Resultats de la cerca

Segons diu la llegenda, la imatge fou esculpida per l’evangelista sant Lluc sant Pere la portà a Roma, i sant Pau, a Tarragona i Barcelona En acostar-se els sarraïns, els cristians l’amagaren dins una cova de Montserrat Segles després, quan ja ningú no recordava aquest fet, uns pastors foren sorpresos de nit per una resplendor que sortia de la muntanya Al fons de la cova trobaren la imatge d’una Mare de Déu bruna Informades les autoritats eclesiàstiques, aquestes decidiren traslladar-la a la seu de Manresa, però era impossible moure-la del lloc, com si indiqués que volia ser venerada a…

Ciutadà de Xàtiva És autor d’una Resposta en llaor de la Verge Maria mirant a la joia , publicada a Les trobes en llaors de la Verge Maria València, 1474 Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

Agricultor d’ofici, alcalde del Campell i conseller de cultura de la Llitera, és un dels escriptors importants en llengua catalana a la Franja de Ponent Narrador, sobretot, és autor, també de l’obra de teatre Hereus de la casa cremada 1997 i, entre les seves novelles i reculls de contes, destaquen L’home de França 1986, Bo per a contar 1988, Guardeu-vos de la nit del cel encès 1991, La flor del ram 1995, Terra Verge 2000 i Estimàvem Celentano 2003

El 1512 publicà a València un cançoner de poesies religioses en forma de goigs amb el títol de Plant de la Verge Maria , que posteriorment fou molt reimprès, totalment o parcialment, fins al s XIX El 1915 fou editat de nou a Bibliofilia amb el nom de Cançoner devot Hom creu poder atribuir-li també la collecció anònima de final del s XV i publicada el 1912 per Foulché-Delbosc i J Massó i Torrents, coneguda com a Cançoner sagrat de vides de sants

Presidí diverses entitats culturals i econòmiques valencianes Per al teatre escriví, abans i després del 1936, nombroses obres còmiques La miss Kakau, La plaça redona, Els farols, Jo no sóc jo, El boticari de Beniarrau, Voler als fills, El veïnat, etc La peça El fava de Ramonet, en collaboració amb Ismael Serneguet, li serví per a realitzar el primer film sonor en català rodat al País Valencià 1933 Fou autor del poema simfònic La Verge per l’horta Durant la postguerra dugué a terme un popular programa radiofònic, de caire benèfic, en català

Fou secretari de Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea, comte d’Oliva Participà en el certamen poètic celebrat a València el 1474, i composicions seves foren recollides al volum de Les trobes en llaors de la Verge Maria Traduí al català, en un estil artificiós, diverses obres el Cordial de l’ànima 1495, a partir de la versió castellana de Gonzalo García de Santa María, Revelació de Sant Pau i la Cárcel de amor 1493 de Diego de San Pedro Aquesta última traducció fou reimpresa de nou el 1906 i el 1907 dins el Novellari català , de Miquel i Planas

Canonge de Girona, publicà nombrosos manuals de meditació i d’instrucció cristiana en català, que tingueren difusió i influència especialment al bisbat de Girona Entre altres obres destaquen Meditacions piadoses sobre los sagrats evangelis de totes les dominiques de l’any 1836, Meditacions per cada dia de l’any 1844, Manual de piadoses meditacions 1834, 1856, Meditacions dels set principals dolors que patí la Verge Santíssima 1836, representatius dels corrents d’espiritualitat del segle XIX, i Breu catecisme de doctrina religiosa i catòlica 1841, 1861, Breu instrucció religiosa…

De família de botiguers, s’inicià molt jove en les lletres Collaborà amb contes, tradicions, poemes i traduccions a La Illustració Catalana , Calendari Català , Lo Gai Saber , Feminal , Lectura Popular ,  L’Aureneta de Buenos Aires i La Llumanera de Nova York Publicà també el recull Tradicions religioses de Catalunya 1877, traduït al castellà el 1925, Fullaraca en prosa y vers  1879, el romanç històric La Verge del Merlet , la traducció de L’atmetller florit 1880, de Roumanille,  Ridolta aplech de poesias  1882 i l’assaig Breus consideracions sobre la dona 1886 Estigué casada…

Nebot de Lluís Despuig i cosí d’Ausiàs Despuig, de molt jove intervingué amb una poesia en català al certamen literari de València del 1474 El 1506 succeí Francesc Sanç com a mestre de Montesa, i el 1507 Ferran II el nomenà ambaixador a Roma —ajudat per Antoni Agustí, Jeroni de Vic i Francisco de Rojas— prop de Juli II per tal de sollicitar la investidura de Nàpols per al rei i la seva segona muller Germana de Foix El 1521, durant la guerra de les Germanies, lluità contra els agermanats de Sant Mateu del Maestrat —propietat de l’orde de Montesa— fins a apoderar-se de la vila per les armes, i…

Formà part de la redacció de La Tribuna , fou corresponsal a França del Diario Gráfico durant la Primera Guerra Mundial i, en tornar, ingressà a La Publicidad i collaborà a L’Esquella de la Torratxa Després fou director d’ El Heraldo de Madrid 1927 S’exilià el 1939 a l’Argentina, on s’establí a Buenos Aires i treballà a diversos diaris, sobretot a El Sol i a Crítica també collaborà a la revista Catalunya , publicada pels catalans de Buenos Aires Fou bibliotecari al Ministeri de Salut Pública És autor de diverses obres teatrals, entre les quals L’auca de la cupletista 1920, Les dones del…