Resultats de la cerca

Carmelità, membre de la comunitat de Valls en fou prior deu anys i provincial de l’orde, fou doctor en arts i en teologia i catedràtic de teologia a la Universitat de Barcelona 1576-80 i 1583-84 Es conserven diversos manuscrits llatins seus In metaphysica commentaria , entre d’altres A la Biblioteca Pública de Girona ms 9/129 hi ha una collecció seva de sermons, en català excepte l’últim, en castellà, el Liber concionum tam dominicarum quam feriorum et totius anni , predicats a Barcelona, Lleida, Tarragona i a altres llocs del Principat entre el 1570 i el 1576

Catedràtic de grec i professor associat de la UAB Membre del consell directiu de la Fundació Bernat Metge, s’ha dedicat sobretot a la pedagogia de les llengües clàssiques i és autor de diversos manuals per a l’aprenentatge de la cultura clàssica En collaboració amb Montserrat Ros, ha publicat La transcripció dels noms propis grecs i llatins 1993, única obra de referència en aquest camp És traductor de diverses edicions dels clàssics d’Homer, la Ilíada 1996 i l’Odissea 1998 d’Eurípides, Medea 1990, Hipòlit 2002 i Les Bacants 2006, i de Plató, Apologia de Sòcrates i Critó 2000,…

Participà al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906 amb la comunicació Poesia popular menorquina Amb Lluís Segalà edità des del 1910 una biblioteca de clàssics grecs i llatins amb finalitats docents Membre de la RABLB des del 1913, publicà treballs diversos, com La història i la llengua catalana fins al regnat de Jaume I 1898, Rubió y Ors, historiador 1899, La conquista de Menorca en 1287 por Alfonso III 1901 —publicat en versió catalana el 1964—, Dietario inédito de la ciudad de Barcelona en la década de 1767 a 1777 según un manuscrito inédito de DJ Sagarriga…

Vida i obra Fou catedràtic de poesia a la Universitat de València des del 1516 El 1532 hi feu representar una comèdia de Plaute És autor de diversos textos llatins, que s’imprimiren a València la Sylva de laudibus poeseos 1525, extensa apologia de la poesia i el saber a la Península, el diàleg Per lepidum colloquium 1527, que serví de pròleg a una representació de l’ Eunuc de Terenci, com també altres poemes elegíacs i en lloança de membres de la cort virregnal valenciana És autor també d’un poema elegíac en castellà, Tragitriumfo 1524, compost a la mort de Rodrigo de Mendoza,…

Fou professor de lleis a la Universitat de Barcelona Publicà diverses poesies, en català i en castellà, i participà en certàmens poètics i commemoracions diverses A més, escriví un Diari sobre els fets històrics i les tensions polítiques a Barcelona des del 1700 fins al 1705 Amb el pseudònim Ermità de Sant Pau participà en el certamen de sant Oleguer Barcelona 1702, on guanyà el primer premi de composicions catalanes La seva producció es conserva en el manuscrit Desperdicios del Parnaso ms 1233 de la BC, amb una introducció en castellà, però amb una dotzena de composicions en català, que…

Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el 1966 i fou professor de la UPF Collaborà, entre d’altres, en les revistes Gorg , Serra d’Or  i Canigó El 1968 publicà el llibre Alacant 30000 pieds noirs L’any 1976 es doctorà en filologia clàssica amb un treball titulat Estudi sobre la tradició textual de Sèneca tràgic Autor de diversos treballs sobre teoria de la traducció, treballà a la Fundació Bernat Metge en la traducció dels clàssics llatins al català i dirigí des del 1982 la redacció d’un extens diccionari llatí-català 1994, del qual fou també coautor…

Vida i obra Jesuïta 1746-73, filòsof i bon coneixedor dels clàssics grecs i llatins, treballà per a la renovació pedagògica basada en els clàssics fou professor a Cervera, Calataiud i Tarragona Amb motiu de l’exili jesuític, residí a Còrsega, Ferrara, Bolonya i Roma El 1798 tornà a Mallorca Entre altres obres, publicà unes Theses bilbilitanae Institutiones historiae philosophicae libri XII Calataiud 1763, la primera història de la filosofia a Espanya —inspirada per Josep ↑ Finestres —, i dues hagiografies en llatí una de Caterina Tomàs Roma 1797 en feu també la versió castellana…

Beneficiat de la catedral de Barcelona, fou blasmat i ridiculitzat amb motiu del seu abandó de la vida religiosa en cinc poesies posteriors al 1445 i copiades al cançoner de la Universitat de Saragossa, que conformen un petit cicle satíric, en les quals intervingueren Perot Joan Dicatis qui us ha ginyat , Pere Torroella Credatis mi buen consejo , Francesc Ferrer o Ferrera Haveu leixat ut, re, mi, fa, sol, la , un tal don Diego In illo tempo pasado , i un personatge anònim Nom se si s’es mon servell i No us vullau metr’en amar Les primeres es caracteritzen pel fet de barrejar versos i…

Cavaller, fou deixeble de l’humanista Martí Ivarra A partir del 1545, que fou nomenat catedràtic d’arts i filosofia, restà sempre estretament vinculat a la vida de la universitat, de la qual esdevingué rector Collaborà amb Antic Roca en la confecció del Lexicon latino-catalanum 1561 admirador d’Ausiàs Marc, publicà uns versos llatins en l’edició de les obres d’aquest poeta 1560 Compongué una història, De Cathalonie , de la qual aparegué només el primer llibre 1588, seguint el mètode de Tomic, fet que li donà un prestigi oficial fou consultat per la generalitat per tal d’establir…

Llicenciada en filologia clàssica per la UB i deixebla de Miquel Dolç i de Josep Vergés, fou collaboradora de la Collecció Fundació Bernat Metge, des del 1968 en les tasques de correcció, de revisió i d’edició, i entre el 1994 i el 2007 fou membre del consell directiu Del 1988 al 1998 fou redactora i correctora de Curial Edicions Catalanes Gran coneixedora de les llengües clàssiques i especialista en la fixació del català, el 1998 esdevengué directora de publicacions de la Fundació Bíblica Catalana Versionà les Faules d’Isop 1984 i 1989 i els 12 primer cants 3 volums de la Ilíada d’Homer…