Resultats de la cerca

Per a fer aquest càlcul hom determina primerament el retard r de la lluna plena respecte al 21 de març, el qual és la resta de dividir l’expressió 19 m 1 9 +15+ A per 30, en la qual el valor de m 1 9 és la resta de dividir el número de l’any considerat m per 19, i el valor de A és zero quan hom fa el càlcul per als anys del calendari julià, mentre que per als anys del calendari gregorià és igual a la resta de dividir per 30 l’expressió c — c /4 — c — k /3, on el valor de c és el quocient enter de dividir l’any considerat per 100, i k val zero fins a l’any 4199, mentre que val c —17/25 a…

La geografia És el segon en superfície amb 82880000 km 2 92111000 km 2 comptant les mars adjuntes L’Equador el divideix en dues parts la nord, de 36260000 km 2 i la sud, de 46620000 km 2 La profunditat mitjana és de 3322 m, amb un valor aproximat de 353000000 km 3 d’aigua El relleu submarí és format per una dorsal important que el travessa de nord a sud seguint bastant parallelament i equidistant les costes a l’altura de l’Equador pren una direcció est-oest, que és tallada per la fossa del Romanche 7728 m però continua de nord a sud fins a acabar enfonsant-se en la fossa de les illes…

És subsidiari de l’Atlàntic i es troba virtualment voltat per Noruega, Rússia, Alaska i el Canadà Comunica amb l’oceà Atlàntic per tots dos costats de Grenlàndia a través de la badia de Baffin, l’estret de Davis i la mar de Labrador per la part oest i per la mar de Grenlàndia i la mar de Noruega per la part est i amb el Pacífic a través de l’estret de Bering És una conca ellíptica i profunda, dividida en dues parts per una aresta dorsal de Lomonosov que va des de les illes de Nova Sibèria fins a l’illa d’Ellesmere És voltada per costes d’aigües poc profundes i mars marginals la de Barentsz,…

És dividit convencionalment en 24 hores, al seu torn dividides cadascuna en 60 minuts, i cadascun d’aquests en 60 segons És la unitat de l' any civil d’ús ordinari i habitual establert pel  calendari gregorià

És anomenat també mes civil El fet d’emprar el dia com a unitat feia complicada la tasca de comptar la durada de llargs intervals de temps, per la qual cosa hom cercà una unitat de temps superior Aquesta unitat fou proporcionada d’una manera natural pel cicle de les fases de la Lluna, que es repeteix sempre igual Així, els pobles de la prehistòria comptaven el temps en llunes, tal com ho fan encara els pobles primitius en efecte, els primers calendaris de què hom té notícia eren basats en la llunació, la durada de la qual era la unitat bàsica Més endavant el desenvolupament de l’agricultura…

Les primeres manifestacions literàries escrites no sorgiren a Menorca fins a mitjan s XVIII, impulsades per uns nous condicionaments polítics, socials i culturals el contacte amb Europa a causa de les dominacions estrangeres —tres ocupacions britàniques, entre el 1708 i el 1802, i una de francesa, del 1756 al 1763—, el gran moviment del port de Maó i el nombre creixent de joves menorquins que anaven a estudiar a fora, especialment a França Cal esmentar en primer lloc, pel seu major pes i la seva persistent continuïtat, la prosa didàctica i erudita, conreada, entre altres, per Antoni Portella…

Les estacions de l'any són la primavera, l'estiu, la tardor i l'hivern L'inici de les estacions és donat per aquells moments en què la Terra es troba en una posició determinada en la seva òrbita al voltant del Sol Al llarg dels anys, la data en què comença cadascuna de les estacions varia, en funció de la manera com encaixa la seqüència dels anys segons el calendari anys de traspàs amb la durabilitat de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol durada coneguda com any tròpic Les estacions religió i les arts Els canvis de les estacions, amb llurs característiques,…