Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
Jaume Bogunyà i Casanoves
Literatura catalana
Erudit i historiador.
Com a caputxí adoptà el sobrenom de Martí de Barcelona , amb el qual signà els seus treballs Fou professor d’història eclesiàstica Assassinat a l’inici de la guerra civil Investigador de la cultura i la literatura catalanes de l’època medieval, realitzà nombrosos treballs sobre autors franciscans, entre els quals sobresurt de manera singular Nous documents per a la biografia d’Arnau de Vilanova Dirigí la revista “Estudis Franciscans” Fou l’autor de diversos estudis sobre la figura de Francesc Eiximenis, del qual edità Doctrina compendiosa 1929 i Terç del crestià 1929-32 Fou també el…
Josep Ferrer i Subirana
Literatura catalana
Periodista, poeta i traductor en llengua castellana.
Vida i obra Estudià filosofia a Vic, dret a la Universitat de Cervera i es doctorà a la de Barcelona, en què fouprofessor de dret natural i adoptà l’historicisme jurídic Amb Balmes, Roca i Cornet i Rubió i Ors configurà l’Escola Apologètica Catalana en defensa de la tradició catòlica occidental, alhora que s’interessà per Bentham, Bonald i Guizot i per autors literaris com Chateaubriand i Byron, amb traduccions o amb articles a “La Religión” i “La Civilización”, entre d’altres Fundà els diaris “La Paz” 1838 i “La Corona” 1843, en què collaborà amb proses i versos, amb el pseudònim El Herrador…
Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina
Literatura catalana
Diccionari de Pere Labèrnia i Esteller, publicat en plecs que formen dos volums, datats respectivament el 1839 i el 1840.
Labèrnia inicià els treballs devers l’any 1821, amb l’estudi de fonts lèxiques molt diverses, antigues i modernes Nebrija, Pou, Torra, Lacavalleria, Bellvitges, Albert Vidal, que, bé que no sempre foren ben aprofitades, li serviren per a aconseguir una obra globalment sòlida, que incorporava algunes variants dialectals lèxiques, i que tenia la intenció normativa de fixar «la purai genuïna pronunciació i ortografia de l’idioma català» i la de contribuir al prestigi de la llengua Després de la seva mort, el Diccionari fou revisat i augmentat per Una Societat de Literats, cultivadors de la…
Història del teatre català
Literatura catalana
Estudi de Francesc Curet publicat el 1967.
Desenvolupament enciclopèdic Descriu les diverses etapes de la història del teatre català des de l’edat mitjana fins al principi de la dècada del 1960 Parteix de la concepció del teatre com a espectacle i ordena els continguts d’acord amb un criteri cronològic, dins del qual estableix subdivisions temàtiques dedicades als agents teatrals Seguint els esquemes de la historiografia tradicional, delimita tres etapes la medieval, la decadent i la renaixent, i, amb un estil proper a la crònica, adopta un enfocament assagístic i divulgatiu Amplia les incursions que el mateix autor feu a…
Ramon Pallicé i Torrell
Literatura catalana
Novel·lista i advocat.
Vida i obra Conreà la novella històrica, i, amb dos volums publicats, Cap de brot 1982 i Els persistents 2004, construí la saga d’una família, els Simó, a través de la qual es perfila la història de la Catalunya del segle XVIII Cap de brot presenta l’ocupació de Reus per les tropes borbòniques després de l’Onze de Setembre Pere Simó, el personatge, és un combatent austriacista que, convertit en comerciant, adopta progressivament la ideologia economicista del segle XVIII Després de la derrota, Catalunya només es pot salvar amb una economia forta Els seus fills i el seu besnet,…
Fernando Arrabal
©
Literatura catalana
Escriptor.
El 1954 es traslladà a París i, desarrelat del seu país, adoptà, sobretot, la llengua francesa Poeta i novellista Baal Babylone , 1959 L’enterrement de la sardine , 1963, etc, és conegut sobretot com a dramaturg Pique-Nique en campagne 1952, Orchestration théâtrale 1959, Fando et Lis 1964, L’Architecte et l’empereur d’Assyrie 1967, etc Incialment adscrit al teatre de l’absurd en la modalitat que ell anomena “pànica”, passà, després, a l’anomenat Théâtre Bouffe a mig camí entre el vodevil i el teatre de l’absurd Volemoi un petit milliard 1977, Le pastaga des loufs ou ouverture orang-outan…
Matilde Tubau i Bergadà
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòloga.
Filla del periodista i dirigent del PEN Club Català EnricTubau Perelló i de Matilde Bergadà Molgosa, secretària particular de l’alcalde de Barcelona, s’exilià a nou anys amb la seva família a Montpeller, on estudià hispàniques i s’especialitzà en catalanística Exercí en l’ensenyament secundari i posteriorment en el superior El 1964, en casar-se amb l’escriptor Albert Bensoussan, adoptà el nom de Mathilde Tubau-Bensoussan El 1986 es doctorà amb la tesi Narcís Oller et son temps , dirigida per Maurice Molho Catedràtica a la Université de Haute Bretagne Rennes 2, hi impulsà els estudis…
,
Gaspar Aguilar
Literatura catalana
Poeta i autor dramàtic.
Vida i obra D’origen social humil, aconseguí relacionar-se amb la noblesa com a secretari del comte de Sinarcas i com a majordom dels ducs de Gandia La dependència de la noblesa feu que la seva poesia s’adaptés a temes de circumstàncies festes religioses, solemnitats oficials i actes de rellevància social Fou un dels fundadors de l’Acadèmia dels Nocturns, en la qual adoptà el nom de Sombra A les actes de l’Acadèmia hi ha vuit poemes i quatre discursos seus Presentà una dotzena de composicions als certàmens poètics valencians dels anys 1592, 1606 i 1619, i escriví la…
Trinitat Catasús i Catasús
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Estudià a l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Madrid Participà activament en diversos actesculturals a la seva ciutat natal de Sitges El 1914 fundà, amb Miquel Utrillo, la revista “La Cantonada Cant d’en T Catasús i tonada d’en M Utrillo”, de la qual només sortí un número Publicà poemes a revistes i diaris, com “Joventut”, “El Eco de Sitges”, “Pèl & Ploma”, La Revista , “L’Amic de les Arts”, El Poble Català , “Arc Voltaic” i “UnEnemic del Poble”, entre d’altres Amb motiu de les seves noces, els amics li oferiren un volum que aplegava algunes de les seves poesies De l’hort i de…
Josep de Togores i Sanglada
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Vida i obra Novè comte d’Aiamans i baró de Lloseta, estudià al Collegi de Nobles de Sant Pau, de València, i a Madrid i Barcelona El 1780 començà la carrera militar intervingué a l’Empordà en la Gran Guerra i a la campanya d’Alacant en la del Francès Afavorí el desenvolupament econòmic i cultural de Mallorca, a través de la seva intervenció en la Societat Econòmica d’Amics del País —en fou primer director— i en l’Ajuntament de Palma, del qual era regidor perpetu Fou amic d’Antoni Febrer i Cardona i de Jovellanos Adoptà majoritàriament la llengua catalana en tota la seva producció Li han estat…