Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Josep Maria Font i Raventós
Literatura catalana
Poeta.
Amant de la poesia i la història local, guanyà el seu primer premi literari el 1927, als Jocs Florals de Barcelona, a Sant Martí de Provençals El 1950, publicà el seu únic llibre en solitari, La terra de la fruita d’or , obra publicada íntegrament en català També recopilà fets sobre la història del seu poble, la Granada
Meditacions en el desert
Literatura catalana
Dietari d’Agustí Calvet, Gaziel, escrit entre el 1946 i el 1953, i només publicat íntegrament el 1974.
Desenvolupament enciclopèdic Fidel ressò del seu estat anímic en uns anys molt durs de l’exili interior, aquest llibre és el més amarg i crispat de tots els seus L’autor hi adopta sovint el to d’un profeta solitari que clama sense esperança anunciant tota mena de calamitats històriques El desert del títol fa referència al que, a Espanya, hagueren de travessar els liberals que, víctimes del marxisme i del feixisme i confiant en les potències democràtiques vencedores de la guer-ra mundial, foren testimonis consternats del suport que aquestes mateixes potències brindaren a una dictadura, la…
Miquel Garcia
Literatura catalana
Història
Cronista i poeta.
Fou notari de València El 1515 concorregué al certamen poètic en honor de santa Caterina celebrat a València Durant la guerra de les Germanies lluità al costat de la noblesa i fou perseguit pels agermanats Escriví, com a testimoni, una relació dels fets, a la qual afegí notícies de caràcter general que arriben fins el 1535, relació que fou utilitzada per Rafael Martí de Viciana Ha estat publicada, mutilada i en castellà, juntament amb una relació de Lluís de Quas i, íntegrament i en català, el 1938 i el 1974
Joan Vergés i Calduch

Joan Vergés
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Es llicencià en medicina 1956 i exercí com a homeòpata Participà en les “Antologies Poètiques Universitàries”, on publicà els primers poemes l’any 1949 El seu primer llibre, Soledat de paisatges 1959, amb pròleg de Joaquim Molas i que trasllueix un simbolisme melangiós, guanyà l’any anterior el premi de poesia inèdita de Cantonigròs Amb El gos 1965, premi Salvat-Papasseit 1965 i La Vida nova 1970, premi Carles Riba 1968 encetà un realisme que parteix de la vida quotidiana combinat amb la ironia, la crítica i l’autocrítica El 1986 guanyà el premi Recull Ribas i Carreras amb Com un bosc…
,
Miquel Gayà i Sitjar
Literatura catalana
Poeta, assagista i traductor.
Vida i obra Exercí un important paper en la represa cultural dels anys quaranta a Mallorca, i participà en les lectures literàries a casa dels germans Massot i del poeta Guillem Colom Deixeble de Miquel Ferrà i de Maria Antònia Salvà, s’inicià amb una sèrie de poemaris adscrits a l’Escola Mallorquina L’atzur illuminat 1944, Breviari d’amor 1945, Ruta dels cims 1951, Poema de l’Ave Maria 1953 i continuà amb Miratges del record 1975 Al començament del decenni dels cinquanta inicià l’estudi d’algunes figures de l’Escola Mallorquina publicà l’assaig La poesia de Miquel Ferrà 1960 i edità…
Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez del Romero

Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez del Romero (dècada del 1940)
© Arxiu Família Del Romero Sánchez-Cutillas
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiadora, novel·lista i poeta.
Cursà estudis de filosofia i lletres a la Universitat de València Considerada una de les figures que conformaren la generació poètica valenciana dels anys cinquanta, és autora dels reculls poètics Un món rebel 1964, Conjugació en primera persona 1969, Els jeroglífics i la pedra de Rosetta 1976 i Llibre d’amic e amada 1980 L’any 1997 li fou editada íntegrament l’ Obra poètica , i tres anys més tard aparegué el recull bilingüe Trenta poemes 2000 Ha estat antologada a Paisatge emergent Trenta poetes catalanes del segle XX 1999 i Contemporànies Antologia de poetes dels Països…
,
Simona Pons
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Germana de Josep Sebastià Pons i coneguda amb el pseudònim de Simona Gay Procedent d’una família benestant de la Catalunya del Nord, fou induïda a casar-se molt jove amb un funcionari francès, vint anys més gran que ella, fet que influí decisivament en la seva vida Es traslladà a París, on residí molts anys i on el seu marit exercia de magistrat Començà les seves collaboracions a la premsa catalana a La Revista , “La Nau” i “Clarisme”, i escriví també en publicacions rosselloneses com “Tramontane” 1956-65 Guanyà diversos premis en certàmens poètics i obtingué la flor natural als…
Cementiri de Sinera
Literatura catalana
Poemari de Salvador Espriu escrit entre el 1944 i el 1945 i publicat el 1946.
Desenvolupament enciclopèdic El jo poètic, passejant i observant minuciosament l’interior i els entorns d’un cementiri, transmet dos sentiments essencials la proximitat de la mort i el record d’un temps perdut Si el cementiri es pot identificar amb el d’Arenys de Mar, situat dalt d’un dels darrers relleus de la serralada litoral, el temps perdut seria l’anterior a la guerra civil de 1936-39, interpretació que ha convertit el llibre, dins l’imaginari collectiu català, en una elegia a la pàtria derrotada i devastada per la guerra L’autor té molta cura, però, de deixar oberta la porta a una…
Joan Llacuna i Carbonell
Literatura catalana
Poeta.
De formació autodidàctica, es donà a conèixer a vint anys amb la publicació de proses i poemes a la premsa catòlica d’Igualada Virtus et Labor i Llibertat El 1929 fou cofundador de Revista d’Igualada i durant els anys trenta collaborà a La Revista , La Publicitat i La Veu de Catalunya El 1934 publicà el seu primer llibre de versos, Ònix i níquel De ressons neopopularistes i avantguardistes, però sobretot inserint-se en les reformulacions del romanticisme pròpies de part de la poesia europea de l’època els temes del somni i la infantesa, l’associació de poesia i pregària, etc, aquesta…
,
Joan Lorenzo Palmireno
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Humanista.
Vida i obra Estudià a València, i gràcies a Honorat Joan li fou atorgada la càtedra de poesia de la universitat 1550-56, des de la qual inicià una important tasca d’editor i renovà els estudis d’oratòria El 1559 acceptà la càtedra de retòrica de la Universitat de Saragossa, però el 1561 retornà definitivament a València 1561-79, on publicà bona part de la seva obra i renovà els exercicis declamatoris El 1563 defensà l’ortodòxia de l’erasmista Jeroni Conques en el procés inquisitorial contra aquest Preocupat per la didàctica del llatí, redactà diverses obres per facilitar les tasques d’…
,