Resultats de la cerca
Es mostren 4167 resultats
el Rossinyol
Curs fluvial (altres)
Curs d’aigua del Vallès Oriental, afluent, per l’esquerra, de la riera de Tenes, format per la unió de diversos torrents que davallen del pla de la Garga, al terme de Sant Martí de Centelles (Osona), i s’uneix al seu col·lector a Sant Miquel del Fai.
el Rimal
Curs fluvial (altres)
Afluent de la Muga per l’esquerra que neix als vessants sud-orientals del puig del castell de Grillera, entre els termes d’Albanyà i de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) i desemboca dins el de Sant Llorenç de la Muga, a l’inici de la Muga Torta.
la Rierussa
Curs fluvial (altres)
Curs d’aigua de la Depressió Prelitoral que neix vora Masquefa (Anoia), travessa el terme de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès) i s’uneix, per l’esquerra, a l’Anoia vora Gelida.
el Ricardell
Vista parcial del poble de Biure d’Empordà (Alt Empordà), amb el Ricardell en primer terme
© Fototeca.cat
Curs fluvial (altres)
Afluent per la dreta del Llobregat d’Empordà, que neix als contraforts meridionals de la serra de l’Albera, dins el terme de Darnius (Alt Empordà), i desguassa dins el de Biure, aigua avall del poble.
Ribamala
Curs fluvial (altres)
Torrent i espadat situats a la margera dreta del Ter, i sobre la carretera de Ripoll a Coll d’Ares.
Marcava tradicionalment la frontera entre les possessions dels monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses i ara entre els termes de Sant Joan de les Abadesses i de Ripoll És esmentat des del s XI
triatló
Triatló
Competició esportiva que combina la natació (entre 1 i 3 quilòmetres, segons la categoria), el ciclisme en ruta (entre 40 i 120 quilòmetres) i la cursa atlètica (entre 10 i 42 quilòmetres).
La classificació és establerta a partir del temps obtingut en el conjunt de les proves
el Glorieta
Vall del riu Glorieta
© Xevi Varela
Curs fluvial (altres)
Afluent del Francolí per la dreta; neix a les muntanyes de Prades, sota els Motllats, dins el terme de Mont-ral (Alt Camp).
Travessa el terme d’Alcover, on s’obre a la plana, separa els del Rourell i de Vilallonga Tarragonès i desguassa al del Morell Hom n'havia aprofitat l’aigua, després d’establir un seguit de molins, per a la producció elèctrica, en petites centrals, i actualment l’aprofita per a establir, amb comunitats de regants, llenques de regadiu
la Llavanera
Curs fluvial (altres)
Afluent, per l’esquerra, del Segre; neix al vessant N de la serra de Gorrablanc, dins el terme d’Oceja (Alta Cerdanya), i desemboca al seu col·lector prop d’Age (Baixa Cerdanya).
literatura menorquina
Literatura catalana
Literatura escrita a Menorca en català literari o dialectal.
Les primeres manifestacions literàries escrites no sorgiren a Menorca fins a mitjan s XVIII, impulsades per uns nous condicionaments polítics, socials i culturals el contacte amb Europa a causa de les dominacions estrangeres —tres ocupacions britàniques, entre el 1708 i el 1802, i una de francesa, del 1756 al 1763—, el gran moviment del port de Maó i el nombre creixent de joves menorquins que anaven a estudiar a fora, especialment a França Cal esmentar en primer lloc, pel seu major pes i la seva persistent continuïtat, la prosa didàctica i erudita, conreada, entre altres, per Antoni Portella…
Notícia de Catalunya
Historiografia catalana
Literatura catalana
Obra de l’historiador Jaume Vicens i Vives, publicada a Barcelona l’any 1954.
Desenvolupament enciclopèdic En català se’n feren vuit edicions fins el 1984, i en castellà es publicà el 1954 i el 1971 El llibre és l’intent, per part del seu autor, d’explicar de forma amena «qui hem estat i qui som» no en va el seu títol original era Nosaltres els catalans Ja hi havia hagut alguns intents de fer-ho, però l’avenç de la investigació històrica i la sociologia produïts a la primera meitat del s XX permeteren, per fi, un apropament seriós i científic a l’essència collectiva catalana L’escola dels Annales , de plena vigència, convencé Vicens i Vives fins al punt…
,