Resultats de la cerca

Vida i obra Era hisendat del Bruc, casat amb una cosina de Josep Torras i Bages Publicà, entre el 1890 i el 1898, nombrosos poemes i algunes narracions a La Renaixença , collaborà a la revista humorística d’ideari catòlic “La Barretina” 1900-02 i en setmanaris comarcals vinculats al catalanisme conservador “La Costa de Llevant”, 1894-1922, i “El Pirineu Català”,1911-15, entre d’altres Publicà el recull de poemes Bruquetanes 1908, el de proses i versos en memòria del seu fill, Daniel 1919, el monòleg humorístic Buscant xicota 1901, i el quadre històric El trabucaire bruquetà 1911 Bibliografia…

Deixà la carrera de dret per dedicar-se al periodisme i a l’estudi de la poesia Publicà assaigs sobre el gènere al “Diario de Tarragona” del qual fou redactor i el llibret A los lectores de los libros de poesías 1878, any que passà a viure a Madrid La seva obra poètica, amb tòpics de la poesia romàntica de la Renaixença, es redueix a poc més que el recull Vibraciones del sentimiento 1878, a la participació en Ramell de flors 1882, recull bilingüe de poetes lleidatans impulsat per Josep Pleyan i de Porta, i a dos poemes llargs el que inserí a Himnos epitalámicos 1878, opuscle fet conjuntament…

Conegut com a Cerol Jornaler de professió i sense estudis, improvisà gloses de temàtica molt diferent religiosa, satírica, amorosa i gaudí d’una gran popularitat, sobretot arran dels duels poètics amb altres glosadors mallorquins, especialment amb el seu amic Andreu Coll i Bernat, Tambor Josep Rullan recollí una petita part de la seva producció a Literatura popular mallorquina 1900

Fou ordenat de sacerdot el 1886 Obtingué un premi extraordinari i un accèssit als Jocs Florals de Barcelona 1887 La seva obra poètica fou publicada pòstumanent a Poesies 1888, amb un pròleg de Miquel Costa i Llobera

Fou conegut com a Tambor Pagès sense estudis, no arribà mai a saber escriure, però sí a llegir Compongué moltíssimes gloses de tot tipus i mantingué nombrosos duels poètics amb altres glosadors mallorquins, sobretot amb el seu amic Pau Noguera Ripoll, Cerol Josep Rullan recollí una petita part de la seva producció a Literatura popular mallorquina 1900

Militar, collaborà al Diario de Barcelona i al “Correo Literario y Mercantil”, de Madrid, amb les inicials JAS Amb altres socis promogué la Biblioteca de conocimientos humanos i el Diccionario geográfico universal , editats per Bergnes de las Casas, i hi collaborà Publicà unes odes dedicades a l’actor García Luna, al compositor Marià Obiols i a la reina governadora, i edità obres didàctiques, històriques i traduccions, com les Heroidas d’Ovidi 1835

Es graduà batxiller en dret a la Universitat de Barcelona, el 1841 Collaborà als diaris barcelonins “El Vapor” 1835-37, El Constitucional 1840, “La Corona” 1843 i El Imparcial 1844 amb poemes malencònics, escèptics i pessimistes, signats amb les seves inicials o amb l’anagrama J Mines Semsa , una mostra dels quals fou publicada pòstumament per Milà i Fontanals, el 1851, al costat dels de Piferrer i de Carbó Substituí Piferrer com a crític teatral al Diario de Barcelona 1845

Estudià dret a la Universitat de Cervera i després a la de Barcelona, on es llicencià 1839 i hi fou professor 1840-43 Collaborà amb narracions i poemes a El Guardia Nacional  1836 i El Vapor  1837, entre els quals dos de catalans dedicats a l’actriu Matilde Díez Traslladat a Madrid, collaborà a les revistes El Dómine Lucas  1845 i El Áncora  1851, i publicà la novella Crónica de Don Juan I de Castilla, o Las dos coronas 1852 Tornat a Barcelona, es dedicà a la carrera jurídica i política i arribà a ser jutge de primera instància i tinent d’alcalde de Barcelona, i collaborà al diari La…

Doctorat en teologia i en cànons, es llicencià en dret a Cervera, on, com a professor, inculcà als alumnes les idees liberals i constitucionals Des del 1824 residí a Barcelona, on exercí càrrecs a la Cúria i ingressà a l’orde dels hospitalers, que arribà a dirigir com a vicari general Amic de Fèlix Torres i Amat, fou poeta ocasional i, amb el pseudònim Marcio , collaborà a “El Vapor” 1833 Publicà discursos en llatí i en castellà

Estudià dret a Cervera i Osca Collaborà a El Vapor , Diario de Barcelona  i El Guardia Nacional Des del 1839 excellí com a orador forense, a la vegada que s’iniciava com a poeta en català amb el pseudònim Lo Pastor de Sobrerroca Collaborà a La Antorcha Manresana  i La Luz Inclòs a Los trobadors nous 1858 i Los trobadors moderns 1859, fou adjunt 1859 i president 1861 dels Jocs Florals de Barcelona i membre de l’ABLB 1862 Bibliografia Solà de Andrés, X 1997 “Salvador Estrada i Ribas i Lluís G Pons i Fuster Dades a l’entorn de dos poetes romàntics 1196 oblidats”, dins Jorba,…