro a la plaça Monumental de Barcelona 1931 Fou escollit segon millor boxejador de pes…

Pioner de la medicina esportiva associada amb la boxa, exercí com a metge en diversos combats a Barcelona Després de la Guerra Civil, fou nomenat delegat nacional de boxa i presidí la Federació Espanyola de Boxa FEB fins que el 1941 fou substituït pel comandant Enrique Ocerín i passà a ocupar una vicepresidència També presidí la Federació Catalana de Boxa 1955-56 Rebé la medalla al mèrit esportiu 1966 de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes, la medalla de plata al mèrit esportiu 1972 i la medalla al mèrit de la FEB, de la qual fou president d’honor

Competí representant el Club Boxa Mataró i el Club Boxa Victòria Es proclamà campió de Catalunya amateur en la categoria de pes lleuger 1979 i superlleuger 1980, 1981 Formà part de l’equip català que guanyà el torneig Vicente Gil de boxa amateur 1981 Participà en els Jocs Mediterranis 1983 amb la selecció estatal

S’inicià el 1960 a l’Esport Ciclista Mataró, club amb el qual sempre competí Fou campió de Catalunya amateur de pes gall 1962 Disputà alguns encontres internacionals amb la selecció espanyola d’aficionats Ja com a professional, fou campió d’Espanya de pes gall 1964 Es retirà el 1965 per una lesió

Competí representant el club de boxa Estrellas Altas de Barcelona Aconseguí el títol de campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes superpesant en vèncer el púgil Àngel Arias 1993

Competí representant l’Olímpia i el Club Boxa Sporting de Barcelona Es proclamà campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes mitjà en vèncer el púgil castellà Díaz 1980 També fou dues vegades campió de Catalunya de boxa amateur en aquesta mateixa categoria 1978, 1979 Integrà l’equip de Catalunya en els Campionats d’Espanya de boxa amateur , on competí en la categoria de pes mitjà 1979

Pertany al Club de Boxa El Prat Fou campió de Catalunya i d’Espanya amateur del pes mosca el 2004 Posteriorment, passà a professionals i es proclamà campió estatal 2009