Resultats de la cerca

Es traslladà a Tarragona el 1967 i començà a boxejar al Reus Deportiu el 1969 Fou campió de Catalunya amateur de pes mosca El 1974 participà en una gira per Algèria amb l’equip espanyol d’aficionats Passà al de professionals el 1975 Fou campió de Catalunya de pes mosca 1976 Es retirà el 1982

S’inicià al Reus Deportiu de la mà de Josep Robledo Fou campió de Catalunya amateur de pes superlleuger 1976, 1977 Es retirà el 1980

Pioner de la medicina esportiva associada amb la boxa, exercí com a metge en diversos combats a Barcelona Després de la Guerra Civil, fou nomenat delegat nacional de boxa i presidí la Federació Espanyola de Boxa FEB fins que el 1941 fou substituït pel comandant Enrique Ocerín i passà a ocupar una vicepresidència També presidí la Federació Catalana de Boxa 1955-56 Rebé la medalla al mèrit esportiu 1966 de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes, la medalla de plata al mèrit esportiu 1972 i la medalla al mèrit de la FEB, de la qual fou president d’honor

S’inicià a Barcelona els anys quaranta El 1951 es proclamà campió de Catalunya d’aficionats en pes mosca Dos anys després es convertí en púgil professional i entrenà sota les ordres d’Antonio Blanch Es proclamà quatre vegades campió d’Espanya de pes lleuger entre el 1957 i el 1958 Abandonà la boxa el 1965, després de perdre un combat contra Fred Galiana a Barcelona Un germà seu fou campió de Catalunya d’aficionats en la categoria de pes mitjà 1969 i formà part de la selecció catalana amateur

A set anys es traslladà amb la seva família a Barcelona, on competí pel club Roy Fou campió de Catalunya d’aficionats del pes mosca 1953 i campió d’Espanya professional del pes gall 1960 Formà part de la selecció espanyola

S’inicià a Barcelona gràcies a l’afició del seu germà gran Pedro Carrasco i competí pel club Central Fou campió de Catalunya del pes superwèlter 1966, 1967

Competí representant el club de boxa Sant Eloi i es proclamà subcampió d’Espanya amateur en les categories de pes ploma 1971 i de pes lleuger 1975 També fou campió de Catalunya amateur de pes ploma 1971 abans de marxar a Mallorca, on passà al camp del professionalisme 1976

S’inicià el 1971 a Terrassa Com a amateur es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya de pes wèlter el 1978, i formà part de la selecció espanyola Passà a professional com a pes mitjà Un cop retirat es dedicà a entrenar, i, des del 1993, és tècnic i vicepresident del Club de Boxa Terrassa

Debutà el juny del 1922 en un combat celebrat al saló Iris Park de Barcelona Fou campió estatal en la categoria de pes lleuger 1927 i campió de Catalunya en derrotar Casimiro Zaragoza a l’Olympia de Barcelona 1925 Participà en vetllades pugilístiques en països com Algèria, Cuba o França Després de disputar una quarantena de combats, el 1929 abandonà l’alta competició, i s’installà a París durant tres anys, però encara pujà al ring esporàdicament el 1934 Interessat pel món del cinema, participà com a actor en la pellícula La tía Ramon a 1927 A França actuà en algunes produccions…

S’inicià el 1973 al Club Boxeo Marampiño de Montcada i Reixac Fou campió de Catalunya del pes mosca 1974 Formà part de la selecció catalana i arribà a disputar alguns combats com a professional