Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Charles Tourtoulon
Literatura catalana
Historiador llenguadocià.
Fou un dels fundadors, el 1869, de la Société pour l’Étude des Langues Romanes i, el 1870, de la “Revue des Langues Romanes”, considerades com una garantia científica del felibrisme Estudià la Renaissance de la littérature catalane et de la littérature provençale 1868, que entén que es desenvoluparen parallelament i independentment El 1882 impulsà el llatinisme occitanista amb la fundació de la “Revue du Monde Latin”, on, el 1888, publicà un article sobre Jacint Verdaguer, a propòsit de la versió de L’Atlàntida per Justí Pepratx i de la Lettre biographique de Collell Traduí al provençal algun…
Raymond Foulché-Delbosc
Literatura catalana
Hispanista llenguadocià.
Fundà i dirigí la “Revue Hispanique” 1894-1933, on publicà molts dels seus treballs d’investigació, principalment orientats cap a la recerca de fonts i als estudis bibliogràfics Bibliographie des voyages en Espagne et en Portugal , 1896 Bibliographie hispano-française , 1912-14 Bibliographie de Jacinto Verdaguer , 1912 i Manuel de l’hispanisant , 1920-25, en collaboració amb L Barrau-Dihigo i a l’edició de textos de la versió francesa de la Disputa de l’ase , d’Anselm Turmeda, 1911, i d’ Els mestres de València , de Gaspar Guerau de Montmajor, 1915 Participà al Primer Congrés Internacional…
Miquel Ventura i Balanyà
Literatura catalana
Escriptor.
El 1900 aconseguí la càtedra de francès de l’escola normal superior de Madrid Més tard, se n'anà a França, on estudià llenguadocià a la Societat de Llengües Romàniques de Montpeller Publicà diversos manuals d’anglès i de francès, entre els quals cal destacar Elements gramaticals de llengua francesa , en fascicles Bastí, abans de les normes del 1913, una ortografia etimològica del català, que fou anomenada de les hacs o micheliana, a la qual restà sempre fidel Edità a Reus la Biblioteca Foc Nou , de la qual sortiren sis volums i, durant molts anys, fou collaborador al diari…
Justí Pepratx
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Vida i obra De família d’origen llenguadocià, fou un personatge representatiu de la petita burgesia de Perpinyà, on residí quasi sempre i des d’on participà activament, a partir dels anys setanta, en la vida cultural, sobretot com a membre de la Societat Agrícola, Científica i Literària Més endavant es relacionà amb escriptors i altres personalitats catalanes, especialment amb Jacint Verdaguer, que l’influí més o menys visiblement en l’obra poètica Ramellets de proverbis, màximes, refrans i adagis catalans escollits i posats en quartetes , 1880, i, publicats amb el pseudònim de…