Resultats de la cerca
Es mostren 485 resultats
Ernest Soler i de les Cases
Pintura
Literatura catalana
Pintor i escriptor.
Fill de Frederic Soler Pitarra Pintor, format en una acadèmia particular de Barcelona, es dedicà a temes literaris i religiosos, paisatges, marines i escenes de gènere Té obres al Museu Nacional d’Art de Catalunya Com a literat escriví comèdies i peces breus Bon jan qui paga , 1889, i La feina d’en Jafà , 1893, adaptades del francès, i Mar grossa , 1895, la tragèdia Hidromel 1892, el poema dramàtic La llar 1897, basat en el poema L’escó , del seu pare, i la sarsuela La roca de les mentides Publicà uns Quadros de costums 1904, antimodernistes Poemes i narracions seves foren premiats als…
,
Jacint Labaila i González
Literatura catalana
Dramaturg i novel·lista en llengua castellana i poeta.
Llicenciat en dret 1856, fou membre del Liceu de València Escriví les comèdies El arte de hacerse amar 1856 i Ojo al Cristo 1886, els drames La nave sin piloto 1861, Me entiende usted 1867 i Los comuneros de Cataluña 1871, i nombroses novelles de tipus sentimental Vinculat des de l’inici al moviment de la Renaixença, fou mantenidor de la desena festa dels JocsFlorals de Barcelona 1868, on pronuncià el discurs de gràcies, i un dels fundadors de Lo Rat Penat 1878, entitat que ben aviat presidí 1880-81 Als seus JocsFlorals del 1882 obtingué…
Maria Dolors Orriols i Monset
Literatura catalana
Escriptora.
Dins un caire realista o psicològic, publicà els contes Cavalcades 1949 i Reflexos 1951, Premi Josep Trueta dels JocsFlorals de Londres, a més de les novelles Retorn a la vall 1950, Cop de porta 1980, Contradansa 1982, Petjades sota l’aigua 1984, Molts dies i una sola nit 1985, El riu i els inconscients , escrita el 1950, guardonada amb el Premi Extraordinari de Novella dels JocsFlorals de París del 1969 i publicada el 1990, Una por submergida 1992 i la inèdita El moviment d’un cercle , finalista del premi Sant Joan del 1997 Fou la…
Maria dels Àngels Vayreda i Trullol
Literatura catalana
Escriptora.
Filla de Joaquim Vayreda i Olivas, i neta del botànic Estanislau Vayreda i Vila Casada amb Joan Xirau i Palau S'exilià el 1939 a Cuba, a l’Havana, i després a Mèxic En aquest país fou collaboradora en diverses publicacions literàries i escriví guions de cinema, un dels qual va ser interpretat per l’artista mexicà Mario Moreno, més conegut com a Cantinflas El 1955 tornà a Catalunya i s’establí a Figueres Mestra en gai saber a Perpinyà El 1971 guanyà el premi Fastenrath de novella als JocsFlorals de Barcelona amb l’obra Encara no sé com sóc , que després publicà Es…
Eduard Sanahuja i Yll
Literatura catalana
Poeta.
Fill del poeta David Sanahuja i Saperas Estudià filologia romànica i actualment és professor universitari La seva obra poètica, de considerable intensitat, s’inicià a El gos del galiot 1981 i ha continuat a Mirador 1983, Doble joc 1988, premi Vila de Vallirana-Josep M López Picó de poesia 1987, En defensa pròpia 1994, Compàs d’espera 2006, premi Vicent Andrés Estelles de poesia de Burjassot 2005, El llançador d’espases 2013, premi Maria Mercè Marçal 2013 i Teories del no 2016, premi Jocs Florals de Barcelona 2016 També ha estat guardonat amb la Viola d’Or i Argent als Jocs…
,
Manuel Ribot i Serra
Literatura catalana
Escriptor.
Fundà a Sabadell un primer Centre Catalanista 1879, uns jocsflorals i la Revista de Sabadell 1884, que dirigí El 1882 en fou nomenat cronista de la ciutat i reorganitzà l’arxiu municipal Collaborà, entre altres publicacions, a Lo Catalanista , de Sabadell, i a La Llumenera de Nova York , La Illustració Catalana i L’Aureneta Escriví monografies com Origen y progresos de Sabadell 1883 i Clavé i les societats euterpenses Assidu participant dels JocsFlorals de Barcelona, on fou premiat diverses vegades i dels quals fou mantenidor 1905, 1916,…
,
Antoni Puigvert i Romaguera
Literatura catalana
Escriptor.
Signa els seus llibres i articles com a Antoni Puigverd Collabora habitualment a la premsa, i el 1988 publicà el recull d’articles Ombres i dies Amb Vista cansada 1990, premi Miquel de Palol 1989, Curset de Natació 1992, premi Carles Riba 1991 i premi de la Crítica 1993, La migranya del faune 1995, Englantina d’Or als Jocs Florals de Barcelona, i Hivernacle 1997, premi dels Jocs Florals de Barcelona, ha estat reconegut com un dels poetes més destacats de la seva generació, un poeta rigorós tant pel que fa a la forma com pel que fa a la fibra intellectual i moral del contingut…
,
Joaquim Sitjar i Bulcegura
Literatura catalana
Poeta i publicista.
Vida i obra Hereu, el 1838, d’importants finques rústiques a la vall d’Aro, feu estudis de filosofia i es llicencià en dret el 1846, a Barcelona, i feu d’advocat a la Bisbal Publicà una sèrie de pensaments polítics al Calendari Català i a La Veu del Montserrat , en què denunciava l’assimilació política i cultural castellanes, i altres articles a “Lo Gai Saber”, sobre els jocsflorals i sobre la centralització Collaborà a “El Faro Bisbalense”, especialment, el 1868, a propòsit de les festes d’homenatge als felibres, de retorn dels JocsFlorals…
Maria dels Àngels Vayreda i Trullol
Literatura catalana
Poeta, novel·lista i dramaturga.
Vida i obra Membre de la família d’artistes, escriptors i intellectuals Vayreda El 1939 s’exilià a la capital de Cuba, l’Havana, i després s’establí a Mèxic En aquest país collaborà en diverses publicacions literàries i escriví guions de cinema El 1955 tornà a Catalunya i residí a Figueres És autora dels reculls poètics El testament d’Amèlia 1964, La boira als ulls 1977 i La meva masia 1978, els dos darrers publicats pòstumament El 1971 guanyà el premi Fastenrath de novella, als JocsFlorals de Barcelona, amb Encara no sé com sóc 1970, obra que reflecteix el drama…
Ignasi Ferrer i Carrió
Literatura catalana
Poeta, pedagog, gramàtic i assagista.
Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, hi fou professor substitut 1869-73 després, havent fet el magisteri normal, es dedicà a l’ensenyament en centres com l’Escola Pública Municipal de Barcelona i a l’orientació pedagògica en llibres com Instrucción moral y cívica 1902 Escrivint de primer Farré el primer cognom, collaborà, entre altres revistes, a “El Clamor del Magisterio”, La Renaixença , “Lo Rat-Penat Calendari Llemosí”, “La Bandera Catalana”, “Revista Catalana”, de Manresa, La Illustració Catalana i “JocsFlorals”, amb alguns poemes i…