Resultats de la cerca

Competí representant el Club de Boxa Navarro de Barcelona Es proclamà campió de Catalunya en la categoria de pes superwèlter en vèncer el púgil Alguacil 1991

Alumne de Berger i impulsor de la boxa, el 1884 installà una sala per a practicar aquest esport al carrer de la Cera de Barcelona El 1889 obrí un espai de característiques similars al carrer de Jupí, que arribà a tenir trenta-dos alumnes, entre els quals destacaren Armenteras, Pijuan o Layret Després del seu tancament, el 1897 obrí una nova sala al carrer del Doctor Dou i una darrera el 1904 al gimnàs Bricall

Competí representant els clubs de boxa Central i Siglo XX de Barcelona Guanyà dues vegades el títol de campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes lleuger 1969, 1970

Com a amateur fou durant tres anys consecutius campió estatal del pes pesant 1948, 1949, 1950 Passà a la boxa professional el 1950 i guanyà el Campionat d’Espanya del pes pesant 1952, títol que perdé el 1961 en caure davant el púgil Mariano Echeva-rría per punts Participà en diversos combats internacionals Es retirà el 1964 amb un balanç de 52 combats, amb 23 triomfs 11 per KO, 23 derrotes i 6 nuls

Pertany al Club de Boxa El Prat Fou campió d’Espanya amateur de pes mitjà 2002, 2003

Conegut amb el sobrenom de Manolito , competí representant el Club Pugilístic de Sants Participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960 Aconseguí cinc títols de campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes pesant 1957-61 Formà part de la selecció catalana de boxa amateur El 1961 passà al camp professional, en què debutà vencent el campió d’Espanya professional del pes pesant Echevarría per punts, al Price de Barcelona

Competí representant el Club de Boxa Mataró Es proclamà diverses vegades campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes semipesant 1987, 1989, 1993 Guanyà el títol de campió de Catalunya de boxa amateur en les categories de pes pesant 1991, 1993, semipesant 1988 i mitjà 1987 Formà part de la selecció catalana de boxa amateur És també tercer dan de full-contact i cinturó negre segon dan de taekwondo Dirigí el gimnàs Delfos de Mataró

Es formà com a púgil a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, on entrenà amb Ramon Larruy, i a l’Sporting Boxing Club Debutà com a amateur el 1920 a l’Iris Park i es proclamà campió d’Espanya de pes mosca 1923, títol que retingué fins el 1931 –excepte el 1924, que perdé per punts contra Manuel González– Es convertí en el primer boxejador català que es proclamà campió d’Europa 1927, èxit que repetí l’any següent 1928, sempre en la categoria de pes mosca Disputà el títol de campió mundial contra el púgil Frankie Genaro a la plaça Monumental de Barcelona 1931 Fou escollit segon millor…

Els combats es disputen sobre un quadrilàter limitat per dotze cordes La direcció del combat i la decisió respecte al guanyador recauen en un àrbitre, que és assistit algunes vegades per un nombre variable de jutges Els combats es divideixen en una sèrie de represes d’uns tres minuts de durada La victòria pot ésser obtinguda per punts, per knock-out KO, per desqualificació, per abandó o per inferioritat del contrari Per a la puntuació dels púgils es tenen en compte els atacs efectius amb totes dues mans, la defensa, la tècnica en general, la potència dels cops, la resistència física i la…