Resultats de la cerca

Vida i obra Dedicà part de la seva obra als estudis medievals, i fou un dels pocs intellectuals de la primera meitat del segle XX que parà esment en l’època musulmana Destacà també pel seu activisme cultural com a fundador i president de l’Associació per la Cultura de Mallorca, i president de la Societat Arqueològica Lulliana i del Consell Diocesà d’Acció Catòlica Fill de l’escriptora Coloma Rosselló i del polític català Narcís Sans, de jove, s’interessà per la política i milità en el partit liberal en presidí les joventuts Durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera, evolucionà cap a…

Feu estudis d’art a Barcelona i treballà en el comerç familiar Escriví peces breus humorístiques, algunes publicades Errar el tiro , 1886, i Entre dos focs , 1887 i El marit de donya Pona , 1888, i, en collaboració amb el seu oncle Lluís Quer i Cugat, comèdies Comèdia fi de segle , estr 1897 i drames L’hostal de la coixa , 1897, d’ambientació rural, i Vents d’oratge , 1898, que se situa en les capes populars barcelonines Fou premiat en nombrosos certàmens poètics i publicà poemes en diverses revistes de Reus i en d’altres, com La Illustració Catalana

Publicà obres en castellà de tema mallorquí, com Mallorca, breviario de viaje 1945, Los cien años del Círculo Mallorquín 1951, Viaje a Mallorca 1956 i Uetam El mejor bajo cantante de su tiempo 1952, biografia del cèlebre baix mallorquí Francesc Mateu i Nicolau

Fou membre de la junta directiva de l’Agrupació Valencianista de la Dreta 1933 Fou un dels fundadors de la revista fallera Pensat i Fet 1912-72 i el seu animador després del 1939 Dirigí l’editorial Lletres Valencianes 1948 Recollí part de la seva obra poètica, de caràcter marcadament tradicional, en els volums Entre dos clarors Versos casolans 1959, Airet d’abril 1950, Ressonàncies de l’Alguer 1960 i La mel i la tardor 1962

De formació autodidàctica, residí molts anys a Madrid, on collaborà en diversos periòdics Es destacà per la literatura humorística i satírica, a vegades procaç, que el portà a collaborar a L’Esquella de la Torratxa i a La Campana de Gràcia N’és representativa la galeria de personatges Cabotes i calaveres Melonar de València 1877, escrita amb Constantí Llombart, Gegants i nanos 1895, i De l’agredolç Colloquis, lletretes i epigrames 1900 A Qüentos vells i baralles noves, recollits d’ací i d’allà 1876, amb un pròleg programàtic, aplegà proses i versos propis i molts d’anònims i d’autors de…

Estudià a la Universitat de Barcelona i a la de Madrid Fou professor de llatí i creador dels opuscles de propaganda catòlica de la “Biblioteca Popular” 1870, per als quals fundà una impremta El 1871 fundà a Barcelona la Revista Católica  i, més tard, també a Barcelona, la Revista Popular , dirigida per Fèlix Sardà i Salvany S’establí al Perú, a Lima, on visqué molts anys Hi publicà la Revista Católica , i el 1892 obrí una impremta i una llibreria Especialitzat en estudis gramaticals, publicà Catálogo de las principales voces sinónimas para facilitar el análisis analógico 1883 i…

Vida i obra Sacerdot 1890, doctor en teologia 1892 i doctor en teologia i catedràtic d’història de l’Església, arqueologia i art de la Universitat de València, fou canonge de la seu de Sogorb i de la de València Durant els anys de formació ja manifestà la seva vocació per la història de l’Església, redactant nombroses veus d’aquesta matèria per al Diccionario de Ciencias Eclesiásticas de N Alonso Perujo i J Pérez Angulo Collaborà en diverses publicacions i, durant molts anys, escriví al  diari Las Provincias , on publicà cròniques de viatges, que més tard aplegà en diversos llibres Dos meses…

Feu els estudis elementals i es dedicà a la confecció de palmes i palmons Escriví diversos miracles de sant Vicent, com ara Milacres del loco i del baldat 1857, La cega, mut, perlàtic i baldat 1878, El mut de Normandia 1888 i La mort de sant Vicent , «milacre en música», i el text d’una sarsuela, La lluna de Patraix Compongué nombroses poesies amb motiu de les falles i de les festes de sant Vicent

Vida i obra Es dedicà especialment a la llengua i la literatura catalanes, des de l’època ibèrica fins a l’actualitat Fou professor universitari La seva trajectòria intellectual quedà molt marcada pels orígens familiars El seu pare, Manuel Sanchis i Sivera, era metge i amic de Teodor Llorente, a qui assistí en els seus darrers moments La mare, Maria Guarner i Aguiló, procedia, per via paterna, de la Pobla del Duc la Vall d’Albaida d’aquí li ve el parentiu molt llunyà amb el poeta Lluís Guarner i Pérez , a qui Sanchis s’adreçà sempre com a “tio” L’avi matern, Ricard Guarner i Franco, era…

Cursà estudis de filosofia i lletres a la Universitat de València Considerada una de les figures que conformaren la generació poètica valenciana dels anys cinquanta, és autora dels reculls poètics Un món rebel 1964, Conjugació en primera persona 1969, Els jeroglífics i la pedra de Rosetta 1976 i Llibre d’amic e amada 1980 L’any 1997 li fou editada íntegrament l’ Obra poètica , i tres anys més tard aparegué el recull bilingüe  Trenta poemes  2000 Ha estat antologada a  Paisatge emergent Trenta poetes catalanes del segle XX  1999 i  Contemporànies Antologia de poetes dels Països Catalans  1999…