Resultats de la cerca

Començà a collaborar amb narracions a La Illustració Catalana i a partir del 1914 fundà i dirigí “Marinada” Des d’aquesta revista de Palamós —lloada per Eugeni d’Ors— i de la Secció de Cultura de l’Agrupació Catalanista de la mateixa ciutat, s’integrà en el projecte noucentista defensant la Mancomunitat, la tasca de Prat de la Riba, les normes ortogràfiques de l’IEC i les biblioteques populars És autor de diverses obres de narrativa, com ara La pera de plata 1905, Vida triomfant 1911, Bon vent i barca nova 1924, De mort a vida 1925 i El martiri d’un apotecari 1926 de la comèdia…

Llicenciat en dret i en filosofia i lletres a Barcelona 1900, exercí bàsicament com a historiador Pronuncià conferències sobre temes polítics al Centre Escolar Catalanista, fruit de les quals és el volum Teoria de les nacionalitats 1900 Publicà els seus records de viatges Al marge del Sàhara , 1926 i diverses obres en les quals mantenia —sense excessiu rigor històric, però— la tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom i de la participa-ció catalana en el descobriment d’Amèrica La descoberta d’Amèrica Ferrer, Cabot i Colom 1928, Catalunya, descobridora d’Amèrica 1929 i La verdad…

Llicenciat en lletres, fou fundador i president de l’Orfeó Gracienc i secretari de la Unió Catalanista Escriví comèdiesi collaborà a “Cu-Cut , on, del 1910 al 1912, emprà el pseudònim Flavius per als seus versos satírics sobre l’actualitat política i social També escriví a L’Esquella de la Torratxa , La Tralla , “El Renaixement”, “La Veu Gracienca” i “La Veu de l’Empordà”, entre d’altres Guanyà alguns premis de poesia i actuà de mantenidor als Jocs Florals del 1924 Escriví l’assaig Art i monuments Catalunya 1926, i el 1951 publicà l’inventari Els pseudònims usats a Catalunya , on…

Fou secretari de l’Ajuntament de Reus 1854-68, 1874-89 Dirigí el Diario de Reus 1859 i la primera època de l’“Eco del Centro de Lectura de Reus” 1859-60 Tot i ser un dels primers de fer ús literari de la llengua catalana a la seva ciutat, la seva producció poètica en aquesta llengua fou més aviat curta i, encara, limitada als temes místics Té dues poesies a Los ↑ trobadors nous 1858 Guanyà diversos accèssits 1859, 1860 i 1863 i la viola d’or 1860 als Jocs Florals de Barcelona i publicà poemes a “Lo Gai Saber”, al Calendari Català i a la premsa de Reus Fou socifundador i membre molt actiu de l…

Fou professor de l’escola normal de Lleida Com a periodista fundà el periòdic El Cronicón Ilerdense 1857 i collaborà en la Revista de Lérida , La Bandera Catalana , Lo Gai Saber , La Renaixença , etc El 1879 fou nomenat cronista oficial de Lleida, i fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Fundador de l’Associació Catalanista de Lleida, fomentà també l’excursionisme de caràcter erudit i patriòtic i publicà importants guies com Guía cicerone de Lérida 1877, 1882 La seva obra més coneguda és Apuntes de historia de Lérida 1873 En collaboració amb F Ranyé i Viladot…

Professionalment, treballà a Barcelona, a París 1887 i a Madrid 1895, i el 1888 emprengué la construcció del famós Hotel Internacional, avui desaparegut, que encarregà a Domènech i Montaner Collaborà a La Renaixença , La Gramalla , La Rondalla i La Bandera Catalana , especialment amb quadrets de costums, recollits després en part a Lectura Popular amb el títol Del Natural 1916 Membre de La Jove Catalunya sobre la qual escriví a “La Rondalla”, el 1874 fundà el setmanari humorista carlí La Cucurulla Roja , on publicà una sèrie de retrats de carlistes cèlebres participà també en la creació de l’…

Exercí bàsicament de periodista En la seva joventut s’especialitzà en el periodisme esportiu en publicacions com “El Mundo Deportivo” i “La Nau” Amb l’adveniment de la República es dedicà a la crònica política a La Publicitat i a “La Humanitat” L’any 1936 ocupà la direcció del diari “La Rambla” i el 1938 passà a dirigir “Treball” El 1939 s’exilià a Mèxic, on, entre altres coses, dirigí El Poble Català 1941-47 i treballà novament com a periodista esportiu en diversos diaris mexicans És autor de les obres Amb els braços oberts Reportatge de l’Estatut 1932, Macià Trenta anys de política …

Feu estudis de comerç i pedagogia a Barcelona, on s’establí, fins que, mancat de salut, tornà a Roda de Ter, on es dedicà a l’ensenyament mercantil durant més de vint-i-cinc anys Dirigí el setmanari El Obrero  1919, en què mantingué una secció en català amb els seus articles patriòtics radicals per a acostumar els obrers a llegir en l’idioma propi, i collaborà en molts periòdics en defensa d’un ideari catalanista radical Escriví sobretot poesia i publicà els reculls Follies 1881, Brots 1888, amb el qual obtingué certa anomenada, i, publicat pòstumament el 1928, La barca d’or…

Es doctorà en dret 1875 i fou diputat provincial 1878 Participà, amb els seus germans Francesc d’Assís, Josep i Ramon Masferrer, en les activitats del Círcol Literari de Vic, on durant un quant temps ensenyà alemany i anglès Collaborà amb poemes, ressenyes, articles literaris, narracions o estudis jurídics a la “Revista Europea” i altres periòdics de Madrid, i a La Veu del Montserrat , el “Diario de Vich”, del qual fou redactor, “Lo Gai Saber” i La Renaixença , entre d’altres Un dels seus poemes fou inclòs a La garba muntanyesa , que aplegava escrits dels membres de l’Esbart de Vic La mort d’…

Professor de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona És especialista en edició de textos contemporanis, cosa que l’ha dut a coordinar l’edició crítica de l’obra completa de Salvador Espriu —del qual ha editat diversos llibres— i a coordinar el volum L’edició de textos història i mètode 2002 També s’ha dedicat a les relacions literàries entre Catalunya i Portugal, amb llibres com El naixement de l’iberisme catalanista 1997 i traduccions de Fernando Pessoa, José Saramago, Herberto Helder o Mário de Sá Carneiro Així mateix s’ha interessat per la narrativa contemporània, amb…