Resultats de la cerca

De família urbana benestant, estudià a l’Institut Balear, on fou deixeble de Pons i Gallarza i condeixeble, entre d’altres, de Costa i Llobera, Joan Ll Estelrich i Antoni Maura El 1869 inicià la carrera de dret a Barcelona, on refermà la seva afecció literària, entrà en contacte amb el moviment de la Renaixença i escriví bona part dels seus primers poemes i narracions, alternativament en castellà i en un català dialectal i insegur Les seves primeres publicacions poètiques les donà a conèixer des de les pàgines de Revista Balear  1872-74 Després d’obtenir, a vint-i-quatre anys, el títol d’…

Advocat, participà en la creació de La Jove Catalunya 1870 Collaborà a La Gramalla i fou redactor de La Independencia i La Gaceta de Cataluña juntament amb Rossend Arús, fundà la revista taurina i de varietats Pepe-Hillo 1874, que incloïa texts en català Del partit republicà federal, ocupà diversos càrrecs públics El 1886 publicà La llibertat de testar i la institució d’hereu segons les lleis catalanes , aparegut primer a La Renaixença 1885 i traduït al francès el mateix any

Estudià dret a les universitats de Barcelona, Osca i Cervera, on es doctorà el 1828 Publicà una Teoría del hexámetro i escrits jurídics i botànics Com a poeta líric assolí una certa celebritat a Cervera, on li publicaren un Himno 1828 patriòtic Antoni ↑ Elias i de Molins li edità alguns poemes, però resten inèdits La Colonia i Méjico rendida , èpics, i la tragèdia Viriato, o La Lusitania recobrando su libertad Traduí en vers, entre altres autors, Gessner i Milton

És el primer que publicà en llengua catalana, i el consagrà com a poeta Alguns dels textos havien anat apareixent des del 1877 en publicacions periòdiques del Principat i de Mallorca El llibre assoleix un alt nivell estilístic i idiomàtic Conté 35 composicions poètiques distribuïdes en quatre seccions “Juvenils”, poesies d’adolescència “Cançons de la serra”, basades en cançons populars mallorquines sobretot La Balanguera i La serra , i on el poeta aportà una visió personal de la natura “Elegies”, peces majors d’un to intimista molt reeixit, i “Endreces”, poemes, la majoria dels quals són…

Vida i obra De família pagesa, inicià la seva formació autodidàctica prop del grup modernista de Reus, encapçalat per Josep Aladern Es traslladà a Barcelona tot cercant l’èxit literari i posteriorment se n’anà a Occitània En tornar a Catalunya, decebut, se suïcidà —en un darrer acte que entenia com a heroic— al castell de Burriac Sorgit gairebé de l’analfabetisme i identificat amb l’espontaneïtat maragalliana, fou esperonat pels companys de grup, que el qualificaven elogiosament de poeta camperol Publicà Sentiments 1899, de to pessimista, i Esplets d’ànima jove 1903, els seus millors poemes…

Religiós franciscà, es formà a la universitat d’Alcalá de Henares Fou guardià del collegi de Sant Bonaventura de Tarragona, inquisidor de Barcelona 1696 i cronista provincial des del 1694 Escriví una Crónica de la Provincia de Cataluña 1715, que es conserva manuscrita a la Biblioteca Universitària de Barcelona És autor, a més, de petits tractats d’obres pietoses

S’establí a Barcelona i participà en el moviment de promoció de la dona, de caràcter filantròpic i educatiu, portat a terme per Francesca Bonnemaison, Dolors Monserdà i Carme Karr, amb les quals collaborà a Or i Grana  1906 i Feminal  1907 fundà la Federació Sindical d’Obreres de l’Agulla Havia publicat a Tarragona alguns treballs amb el pseudònim Josep Miralles , i escriví unes quantes novelles, entre elles Neus  1914  Els gripaus d’or  1919 i Herències  1921 Després de la guerra civil publicà dos llibres de poemes Al rodar del temps 1946 i Confidències 1946

Vida i obra De condició humil, tota la vida feu de pagès Fou conegut, sobretot, amb el nom de Tià de sa Real , possessió en la qual els seus pares feien de masovers Adquirí fama de bruixot, perquè, segons la tradició oral, feia prediccions que es complien, endevinava fets ocults i obrava altres prodigis A més, la seva gran facilitat per a improvisar versos feu que, des de ben jove, participés en els combats de glosadors, en què vencé repetidament oponents d’anomenada, la qual cosa li donà un gran prestigi en el medi rural on visqué En l’ Aplec de rondaies mallorquines , Antoni M…

Fou conegut com l’ Amo Toni de son Garbeta Antoni M Alcover, amb qui tenia afinitats ideològiques, el relacionà amb cercles cultes el 1897 guanyà un accèssit a la viola als Jocs Florals de Barcelona i el 1904 el presentà personalment a Barcelona, on assolí una certa popularitat A més, Alcover inclogué gloses seves en el recull Vetlada de glosadors a les fires de Manacor 1897 i a La Ignorància  1883, i li publicà el volum Glosades 1907

Vida i obra Professà en l’orde dominicà el 1756 i estudià als collegis de València i Oriola Autor d’una obra extensa —majoritàriament perduda— a pesar de la seva curta vida, publicà comentaris a obres de fray Luis de León València 1765 i fray Luis de Granada València 1769 i 1771, i mantingué una variada correspondència amb Gregori Maians, Agustí Sales, Carles Ros, Josep Teixidor i altres erudits i escriptors valencians sobre qüestions lingüístiques, literàries iculturals L’epistolari fou publicat en part per Roc Chabàs 1891 i Vicent Castañeda i Alcover 1923, 1924 És destacable la…