Resultats de la cerca

Vida i obra Era d’una família de l’oligarquia colonial de Cuba que el 1868 passà a Barcelona la seva mare, de parla castellana, era vídua del governador de Matanzas, Soliñas, i el seu pare, senyor de Lloselles, era d’una família catalana prepotent ja a Cuba a la fi del segle XVIII Estudià a la Universitat de Barcelona Amb Lluís López i Oms fundà, el 1882, la revista bilingüe La Gaviota , d’Arenys de Mar, i dirigí L’Avenç 1883-84, que despolititzà i convertí en portaveu del que ell anomenà, per primera vegada 1884, Modernisme , entès com a adhesió a la moderna estètica europea del naturalisme…

Exercí diversos oficis conseller, membre del tribunal d’examen de notaris, majoral del collegi, guardià del vi 1490, procurador de miserables 1512 Participà en la justa poètica valenciana del 1474 Obres e trobes amb cinc octaves amb tornada de quatre versos, en català Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Majordom de l’arquebisbe de València Pedro de Urbina El 1640 vivia a València És autor d’un poema en octaves dividit en cinc cants, Expulsión de los moriscos rebeldes de la Sierra y Muela de Cortes por Simeón Zapata, valenciano 1635, i d’un romanç que figura en l’obra de Marc Antoni Ortí, Siglo IV de la conquista de Valencia 1640

Vida i obra Primer vescomte de Perellós i segon de Rueda Fill de Francesc de Perellós i probablement de Caterina S’educà a la cort francesa, on fou patge de Carles V, al servei del qual es trobava el seu pare Enric de Trastàmara li feu donació d’Igualada, però ell hi renuncià en heretar el vescomtat de Roda o Rueda 1370 Formà part de la lliga nobiliària contra els vescomtes de Cardona i de Castellbò Fou enviat a Anglaterra per a tractar una aliança amb el duc de Lancaster Tornant de Sant Jaume de Galícia, caigué presoner al regne de Granada i Pere III de Catalunya-Aragó el rescatà 1374 Serví…

Desenvolupament enciclopèdic Bibliografia Moran i Ocerinjauregui, J 1990 Vegeu bibliografia

Fou actor i empresari teatral Com a actor, actuà sempre en papers còmics i adquirí una certa popularitat Fundà i dirigí —possiblement a iniciativa de Frederic Soler— Lo Teatre Català  1890 D’entre les seves obres teatrals, publicades sota diversos pseudònims, en destaquen les comèdies La pedra filosofal 1873, Una mare fanàtica 1873,  Diners o la vida 1873,  La pietat d’una donzella, o Lo Ninot de Gràcia 1887, La força de l’amor 1892, La carta del fill d’en Roc 1896 estr 1876 i Les causes poderoses 1900, i el drama Casados por la muerte 1897 És autor també de Los grandes problemas sociales en…

Poeta més aviat floralesc, publicà L’enyor i les noces 1935, Camí de Maria 1948 i Bonics 1952 També la novella El president signa els dimarts 1954 i l’obra de teatre Tres de servei 1958

Primogènit de l’infant Pere d’Aragó , comte de Prades Intervingué en la guerra dels Dos Peres  fou fet presoner pels anglesos a la batalla de Nájera el 1367, en l’entronització d’Enric II Trastàmara, en les bandositats valencianoaragoneses, en la tutoria d’Enric III de Castella i en la lloctinència reial a Aragó A la fi de la seva vida fou pretendent de la corona de Catalunya-Aragó, després de la mort de Martí l’Humà, bé que morí abans de la reunió del compromís de Casp, i fou el seu fill qui en recollí els drets De geni viu i violent, desheretà el primogènit Alfons a favor de Martí I, però…

Joglar de les corts de Pere el Gran i Alfons el Franc , documentat ja el 1280, hom l’identifica amb el joglar Peironet que el 1268 disputava una tençó amb el llavors infant Pere , referent a la guerra d’Urgell El 1285 fou un dels cinc trobadors que participaren en el cicle de sirventesos en resposta a Bernat d’Auriac, qui defensava els interessos de Felip l’Ardit quan aquest envaí el Rosselló Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Vida i obra Fill de Guerau de Peguera i de Berardo Fou membre fundador, juntament amb el seu germà Josep Francesc, de l’Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona 1700 n’esdevingué un dels més actius, i quan l’Acadèmia publicà el volum Nenias reales 1701, dedicat a la mort de Carles II, hi contribuí amb una poesia en català Al comú sentiment de tota Espanya Romanç heroic i Mor Espanya perquè mor son rei , i una en castellà Poeta en aquests dos idiomes, però sobretot en castellà, conreà la poesia seriosa, de tema civil o religiós, així com l’amorosa i galant, sovint amb un to bucòlic i intimista…