Resultats de la cerca
Es mostren 4574 resultats
Potala
Palau
Palau de Lhasa, al Tibet, antiga residència del dalai-lama, damunt un turó que domina la ciutat.
Sans-Souci
Rino Porrovecchio (CC BY-SA 2.0)
Palau
Petit palau d’una sola planta, obra de J.W. von Knobelsdorf, construït prop del palau reial de Potsdam el 1744 i el 1747, per a Frederic II de Prússia.
Inspirat en el Grand Trianon de Versalles, s’hi combinen molt bé les influències del classicisme francès i del barroc alemany S'hi destaquen, a l’interior, la biblioteca i l’estança de Voltaire, d’estil rococó L’envolta un parc magnífic
Hôtel de Rambouillet
Palau
Palau situat a París, al carrer de Saint-Thomas-du-Louvre, construït al s XVII segons els plànols de la marquesa de Rambouillet, que en dirigí també la decoració interior.
Des del 1630 fins al 1645 fou el saló més important de l’època, no pròpiament literari bé que coneguts autors hi estrenaren algunes obres, com el Polyeucte de Corneille i d’altres, sinó com a prototipus d’elegància, de bon gust, tot cercant el refinament de la llengua i dels costums Entre les personalitats que el freqüentaren figuren Gombault, el cardenal de La Valette, Mme de Sévigné, el Grand Condé, Mme de La Fayette, etc
Brera
magro_kr (CC BY-NC-ND 2.0)
Palau
Gran palau de Milà, reconstruït el 1686, que allotja, entre altres institucions, la Biblioteca Nazionale Bridense (fundada el 1773) i la Pinacoteca (fundada el 1803), molt important pel seu conjunt de pintura italiana.
palau de l’Elisi
Palau
Palau construït a París per Claude Mollet per al comte d’Evreux (1718).
Fou restaurat per Lassurance 1753 i per Percier i Fontaine 1804 Posteriorment hi han estat fetes més restauracions La Segona República decidí que fos residència del seu president 1848, i ho fou ininterrompudament des del 1873
Amalienborg
Palau
Palau situat al barri del mateix nom a Copenhaguen, obra de Nicolai Eigtved (s XVIII), d’estil rococó d’influència francesa.
Residència reial
Charlottenburg
Palau
Antic palau reial de Berlín, bastit per Arnold Nering (des del 1695), continuat i coronat, amb una cúpula esvelta, per Johann Friedrich Eosander von Goethe (1701-13).
Possiblement Andreas Schlüter intervingué en l’estructuració de l’edifici central Fou ampliat per Georg Wenzeslaus von Knobelsdorff 1740-46, i Karl Gotthard Langhans 1748-90 hi construí el teatre Fou incendiat durant la Segona Guerra Mundial, però ha estat restaurat actualment és seu de diversos museus Donà nom a un antic municipi i actual barri del Berlín Occidental
literatura menorquina
Literatura catalana
Literatura escrita a Menorca en català literari o dialectal.
Les primeres manifestacions literàries escrites no sorgiren a Menorca fins a mitjan s XVIII, impulsades per uns nous condicionaments polítics, socials i culturals el contacte amb Europa a causa de les dominacions estrangeres —tres ocupacions britàniques, entre el 1708 i el 1802, i una de francesa, del 1756 al 1763—, el gran moviment del port de Maó i el nombre creixent de joves menorquins que anaven a estudiar a fora, especialment a França Cal esmentar en primer lloc, pel seu major pes i la seva persistent continuïtat, la prosa didàctica i erudita, conreada, entre altres, per Antoni Portella…
Un segle de vida catalana 1814-1930
Historiografia catalana
Literatura catalana
Obra col·lectiva dirigida per Ferran Soldevila i editada el 1961 en dos volums, i 1.598 pàgines en total, per l’editorial Alcides, l’objectiu de la qual era oferir una visió sintètica del segle XIX (i dels primers decennis del XX) que abordés «totes les facetes de la vida del nostre poble», com es deia al prefaci.
Existia una consciència que l’estudi del període era encara un greu buit historiogràfic, malgrat el llibre pioner de Jaume Vicens i Vives Industrials i polítics 1958 El comitè de redacció era format per Albert Manent, Joaquim Molas, Pere Puig Quintana i Manuel Riu, mentre que Soldevila assumí la direcció de la cinquantena de collaboradors --intellectuals i científics més representatius del moment en cada una de les diferents branques del saber i el coneixement-- que hi participaren i fou l’encarregat de redactar el fil polític de l’època fins el 1898 una feina en la qual li fou molt útil la…
,
Notícia de Catalunya
Historiografia catalana
Literatura catalana
Obra de l’historiador Jaume Vicens i Vives, publicada a Barcelona l’any 1954.
Desenvolupament enciclopèdic En català se’n feren vuit edicions fins el 1984, i en castellà es publicà el 1954 i el 1971 El llibre és l’intent, per part del seu autor, d’explicar de forma amena «qui hem estat i qui som» no en va el seu títol original era Nosaltres els catalans Ja hi havia hagut alguns intents de fer-ho, però l’avenç de la investigació històrica i la sociologia produïts a la primera meitat del s XX permeteren, per fi, un apropament seriós i científic a l’essència collectiva catalana L’escola dels Annales , de plena vigència, convencé Vicens i Vives fins al punt…
,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina