Resultats de la cerca

Llicenciat en filologia catalana a la Universitat de València el 1985, any a partir del qual hi exerceix la docència, es doctorà el 1991 És un dels poetes dels vuitanta més interessants i representatius del País Valencià Del 1997 al 2004 fou vicepresident de la branca valenciana de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana És collaborador habitual en diversos mitjans de comunicació Ha publicat, entre d’altres Passadís voraç del silenci 1985, Tatuatge 1989, premi Ausiàs Marc 1988, L’holandès errant 1994, premi Ciutat de Palma 1993, La mar 1997, premi Vicent Andrés Estellés 1996, L’odi 2005…

Vida i obra Installada la seva família a València 1838, formà part de companyies teatrals ambulants i fou caixista d’impremta i bidell de la Universitat És un dels autors teatrals més importants i populars del seu temps, i, malgrat la seva escassa formació intellectual, mostrà una certa ambició en els temes i els recursos formals de les seves obres, sovint reeditades, majoritàriament sainets i sarsueles costumistes entre d’altres, Llàgrimes d’una femella , La millor raó, el trabuc i Un casament en Picanya , 1859, i la seva segona part, Sospirs i llàgrimes , 1860 El sol de Russafa , 1861 Toni…

L’any 1986 fundà l’ editorial Bromera , el creixement de la qual li permeté dedicar-s’hi en exclusiva Amb la novella Romànica ficció 1985, aconseguí el premi Constantí Llombart dels premis Ciutat de València, a la qual seguí el recull de contes Tirar les cartes 1986, i la novella La claredat incerta de l’alba 1989 —novament premi Constantí Llombart— Després ha publicat obres adreçades a un públic més jove, com Un segrest per tot el morro 1989, premi Enric Valor de narrativa juvenil 1988, Tereseta la bruixeta 1991, premi Folch i Torres, Moguda a la biblioteca 1992 i De cine, Tereseta 2001, …

Doctor en filosofia i lletres Fou mestre de català i collaborador assidu de la premsa valenciana El 1930 entrà a la directiva d’Acció Cultural Valenciana i, posteriorment, esdevingué vicepresident de l’Assemblea de l’Associació de Mestres Valencians Com a novellista publicà Juan Lorenzo 1953, premi València de literatura 1952, i Delers de jovença Tragèdies fernandines premi Joan Senent 1961 També conreà l’assaig cultural a Històries del País Valencià 1938, Història de Lo Rat Penat 1959 i València i els valencians 1967 És autor de la conferència La llengua materna 1957 i de biografies com Vida…

Titulat per l’Escola Superior d’Art Dramàtic i Dansa de València 1983-86, el 1994 fundà, juntament amb Toni Benavent, la companyia Albena Teatre , amb la qual muntà les seves pròpies obres D’entre la seva producció, fonamentalment de caràcter humorístic, destaquen les obres  Viu com vulgues 1989, coescrita amb Alfred Picó O tu o res 1991 i Nit i dia 1993, feta a quatre mans amb Ferran Torrent Curriculum 1998, de la qual és coautor amb Pasqual Alapont, que obtingué el premi de les arts escèniques de la Generalitat Valenciana i el de la crítica teatral de Barcelona Estimada Anuchka 1995  Per…

Autor de narracions per a públic infantil com El poble de Llepamelós 1995, Gratacelònia 1996, El misteri de la cripta ibèrica 2000 o La reina Ataülfa 2001, entre d’altres, i de teatre infantil, com La ciutat dels gratacels amb X Vidal, 2003 i dels poemaris Nàufrags sens illa 1987 i L’estel fugaç 1999 Autor també d’obres d’animació a la lectura, com Jocs i estratègies d’animació lectora 1995 i collaborador en diverses publicacions periòdiques

Signava sovint Soleriestruch És autor de nombroses monografies divulgatives, com Estampas biográficas de la villa de Carcagente 1950, El territori i la comunitat d’Aigües Vives 1956-57, Notícia de la impremta Muñoz d’Alzira 1872-1972 1972, Alzira en el cor 1976, Notícia de Pepe Estruch 1978 i Carcaixèn antologia 1981, a més dels volums de prosa literària Contes sense fel 1961, De la ingènua veritat 1961, D’Alzira sense plors, però 1973 i Humor carcaixení 1978

Vida i obra De família noble i destinat inicialment a la carrera eclesiàstica —no rebé, però, ordes majors i es casà després del 1543—, fou un virtuós de la viola de mà Publicà El maestro València 1535-36, una obra didàctica que conté un mètode d’introducció per a tocar la viola de mà i diverses composicions La seva obra literària més famosa és El cortesano , publicada pòstumament València 1561, una adaptació del tractat teòric en forma de diàleg Il cortegiano de B Castiglione, però que pren l’aspecte d’una ficció narrativa faceciosa, més realista que el seu idealitzant model És una mena de…

Vida i obra Signà sovint les seves obres com a Eduard Soleriestruch  L’esclat de la guerra civil impedí que acabés els seus estudis d’arquitectura a Barcelona Després de la guerra fou mestre en diverses localitats de la Ribera, i finalment entrà com a professor de matemàtiques a l’institut Rei en Jaume d’Alzira, on treballà fins a la jubilació Una part de la seva obra històrica i literària es pot trobar en publicacions periòdiques com Sicània , Valencia Atracción , Las Provincias i Levante Tingué una gran amistat amb l’estudiós de la geografia valenciana Emili Beüt i Belenguer i…

La seva narració s’ha decantat fins ara cap a la novella juvenil Amb l’obra L’amulet egipci 1997 guanyà el premi de narrativa juvenil Ciutat d’Alzira 1996, a la qual seguí el volum de narracions Relats de la creença 1998 i la novella L’art de Raimon 1998, premi Enric Valor de narrativa juvenil Amb L’hereu 2003 obtingué el premi de novella Ciutat d’Alzira 2002