Resultats de la cerca

Formà part de la redacció de La Tribuna , fou corresponsal a França del Diario Gráfico durant la Primera Guerra Mundial i, en tornar, ingressà a La Publicidad i collaborà a L’Esquella de la Torratxa Després fou director d’ El Heraldo de Madrid 1927 S’exilià el 1939 a l’Argentina, on s’establí a Buenos Aires i treballà a diversos diaris, sobretot a El Sol i a Crítica també collaborà a la revista Catalunya , publicada pels catalans de Buenos Aires Fou bibliotecari al Ministeri de Salut Pública És autor de diverses obres teatrals, entre les quals L’auca de la cupletista 1920, Les dones del…

Traduí al català les obres llatines de Francesc Eiximenis Psalterium laudatorium traducció acabada per l’abril del 1416 i publicada a Ginebra el 1495 i Expositio in psalmos paenitentiales

Collaborà a les revistes  Joventut , Torrent 1900-02 i Cu-cut 1902-13 Prescindí dels corrents narratius del segle XX i conreà un tipus de literatura de caràcter costumista i amb poques pretensions literàries, d’entreteniment Les seves obres destaquen per la capacitat d’observació i per l’evocació d’ambients i personatges típics de la menestralia barcelonina Aplegà narracions i articles de costums a Pàgines festives 1906, Barcelona típica 1914, Tres narracions 1930, premi Concepció Rabell 1932 i De l’última collita s d També publicà les novelles L’oncle Magí 1910, Gent del barri 1917, L’…

Lluità al front republicà 1936-39 i fou empresonat a la postguerra Metge de professió, publicà el volum Dret al pedrís 1965, de caire realista

Ordenat el 1624, fou professor d’humanitats, retòrica i teologia i rector del collegi de Manresa i de la Seu d’Urgell Publicà Fons uerborum et phrasium Barcelona, 1637, diccionari català-llatí, erudit i poc extens, amb què adaptà al català el Thesaurusuerborum ac phrasium llatí-castellà de B Bravo segle XVI Al final del llibre, Font incorporà unes Regles d’ortografia per al llatí, on consta un apartat, “De l’ortografia en romanç”, considerat la primera obra catalana d’aquesta matèria s’inspirà en una obra similar, per al castellà, feta pel valencià Joan Felip Mei 1606

La seva activitat principal es desplegà durant les décades dels anys setanta i vuitanta La seva poesia, de caire realista i meditativa, està recollida als llibres Espellifada solitud 1975, premi Martí Dot, Aquesta música porosa 1977, premi Recull Ribas i Carreras, pròleg de Miquel Martí i Pol, Bumerang 1980, pròleg de Feliu Formosa i En ambre 1982, pròleg de Jaume Badia, Lluís Calderer i Josep Pujol L’home pedra 1985 és un llibre de narracions Fou coordinador de la revista literària Faig

De ben jove s’interessà per la poesia i la cançó, però no s’hi dedicà professionalment fins el 1974 El seu repertori abraça des dels trobadors medievals fins als poetes contemporanis, i és també autor d’unes 200 cançons Ha enregistrat els discos He heretat l’esperança 1978, Traginer de cançons 1982, Recital 1000 1984, premi discogràfic de la Generalitat de Catalunya, Nit de Foc 1985, Enllà del temps 1989, que inclou la cançó Cor càtar , guardonada amb el premi Èxit d’Or Català,  Mercat de Calaf 1991, Aigua secreta 1992, Cançons de l’amor que tinc 1997, Per un petó 1998 Ha publicat antologies…

Vida i obra Fill de Manuel Folguera i Duran Físicament invàlid, abocà a la literatura una intelligència i una cultura excepcionals Començà a publicar poemes, traduccions i articles a Renaixement , Diari de Sabadell  i Ars  entre el 1912 i el 1915, any del seu primer recull de versos, Poemes de neguit En aquesta època la influència de Josep Carner el dissuadí de seguir models literaris decadentistes Però fou sobretot l’organització de l’Exposició d’Art Nou Català Sabadell 1915 que l’erigí en defensor de l’art modern i el posà en contacte amb artistes com Josep Aragay i Joaquim Torres i…

Continuador d’una firma de brodats, concorregué a moltes exposicions, tant a Europa com a Amèrica, a partir de la del 1850 a Madrid Com a excursionista sortit de la Societat X 1872, cercà una orientació cultural i fundà, a casa seva, amb altres, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1876 i, al cap de dos anys, l’Associació d’Excursions Catalana, les quals es fusionaren el 1891 per formar el del Centre Excursionista de Catalunya 1890 Promogué estudis folklòrics, així com l’Associació Artisticoarqueològica i el Centre d’Arts Decoratives 1894, que presidí Fou el primer president de…

Es llicencià en ciències polítiques a la Universitat de Madrid, i posteriorment retornà a Mallorca, on des dels anys cinquanta es guanyà la vida en el sector turístic com a empresari hoteler La seva trajectòria poètica començà amb diverses edicions privades de petits reculls i poemes solts, totes publicades entre el 1955 i el 1959 L’últim , 1955 Inicià formalment la carrera poètica amb la publicació del recull Calaloscans 1966 Amb els anys seguiren Camp rodó 1973, premi Joan Alcover, Contribució de bàrbars 1980, Els capells de ferro a Son Cabaspre 1983, Calaportal de Cavorques 1985,…