Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Guillem de Castro i Bellvís
Literatura catalana
Autor dramàtic i poeta.
Vida i obra D’ascendència noble, visqué entre València, Nàpols i Madrid Des del 1592 assistí, amb el nom de Secreto , a l’Acadèmia dels Nocturns de València, en la qual participà en vint-i-quatre sessions, llegint-hi poesies i quatre discursos Prengué part en les justes poètiques organitzades per Bernat Català de Valeriola 1600 i en les celebrades amb motiu de la canonització de Ramon de Penyafort 1602 El 1616, amb l’intent de fer reviure l’Acadèmia dels Nocturns, fundà a València l’Acadèmia dels Muntanyesos del Parnàs, de la qual fou president Com a autor dramàtic, fou el capdavanter de l’…
Joan de Borja i de Castro
Literatura catalana
Escriptor didàctic i moralista.
Vida i obra Fill segon de Francesc de Borja i d’Aragó, duc de Gandia És autor del tractat Empresas morales Praga 1581, obra que inaugura un tipus de literatura emblemàtica de gran fortuna en la literatura castellana les empreses amb funció d’emblema El seu net Francesc de Borja en feu una reedició molt ampliada Brusselles 1680, aplegant les empreses que havia deixat inèdites el seu avi També n’ha pervingut un sonet liminar en castellà per a l’edició de les obres de Joan ↑ Ferrandis d’Herèdia 1562 Formà part de l’acadèmia presidida pel duc d’Alba a Madrid i mantingué una notable…
Vicent Mariner d’Alagó
Literatura catalana
Humanista i poeta.
Vida i obra Estudià a València, i fou bibliotecari d’El Escorial La seva obra en llatí i grec, pràcticament inèdita, consta de trenta-quatre volums Una petita part fou publicada a Tournon amb el títol Opera omnia poetica et oratoria 1633, que inclou, a més de molts panegírics circumstancials dedicats a reis i a altes personalitats, una elegant versió llatina en dístics elegíacs de la poesia d’Ausiàs Marc Traduí del grec al llatí, sovint en vers, Homer, Hesíode, Píndar, Sòfocles, Eurípides, Apolloni de Rodes i Teòcrit entre d’altres, i del grec al castellà quasi tota l’obra d’Aristòtil i Arrià…
Joan Martí i Trenchs
Literatura catalana
Poeta i publicista.
Es llicencià en farmàcia i en filosofia i lletres Publicà articles a la premsa carlina “Lo Borinot” i “Lo Crit de la Pàtria” i opuscles apologeticopopulars, llibres de caràcter festiu i moral els poemaris La boira , 1886 La tabola , 1890 i Lo pot petit , 1901 el monòleg L’ordinari i el recull miscellani Salat, picant i coent , 1896, de controvèrsia Lo lliberalisme és la ruïna d’Espanya , 1891 i de filologia Fruita tarada Errades catalanes molt usuals i regles ortogràfiques per a evitar-les , 1916 Traduí alguns dels Cantares gallegos de Rosalía de Castro Poesies gallegues , 1917
Joan Sitjar i Bulcegura
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Vida i obra El 1885 heretà les propietats del seu germà Joaquim Collaborà a “El Faro Bisbalense”, Calendari Català , “La Gramalla” i La Renaixença , entre altres revistes Influït per Aguiló i Verdaguer, incorporà models de poesia popular, en metres diversos, entre els quals és de destacar el de factura narrativa L’Angeleta 1876 Conegut com Lo Cançoner o Lo Poeta de la Vall d’Aro , divulgà oralment tant la seva poesia com la d’altres coetanis Fou distingit al certamen de l’Associació Literària de Girona del 1873 i participà regularment, sense èxit, als Jocs Florals de Barcelona, entre el 1861…
Pere Salom i Morera
Literatura catalana
Poeta, novel·lista i narrador.
Fill de pare mallorquí, es dedicà bàsicament al comerç Fou regidor del consistori de Terrassa entre el 1920 i el 1923 i tinent d’alcalde el 1930 S’interessà pel pintoresquisme i el món dels gitanos, que plasmà en el llibre de narracions Gitanos Llibre d’amor i de pietat 1911, proper a la influència modernista Com a poeta publicà quatre llibres de to convencional Primerenques 1903, Poesies 1918, Camí de meravelles 1920, amb pròleg de Gabriel Alomar, i Dolça llum 1924 És autor també de dues novelles Com nosaltres perdonem 1926, amb pròleg d’Ignasi Iglésias, i Tot cendra 1931 També escriví i…
Francesc de Borja i d’Aragó
Literatura catalana
Història
Virrei del Perú (1614-22) i poeta.
Comte de Mayalde i príncep consort de Squillace Fill hereu de Joan de Borja i de Castro i de Francesca d’Aragó i Barreto, fou casat amb Anna de Borja i Pignatelli, princesa de Squillace 1602 Durant el seu virregnat racionalitzà l’administració i les finances reials, fortificà el país en defensa dels atacs holandesos i anglesos, creà el tribunal del consolat a Lima i dividí la governació del Río de la Plata en les de Buenos Aires i Paraguai 1617 En el camp cultural promogué l’educació i patrocinà una tertúlia literària En morir Felip III de Castella s’establí a la cort 1622-58 És autor de La…
Joan Baptista Colomers
Literatura catalana
Autor dramàtic i assagista.
Vida i obra Jesuïta des del 1755, s’installà a Itàlia arran de l’expulsió 1767 i restà a Ferrara fins el 1773 després s’establí a Bolonya, on escriví i publicà en italià, com Bernat ↑ Garcia i M ↑ Lassala , tragèdies i drames de tema històric o hispànic com Coriolano , 1779, o Agnese di Castro , 1781 A partir del 1787 es dedicà als estudis filosòfics i a l’assaig, amb obres com Miscellanee curiose ed erudite 1795 o Les philosophes à l’encant 1796 Tornà a València el 1798, on el 1801 publicà poesies en castellà i en català sobre sant Vicent Ferrer i dues obres de tema religiós La…
Joan Sitjar i Bulcegura
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Propietari rural, el 1885 heretà les propietats del seu germà Joaquim Collaborà a El Faro Bisbalense , Calendari Català , La Gramalla i La Renaixença , entre altres revistes Influït per Aguiló i Verdaguer, incorporà models de poesia popular, en metres diversos, entre els quals és de destacar el de factura narrativa L’Angeleta 1876 i La festa de Santa Cristina d’Aro 1877 Conegut com Lo Cançoner o Lo Poeta de la Vall d’Aro , divulgà oralment tant la seva poesia com la d’altres coetanis Fou distingit al certamen de l’Associació Literària de Girona del 1873 i participà regularment,…
Cristòfor de Virués
Literatura catalana
Poeta i autor dramàtic.
Vida i obra El 1586 era capità, i participà en la batalla de Lepant i en les campanyes del Milanesat Tenia un bon coneixement de la literatura clàssica, la italiana i la contemporània La seva vida itinerant potser explica la seva desconnexió del món humanístic valencià No fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns, però va participar amb un poema en castellà a la justa poètica en honor a sant Vicent 1600 A Madrid imprimí el seu famós poema èpic El Monserrate 1587 i 1 588, escrit en octaves reials i en vint cants, sobre la fundació llegendària del monestir de Montserrat A Milà en redactà i publicà…