Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
petrologia
Mineralogia i petrografia
Ciència que estudia les roques.
Aquest terme és molt més ampli que el de petrografia , puix que la petrologia, a més d’incloure l’aspecte descriptiu de les roques, n'estudia l’origen, com s’han format i com han evolucionat a través del temps també comprèn l’estudi dels diferents elements minerals que formen una roca i les relacions entre aquests elements
calcoalcalí | calcoalcalina
Mineralogia i petrografia
Dit de les roques ígnies amb un percentatge de SiO2 entre el 55 i el 61% en pes, i amb un percentatge de Na2O + K2O que supera el de CaO.
El grup de les roques calcoalcalines inclou un ampli espectre de composicions, des de basalts màfics, andesites intermèdies, fins a dacites i riolites fèlsiques sèrie calcoalcalina La majoria de les roques de la sèrie calcoalcalina contenen poca sílice lliure quars, i en són minerals característics els feldespats, l’hornblenda i l’augita Es donen en contexts geològics d’arc d’illes i cinturons orogènics és a dir, en vores de placa destructives
Jaime Gil de Biedma Alba
Literatura catalana
Poeta.
El 1959 publicà Compañeros de viaje , que s’inscriu dins l’anomenada poesia social de caràcter més individualista i influïts per la poesia anglosaxona són els llibres posteriors En favor de Venus 1965, Moralidades 1966, Poemas póstumos 1968, Las personas del verbo 1975 i El pie de la letra 1980 Com a crític publicà Cántico el mundo y la poesía de J Guillén 1960 i el pròleg a la traducció del llibre d’Eliot Función de la poesía, función de la crítica 1955 Publicà en prosa Diario del artista seriamente enfermo 1974, on presenta amb força ironia un panorama ampli de la generació…
Assumpta González i Cubertorer
Literatura catalana
Teatre
Autora teatral i poetessa.
Fundà l’Escola d’Art Dramàtic de l’Orfeó de Sants i, des del 1958, dirigí la del Centre Catòlic de Sants Publicà i estrenà les obres d’ampli ressò popular, com De més verdes en maduren 1970, Arribaré a les set mort 1972, El crit del cel 1973, Adrià un torero català 1973, El passadís de la mort 1978, Tots en tenim una 1983, Nina i els altres 1986, El venedor de coca 1989, Enigma d’una mort 1991, En Narcís s’ha tornat boig 1996, entre d’altres Com a poetessa conreà una poesia intimista Engrunes del cor 1973 i Records que parlen 1984 i Cercant una estrella 1997 El seu germà, Josep M González…
,
distena
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini, Al2 SiO5
.
Mineral que cristallitza en el sistema triclínic, amb cristalls d’hàbit tabular i allargats parallelament a l’eix c , flexibles i sovint corbats, bé que també es pot presentar en masses foliàcies La duresa varia segons les cares de 4 a 5 si són paralleles a l’eix c longitudinal, i de 6 a 7 si ho són a l’eix b transversal La densitat és de 3,6, i el color més característic, el blau, però també pot ésser verd, blanc o gris Dins l’ampli grup dels silicats és un nesosilicat És un producte del metamorfisme regional de grau mitjà, en roques amb un gran contingut d’alumini, per la qual cosa hom la…
Ignasi Pujades i Domingo
Literatura catalana
Biògraf.
L’any 1976 publicà la biografia Joan Alsina Xile al cor , primer document que explicava l’assassinat del sacerdot català al Xile de Pinochet, i amb el qual guanyà el premi Aedos de biografia 1975 Posteriorment hi hagué una nova versió ampliada a Vida, comiat i mort de Joan Alsina 2001 Amb La recerca secreta de Josep M Mercader 1992 biografia la vida d’un jove català anònim davant la malaltia i posteriorment mort a causa de la sida Des de la dècada dels anys noranta ha emprès l’ampli projecte de realitzar la biografia de Miquel Martí i Pol, de la qual ha publicat dos volums Miquel…
Fundació Palau

Exposició de l'obra de Picasso a la Fundació Palau
© Fundació Palau
Literatura catalana
Entitats culturals i cíviques
Entitat privada amb suport públic dedicada a la conservació, exhibició i difusió del fons artístic i documental de l’escriptor Josep Palau i Fabre.
Disposa d’un centre d’exposicions artístiques situat a Caldes d’Estrac, inaugurat al maig del 2003, per exhibir i difondre el fons artístic de la collecció d’art aportada per Palau i Fabre —que inclou obres d’artistes contemporanis com Perejaume, Miquel Barceló o Pepe Yagües—, així com els seus arxius i biblioteca És d’especial importància el seu fons documental i bibliogràfic sobre Pablo Picasso, que el converteixen en el segon museu de Catalunya amb més obres de l’artista malagueny, després de la Fundació Picasso de Barcelona El fons de la Fundació Palau és constituït també pel fons aplegat…
Cinta Massip i Bonet
Literatura catalana
Poeta i traductora.
L’any 1997 publicà una primera plaquette poètica i el 2006 el llibre Amurada , en què essencialitza la veu poètica amb el diàleg i la recerca d’un tu amorós i el misteri de l’altre Ha traduït, entre d’altres, la poesia de João Cabral de Melo i teatre de Marivaux, d’Anouilh i Quenau També ha desenvolupat un ampli treball en el camp de la gestió dramàtica —Teatre Lliure—, la direcció —Bernard-Marie Koltès i David Mamet— i la dramatúrgia —Joan Fuster Collaborà amb Ovidi Montllor i ara amb músics com Toti Soler, Joan Alavedra i Mario Mas Ha posat veu a la poesia, entre d’altres, de…
guix

Guix fibrós
Mineralogia i petrografia
Sulfat de calci hidratat, CaSO4·2H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Els cristalls presenten sovint hàbit simple i cares corbades Hom el pot trobar en masses granulars, de gra gros a gra fi, foliades i en petites venes fibroses Presenta sovint macles de contacte, i també en punta de sageta o de llança L’exfoliació és bona Té una duresa 2 i una densitat 2,32 És incolor i transparent quan es presenta cristallitzat, i de color blanc, gris, groguenc o vermellós quan es presenta en masses Les varietats que es presenten en masses de gra fi constitueixen l' alabastre certs agregats adopten forma de rosa rosa del…
Juli Soler i Siquier
Literatura catalana
Escriptor.
Pertany a la nissaga literària i diplomàtica dels Soler Sans , com el seu germà Francesc Maó 1808-1846, que deixà inèdits vuit toms d’obres científiques i literàries en castellà i francès Estudià lleis a Mallorca i matemàtiques a Madrid i residí als Estats Units del 1839 al 1845, on fou cònsol i professor de llengua i literatura castellanes a la universitat de Nova York Retornat a Maó per problemes de salut, participà en un ampli programa de millores culturals, institucionals i socioeconòmiques des d’una perspectiva de progressisme burgès Després, es dedicà als seus treballs literaris Entre…
,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina