Resultats de la cerca

Vida i obra Fou doctor en teologia i domer de Sant Martí de Peralada És autor de l’obra pietosa Exercici del cristià , publicada per primera vegada vers el 1733 i que tingué un gran èxit durant tot el segle XVIII i part del XIX se’n feren moltes edicions més de cinquanta per tot Catalunya entre altres llocs, Barcelona, Tarragona, Girona, Valls i Cervera L’obra inclou unes interessants traduccions d’himnes litúrgics, en un català àgil i planer Traduí també la Linguae latinae exercitatio , o Diàlegs , de Joan Lluís Vives Deixà manuscrita, tot i que feu gestions per publicar-la, una interessant…

Net de Pere Turull i Sallent , fou advocat de professió i promotor de diversos organismes culturals Fou un actiu propagandista de la Societat de Nacions publicà obres com La Societat de les Nacions La moral internacionalista i Catalunya , 1917, i Civilitat i internacionalisme , 1920 i promotor de diversos organismes culturals El 1918 fundà la revista Messidor , que s’edità fins el 1921, i l’any 1919 publicà un recull d’articles d’aquesta revista en el llibre La Nueva Revolución Escriví dos reculls poètics Remembrances 1916, prologat per Alfons Maseras i on combina poemes en català i francès…

Escriví poemes i narracions, que publicà en el seu Anuari Català  1894-1900 Com a poeta, fou autor també de Jardí de l’ànima s d, amb poemes escrits entre el 1897 i el 1898, i Catalònia s d, amb poemes del 1900 i el 1901 En prosa publicà unes Lletres cruels i cartes a un provincial

Es convertí al cristianisme a dotze anys i es feu dominicà Estudià filosofia i teologia i escriví algunes obres De invocatione daemonum, Conclusiones variae, De secretis naturae i De alchimia amb proposicions herètiques Per això fou denunciat al Sant Ofici i empresonat El seu cas féu molt soroll, i a despit que el volgué defensar l’inquisidor Eimeric, no es volgué retractar El 1369 el papa Gregori XI disposà que fossin revisats els seus escrits Entretant estava detingut al convent de Santa Caterina de Barcelona, on fou trobat mort al seu llit, fet que donà peu que algú cregués que la seva…

Treballà en la indústria tèxtil i creà la seva pròpia empresa Collaborà a la “Biblioteca Sabadellenca” i en algunes publicacions locals Participà en diversos certàmens literaris i fou director del Diari de Sabadell La seva poesia, senzilla, intimista i bonhomiosa, està recollida a Pomellet íntim 1902, Les hores quietes 1925, Del meu voltant 1932, Dolor 1937 i Retorn i adéu 1949 També és autor de comèdies com Laura, la forastera 1934, El carter Höbol 1935 i L’amor inútil 1935, a més de la peça dramàtica La dona d’aigua 1911, inspirada en la llegenda del gorg de les donzelles de Riells del Fai

Fou professor de dibuix i pintura Dirigí El Barcelonés 1890 i publicà drames en castellà, sarsueles en català Les arts , De balcó a balcó , Lo ball de la Candelera , entre d’altres, algunes peces còmiques i el llibre Fàbules morals 1904 Fou regidor 1894 i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona

Dirigí el Diari de Mataró 1923-36 S'exilià el 1939 Novellista de caire popular i psicològic, publicà La miserable passió 1926, Excelsior 1927, La llàntia meravellosa d’Aladí 1930 i El basar màgic 1968 Traduí, entre altres, YM Congar i G Papini

Fou corredor de banca i borsa Escriví diverses peces teatrals, entre les quals els drames Impremeditació 1904, Encegament 1980 i Obcecació 1980, les comèdies Tutti contenti 1887, Les tauletes de torrat 1889 i Cor d’àngel 1906, i els monòlegs Boira i sol 1904 i El coixet de “Cura de Moro” 1908 Publicà el recull de narracions infantils De cada color 1910 i participà amb èxit en nombrosos certàmens poètics

Es formà a la preguerra en la premsa radical de Pich i Pon Després, convertit al catolicisme, es dedicà a la premsa i a la ràdio, bo i exaltant els valors tradicionals Des del 1957 fou secretari particular de JM de Porcioles Fou director del Diario de Barcelona 1969-72 i del Noticiero Universal 1977-82 i publicà, entre d’altres, Milà i Fontanals, periodista i poeta 1950, L’abat Marcet 1955, Unamuno y sus amigos catalanes i les memòries Vivir para contar Medio siglo entre la anécdota y el recuerdo Fou guardonat amb la Medalla d’Or al Mèrit del Treball i el premi Sant Jordi de…

Vida i obra Germà de Francesc Sureda i Blanes Estudià el batxillerat a l’Institut Balear Posteriorment anà a Barcelona, on estudià la carrera de farmàcia segons voluntat del seu pare, que ja exercia la professió Més tard es traslladà a Madrid per fer el doctorat 1915 En acabar, decidí continuar els estudis de química, i per això es traslladà a Múnic, on es trobà immers en la Gran Guerra i hagué d’acabar els estudis al politècnic de Zúric A Madrid continuà les seves investigacions en química, i el 1926 tornà a Mallorca per dirigir la fàbrica d’adobs químics de Porto Pi, propietat del financer…