Resultats de la cerca
Es mostren 3673 resultats
Vers d’amor
Literatura catalana
Poema de noranta-quatre versos decasíl·labs repartits en nou cobles singulars i una tornada, conservat en testimoni únic al Cançoner Vega-Aguiló (BC, ms.7).
Desenvolupament enciclopèdic Conegut també pel títol Puys per amors fis pretz es mantengutz , fou escrit segurament per un autor català, al s XIV, i hom sap, gràcies a l’extensa rúbrica que l’encapçala, que guanyà la violeta a les festes del consistori de Tolosa Es diferencia de la cançó amorosa pel seu caràcter greu i discursiu, que basteix una llarga i tediosa dissertació sobre l’amor en termes abstractes, oposant a cadascun dels pecats capitals la virtut corresponent Bibliografia Riquer, M de 1950 Vegeu bibliografia
Dispensació de la senyora de Moixent
Literatura catalana
Narració en vers de 146 hexasíl·labs apariats de tema circumstancial on un cavaller, que parla en primera persona, es presenta davant del Sant Pare i sol·licita dispensació per contraure matrimoni amb una seva cosina;
Desenvolupament enciclopèdic el papa hi accedeix, i el poema conté el text de l’esmentada dispensació pontifícia, atorgada a Avinyó el 5 de maig de 1371 Bibliografia Grifoll, I 1995 Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia
Cobles de la Panadera
Literatura catalana
Conjunt de tres composicions satíriques anònimes, escrites a la segona meitat del segle XV, dedicades a blasmar i ridiculitzar diversos personatges.
Desenvolupament enciclopèdic La primera, conservada al Cançoner de Saragossa i al Cançoner de l’Ateneu , s’adreça a un «capellà Fajadell, beneficiat en la Seu de Barcelona», que ha estat identificat amb el prevere Joan Fajadell, íntim de Joan II d’Aragó la segona ataca un personatge, que rep violents insults, però de qui no consta el nom la tercera, que posa en marxa tot un seguit d’humorístics esments de textos jurídics, ridiculitza un tal Mallol, que ha estat absolt de cert delicte En tots tres poemes, cada estrofa acaba amb l’expressió panadera , rimant amb el vers anterior en era Es…
Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa
Literatura catalana
Diàleg renaixentista pluritemàtic, obra de Cristòfor Despuig escrita el 1557.
Estructura de l’obra És considerat el text més clarament renaixentista de la literatura catalana, tant per l’ús d’una forma literària clàssica com per l’esperit del seu autor historiografia humanística Dedicat al comte d’Aitona, Francesc de Montcada i de Cardona, està escrit en forma de diàleg i dividit en sis colloquis pluritemàtics coherentment articulats gràcies a la unitat i consistència de la trama de ficció Molt més enllà del que sembla oferir el títol, el marc d’aquesta obra, ultrapassa l’àmbit local i tracta d’aspectes dels Països Catalans, de la Corona d’Aragó, de la monarquia…
Franselm
Literatura catalana
Expressió (de vegades amb formes com Fra Anselm, Francelm, Fransem, Flancem...) que al·ludia al Llibre de bons amonestaments d’Anselm Turmeda, com a obra d’instrucció escolar, profusament imprès al Principat i també a València, sovint acompanyat amb oracions devotes.
Juntament amb les beceroles, l’ Isopet i el Romiatge del venturós pelegrí , fou un dels textos d’ensenyament de primeres lletres des del segle XVI fins ben entrat el XIX i formava part de la «biblioteca dels pobres», en mots de Joan Amades Conjuminava l’aprenentatge de la lectura i l’adoctrinament moral
Lucrècia
Literatura catalana
Tragèdia en cinc actes de Joan Ramis.
Desenvolupament enciclopèdic Lucrècia o Roma libre , del 1769, constitueix la primera mostra del neoclassicisme en la literatura catalana Aquesta primera i més reeixida obra dramàtica de Ramis pren com a tema un episodi de la història romana Collatí, marit de Lucrècia, exalça la virtut de la seva esposa contra l’opinió de Tarquini, el fill del rei de Roma, que pensa que no existeix la virtut en el cor dels humans Tarquini, però, descobreix que Lucrècia és realment honesta, i això encén el seu desig Finalment, declara la seva passió a la dama i li demana que el correspongui La negativa de…
Llibre de feits d’armes de Catalunya
Literatura catalana
Crònica apòcrifa redactada per Joan Gaspar Roig i Gelpí (segle XVII) i atribuïda a Bernat Boades (segle XV).
Desenvolupament enciclopèdic A la segona meitat del segle XVII, Roig fingí haver trobat, en una notaria de Blanes, una còpia feta a la segona meitat del XV per un servent del cosmògraf Jaume Ferrer de Blanes, a partir d’un original obra del rector de la parròquia de Santa Maria de Blanes, Bernat Boades d’existència documentada, pretesament enllestit el 1420 Roig explica que en feu treure una nova còpia abans que no se’n perdés l’antiga, i la traduí al castellà per preparar-ne una impressió que finalment no es dugué a terme, i que n’incorporà fragments en obres historiogràfiques…
Les estil·lades i amoroses lletres trameses per Bartomeu Sirlot a la sua senyora i per ella a ell
Literatura catalana
Relat epistolar breu, d’autor anònim valencià, publicat en plec solt al segle XVI.
Es tracta d’una paròdia de les epístoles cortesanes, protagonitzada per dos camperols de l’Horta valenciana que intercanvien quatre epístoles amoroses burlesques, dues cadascun Tot estrafent el galanteig cortesà amb unregistre ple de modismes i parèmies valencians rústics, els llauradors enamorats, Bartomeu i Bartomeua, es declaren sentiments amorosos abrandats, grotescos i procaços, fins que una infidelitat de l’home comportarà el ràpid fracàs de la relació i les ires i amenaces de Bartomeua Publicada segurament per primera vegada a València, a mitjan segle XVI, se’n coneixen set edicions al…
Rondalla de rondalles
Literatura catalana
Novel·la breu de Lluís Galiana (segle XVIII), construïda a base de parèmies.
Desenvolupament enciclopèdic La Rondalla de rondalles, a imitació del “Cuento de cuentos” de don Francisco de Quevedo i de la “Història de històries” de don Diego de Torres composta per un curiós apassionat a la llengua llemosina i treta a llum per Carlos Ros, notari públic aparegué anònima primera edició València 1768, però no hi ha cap dubte sobre la seva atribució al dominicà Galiana S’hi narra com tres germans estan enamorats d’Eufràsia Pep de Quelo, un jove amb una certa fortuna, és el festejador que els pares d’ella veuen amb bons ulls La jove, però, està enamorada de Ximo, ociós i…
Representació de la Mort
Literatura catalana
Obra dramàtica anònima, de la segona meitat del segle XVI, en vers.
És una interessant i reeixida reelaboració dramàtica postmedieval de les danses de la mort, que consta d’un pròleg adreçat als espectadors, seguit d’un monòleg de la Mort, i de la desfilada de diversos personatges que representen diferents edats i estaments socials, però sense l’ordre jeràrquic i l’alternança religiós/laic propis de les danses que es presenten davant dels espectadors amb un monòleg, i que, a continuació, conversen amb la Mort incorpora personatges de característiques innovadores respecte de la tradició de les danses Es conserva fragmentàriament 1 175 versos hi falta el final…