Resultats de la cerca

Les finals de la primera edició se celebraren el 19 de desembre de 1959 al Price de Barcelona Hi participaren púgils com Pablo, Bravo, Carbajo, Robledo, Biescas, García, Góngora, Solano, Serrano, Caballero, Navarro Moreno, Torres, Cullell, Soriano, Nogués, Navarreta, De la Osa i Carrilero Les eliminatòries es feren en diverses localitats catalanes, com Canet de Mar i Mataró, i en diversos locals barcelonins El 1960 resultaren guanyadors de la segona edició del torneig, en les seves diverses categories, els púgils Romero, De Pablo, Nevado, Muñoz Felguera, Torres Bernadas, Romero i Martínez…

En aquesta competició internacional participaren quatre seleccions Espanya, Itàlia, França i Bèlgica, amb equips de vuit púgils La competició tingué lloc a l’Olímpia i l’equip italià s’adjudicà la copa pel marge d’un punt sobre el combinat estatal, format únicament per boxadors catalans

Abandonà la competició de boxa per exercir com a àrbitre Presidí el Club Firpo, i entre el 1932 i el 1936 fou el màxim dirigent de la Federació Espanyola Després de la guerra fou substituït per Enric Fernández Repeto i retornà a la Federació Catalana de Boxa, que presidí 1956-57 alhora que ocupà una vocalia de la Federació Espanyola

El 1990 guanyà els Campionats d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes semipesant Formà part de l’equip de la Federació Catalana de Boxa Amateur que assolí la Copa del Rei També es proclamà dues vegades campió de Catalunya de pes mitjà 1988, 1989 El 1990 perdé la final del Campionat de Catalunya davant Joan Carles Escute

Debutà al juny del 1922 en un combat celebrat al saló Iris Park de Barcelona Fou campió estatal en la categoria de pes lleuger 1927 i campió de Catalunya en derrotar Casimiro Zaragoza a l’Olympia de Barcelona 1925 Participà en vetllades pugilístiques en països com Algèria, Cuba o França Després de disputar una quarantena de combats, el 1929 abandonà l’alta competició, però encara pujà al ring esporàdicament el 1934 El 1936 passà al bàndol feixista i morí al front durant la batalla de l’Ebre Com a homenatge, les autoritats franquistes atorgaren el seu nom a un dels trofeus de boxa que…

Competí representant el Club Boxa Gavà Es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes superwèlter 1993 i formà part de la selecció catalana de boxa que participà en els campionats estatals d’aquell any Posteriorment participà en curses atlètiques i de resistència com a membre de la Unió Muntanyenca Eramprunyà

Fou un dels introductors d’aquest esport juntament amb Jesús Juni Impartí classes d’aquesta art marcial en un gimnàs de Sarrià, on formà lluitadors com Víctor Amat, campió d’Europa de kick-boxing El 1985 fundà el seu propi gimnàs, el Club de Boxa KO Verdun, a Barcelona

Fou campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes gall 1953 i de pes lleuger 1955 Formà part de la selecció catalana de boxa que guanyà el combinat francès al Palau Municipal d’Esports de Barcelona el 1955 i aconseguí la medalla d’or als Jocs Mediterranis celebrats a Barcelona el mateix any

Competí com a púgil amateur representant el Club de Boxa Sant Cugat i el Club Boxa Terrassa Fou subcampió d’Espanya amateur del pes superwèlter 1972 i dues vegades campió de Catalunya en la mateixa categoria 1972, 1973

Competí representant el Club Experimental de Barcelona Es proclamà campió de Catalunya en la categoria de pes superwèlter en vèncer als punts José Romero el 1979