Resultats de la cerca

Es llicencià en traducció i interpretació, i feu el màster de recerca en didàctica de la llengua i la literatura En 2005-19 exercí la docència al Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura, i de les Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona Ha traduït al català de l’alemany, l’anglès, el francès, l’italià i el castellà, i es dedica també a la traducció audiovisual Collabora en nombrosos mitjans de comunicació, tant a la premsa escrita com a la ràdio i la televisió Començà la trajectòria literària amb narrativa infantil i juvenil, camp en què ha publicat més d’una…

Llicenciada en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, és autora dels reculls Poètiques del cos 2006, premis Amadeu Oller de poesia 2006 i memorial Anna Dodas 2008, Costures 2010, premi Vila de Vallirana-Josep M López-Picó de poesia,  Tantes mudes 2014, premis Benvingut Oliver de poesia 2013 i Lletra d’Or 2015 i Nosaltres, qui 2020, premis Mallorca de poesia 2019 i Josep Maria Llompart de poesia 2021 L’any 2023 guanyà el premi Carles Riba de poesia per  Si una emergència Des del 2018 és codirectora del festival Barcelona Poesia

Llicenciada en filologia hispànica per la UAB i màster en Administració Pública per Esade, fou professora universitària, articulista en diversos mitjans de comunicació i presentadora de programes de televisió Directora dels serveis territorials de cultura de la Generalitat de Catalunya a Girona 1995-97 i directora de la Filmoteca de Catalunya  1997-2000 i cap de gabinet del conseller de Cultura Jordi Vilajoana 1999-2003 El 2011 fou nomenada directora de la Casa de Cultura de Girona  antologada a Vibracions celestials 1999, Monòlegs a tres bandes 1992 i Anys i anys 1999 amb El silenci dels…

Filla d’un metge manresà i d’una dona de família benestant d’Olot, als tretze anys, morta ja la mare, fou casada amb Josep Mir, doctor en dret i jutge de Castelló d’Empúries, fill de la segona esposa del seu pare, de qui prengué el cognom És autora de l’obra mística Rahó del Esperit y del que ha passat en lo interior de la Sra Teresa Mir i March, natural de la Vila d'Olot Bisbat de Gerona, que ella mateixa dona a son Pare espiritual y confessor y als demés que el Senyor desitga y vol , autobiografia que narra les experiències místiques de l’autora, del 1709 al 1712, a Castelló d'Empúries, i…

Donà a conèixer la seva obra poètica, influïda per Vicent Andrés i Estellés, amb D’on neixen les penombres 1995, premi Martí Dot 1994, recull al qual seguiren  Natura morta 1998, premi Vila de Martorell,  Oratori 2000, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1999, La mel d’Aristeu 2003, premi Gorgos i La mà de batre 2005, premi Grandalla de poesia d’Andorra Amb Violència gratuïta 2006 guanyà els Jocs Florals de Barcelona i testimoniava un tipus de poesia urbana, dura i crítica amb la vida quotidiana de la ciutat Aquesta actitud té una continuació a Última oda a Barcelona 2008, escrita conjuntament amb…

Estudià pintura a la Facultat de Belles Arts de València 1982-86 Professor a l’Escola d’Art Escultor Beltran de Sueca des del 1990, la seva dedicació principal fou la pintura, en la qual conflueixen la influència de l’informalisme i el surrealisme, amb una preocupació molt personal per les reelaboracions Iniciat tardanament en l’escriptura, la seva narrativa mostra aquesta mateixa preocupació aplicada a la introspecció de vivències, memòries i sensacions amb una clara preferència per fer literatura de l’escriptura i poc interessada en el món exterior més convencional Malgrat la brevetat i una…

Installat a Villareal de petit, es llicencià en químiques a la Universitat de València 1981 Professor d'institut de física i química, ha editat manuals didàctics d'aquestes assignatures i de matemàtiques A la dècada dels anys noranta s'inicià en la literatura de ficció, i el 1998 publicà La catifa maleïda A partir d'aquesta obra combina la novella amb la narrativa curta Amor amarg premi Universitat de Lleida 2001, Carme i Maria  Roser d'Argent del premi Vila de Puigcerdà 2003,  Civils i incivils premi Sant Carles Borromeu d'Andorra 2004, Els retrobats i els perduts premi Ciutat de Sagunt…

Inaugurada el 2 de juliol de 1994, ocupa l’antic mercat d’Agramunt projectat per l’arquitecte Pere Domènec i Torres, construït en l’emplaçament d’un antic convent mercedari després de la Guerra Civil Espanyola, i abandonat els anys vuitanta Amb una superfície construïda de 650 m 2 , aprofita l’estructura de l’antic mercat, format per una gran nau envoltada de porxades laterals, on s’exposa la relació de l’artista amb el poble i seu entorn natural i humà, especialment en el gran espai central ocupat pel gran Mural de les quatre estacions i per les installacions  La cabana i L'era Hi ha també…

Té la seu principal a la casa Padellàs segles XV i XVI, antic palau del carrer de Mercaders que el 1931 fou traslladat a la plaça del Rei, el seu actual emplaçament En construir els nous fonaments, hom descobrí les restes de la ciutat romana, raó per la qual hom decidí d’habilitar l’edifici com a museu Aquest emplaçament originari actualment MUHBA Plaça del Rei consta d’un àmbit subterrani d’uns 1500 m 2 i un recorregut de 150 m lineals, amb les restes de la ciutat de Bàrcino segles III i IV, vestigis de la basílica i del baptisteri paleocristians, i altres elements d’època romana tardana i…

Obrí al públic el 7 de febrer de 2015 Té la seu en dos casals gòtics de la ciutat, la casa Mora i la casa Nadal del carrer de Montcada, que anteriorment havien allotjat el Museu Barbier-Müeller d’Art Precolombí  1997-2012, el Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona  1982-2008 i el Museu del Disseny de Barcelona  2008-12 De caràcter etnològic, la part dedicada a exposicions permanents és dividida en quatre seccions Àfrica, Àsia, Amèrica Amèrica del Sud i Central i Oceania Hi ha també un espai dedicat a exposicions temporals Les peces exposades provenen principalment de la…