Resultats de la cerca

Conegut com El emperador de Vallecas , s’inicià en aquest esport al gimnàs Boxing Club de Barcelona Campió d’Espanya professional de pes ploma 1924, fou el primer púgil de l’Estat espanyol a guanyar el Campionat d’Europa en aquesta categoria 1925 A partir del 1928 competí en la categoria de pes lleuger i l’any 1933 disputà el seu darrer combat

Competí representant el club de boxa JACSAE Es proclamà campió de Catalunya en la categoria de pes superlleuger 1957 Guanyà el Trofeu Tomàs Cola en aquesta mateixa categoria 1958 També fou finalista del trofeu Cinturó de Barcelona de boxa amateur en la categoria de pes superlleuger 1957

S’inicià a Barcelona gràcies a l’afició del seu germà gran Pedro Carrasco i competí pel club Central Fou campió de Catalunya del pes superwèlter 1966, 1967

Competí representant el JACSAE, gimnàs barceloní propietat del promotor pugilístic Goya, i el Club Central Es proclamà dues vegades campió de Catalunya amateur , una en la categoria de pes mitjà a la sala Price de Barcelona en derrotar Antonio Asensio 1957, i la segona en la categoria de pes semipesant 1959

S’inicià en la dècada de 1920 i es proclamà campió estatal del pes ploma a Barcelona 1923 en derrotar el púgil Ramon Miró Perdé el títol l’any següent a Madrid davant Antonio Ruiz i, el 1925, abandonà els rings, després de perdre un combat als punts contra Josep Gironès corresponent al Campionat de Catalunya

Oferia informació pugilística d’àmbit estatal, arran de la des-aparició de la revista Febox , de la federació espanyola Dirigida per Joan Antoni Fuertes Feliu i editada per la Federació Catalana de Boxa Amateur, tingué redactors com Raquel Abad, Ana Fernández, Joa-quín Sánchez Bruña, Antonio Guinaldo i Cristina Roura, entre d’altres Tenia periodicitat bimestral

Fou cinquè en la categoria de pes mosca en els Jocs Olímpics de Londres 1948 Guanyà el trofeu Guant d’Or, equivalent als Campionats del Món, en la categoria de pes mosca 1947 També aconseguí la medalla d’or en el Campionat d’Europa 1947 Fou campió d’Espanya amateur en la categoria de pes mosca quatre vegades consecutives 1944-47 El seu germà Antonio també fou boxejador i entrenador

S’inicià a Barcelona els anys quaranta El 1951 es proclamà campió de Catalunya d’aficionats en pes mosca Dos anys després es convertí en púgil professional i entrenà sota les ordres d’Antonio Blanch Es proclamà quatre vegades campió d’Espanya de pes lleuger entre el 1957 i el 1958 Abandonà la boxa el 1965, després de perdre un combat contra Fred Galiana a Barcelona Un germà seu fou campió de Catalunya d’aficionats en la categoria de pes mitjà 1969 i formà part de la selecció catalana amateur

Fou fundat l’any 1934 per Josep Teixidó Kamaloff , primer campió estatal de pes fort Els primers anys destacà l’aportació del boxador Isidoro Izzi Gaztañaga Després de la Guerra Civil fou reconstituït durant els anys quaranta Oferia llicències de la federació i formava en boxa per a defensa personal També oferia classes de gimnàstica, de musculació i de preparació física Alguns dels seus boxejadors més destacats foren Antonio Rubio, olímpic a Munic 1972 i a Mont-real 1976, membre de la selecció espanyola durant deu anys i campió d’Espanya en quatre ocasions Navarro Moreno, campió…

Els combats es disputen sobre un quadrilàter limitat per dotze cordes La direcció del combat i la decisió respecte al guanyador recauen en un àrbitre, que és assistit algunes vegades per un nombre variable de jutges Els combats es divideixen en una sèrie de represes d’uns tres minuts de durada La victòria pot ésser obtinguda per punts, per knock-out KO, per desqualificació, per abandó o per inferioritat del contrari Per a la puntuació dels púgils es tenen en compte els atacs efectius amb totes dues mans, la defensa, la tècnica en general, la potència dels cops, la resistència física i la…