Resultats de la cerca

El 1911 publicà Passions & somnis en les línies de Maragall i les estètiques modernistes, les quals el dugueren a concebre el poeta com a visionari enamorat L’amor és el centre del seu segon recull, Aurora 1912, prologat per Apelles Mestres El 1921 publicà Al vent de la ciutat , en què, a més d’incloure —en la línia anterior— un homenatge a Maragall i una Nova Oda a Barcelona , mostra un canvi de llenguatge i aparenta obrir-se a nous corrents en poemes com L’aeroplà Entre els anys deu i vint collaborà a La Veu de Catalunya , La Publicitat , D’Ací i d’Allà , Un Enemic del…

Vida i obra A catorze anys ja collaborà al periòdic Los Miserables  i en altres plataformes periodístiques pròximes al lerrouxisme com El Radical , Revolución  o La Raza , on havia signat amb el pseudònim Carlos Madrigal Exercí de periodista com a redactor a La Publicidad , La Lucha , El Día Gráfico , La Noche  i L’Esquella de la Torratxa , i  La Voz  de Madrid, que acabà sotsdirigint També fou corresponsal a Barcelona d’ El Sol , de Madrid A  El Bufón  1924-32 escriví articles de música, i a Fantasio Revista de Espectáculos  1925-30 i Pantallas y Escenarios  1927-30 articles…

Estudià taquigrafia i humanitats a Madrid Fou taquígraf del congrés 1846-53 i de diversos diaris de Madrid El 1853 assolí una càtedra de taquigrafia Publicà Historia militar y política de Zumalacárregui 1844, Glorias de la taquigrafía Excelencias de la de Martí 1857 i Impresiones de un viaje a Barcelona 1858, recull d’articles publicats abans al Diario Español , de Madrid

Fill de pare biscaí, fou cartoixà 1585 És autor de diversos tractats pietosos, en castellà i en llatí, i de Del senado y de su príncipe 1617, publicat anònimament i reeditat després de la seva mort amb el títol Gobierno de príncipes y de sus consejos para el bien de la República 1626

Professor mercantil Guanyà el premi Joan Santamaria 1962, amb Tant o més que a viure, i el Joaquim Ruyra 1964, amb Un paracaigudes sobre la vall Ferrera Publicà els reculls de contes i les narracions La nostra terra de cada dia 1964, premi Víctor Català 1963, Fer córrer el temps 1979, Històries de prop i de lluny 1980,  Un home contra el gel 1982,  Els remences sobremunt 1992,  El camí de migdia 2006,  La frontera superior 2008,  Els pagans nefands 2009,  L'any dels catalans 2011 i Els oblidats 2018, entre d’altres Collaborà habitualment a Cavall Fort

Pertanyia a la petita noblesa propietària rural vigatana Fou un dels vuit personatges que, amb la seva signatura, donaren a Domènec Perera i a Antoni de Peguera el caràcter de delegats oficials de Catalunya per a signar el pacte de Gènova 1705 amb les potències aliades Durant la guerra, fustigà les guarnicions i l’exèrcit borbònic a la plana de Vic i al Lluçanès, participà en la defensa de Montjuïc 1705 i en la de Barcelona d’uns quants anys després, com a coronel de fusellers El 1710, com a membre del senat, fou destinat a la plana de Vic per mobilitzar noves milícies voluntàries Abandonada…

Se n’ha conservat una tençó amb Gabriel Ferrus , on aquest darrer defensa els plets com a solució de les qüestions personals i on Maçanet propugna les lluites de bandositats, i una dansa, poema amorós i optimista en la línia de la poesia trobadoresca

Vida i obra D’ascendència croata i pertanyent a una família de classe mitjana, fou una de les figures cabdals de la cultura eivissenca al segle XX Estudià al seminari d’Eivissa, i el 1907 fou ordenat de sacerdot El 1951 fou nomenat canonge ardiaca d’Eivissa, i el 1953, arxiprest La seva poesia està escrita en la variant dialectal eivissenca i gira a l’entorn de temes locals S’hi poden establir diverses etapes la primera fins el 1929, en la qual predomina la llengua castellana, pocs poemes en català i alguns de dialectals La major producció de poemes en català, i amb una llengua més unitària,…

D’estil popular, publicà, en poesia, Íntimes 1952, i en teatre, Dos secrets dins la nit 1956, El gran sotrac 1957 i Cançó de tots els temps 1978 Dirigí la revista Mes

Vida i obra Es llicencià en lletres modernes a la Universitat de París 1976, i es doctorà per la Universitat de València 2008 Començà l’activitat literària en l’àmbit de la poesia amb la publicació de Poemes Home-Terra 1972 i altres composicions que foren incloses en antologies, com ara Carn fresca 1970 i Els darrers 1973 Posteriorment es dedicà a la narrativa El 1979 guanyà el premi Andròmina de narrativa amb la novella Crim de Germania  també premi Crítica Serra d’Or 1981 i de la Crítica del País Valencià 1980, que constituí una veritable fita dins la narrativa moderna al País Valencià Ha…