Resultats de la cerca

Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona, fou conseller segon de la ciutat 1628 i ambaixador de Barcelona prop de Felip IV 1626 i Maria d’Àustria 1630 Formà part del cercle erudit barcelonès dels anys vint i trenta del s XVII Publicà una versió castellana de la Crònica de Bernat Desclot Barcelona 1616 amb tendència a resumir l’original en el pròleg fa constar que es publica en castellà pels interessos econòmics dels editors Deixà inèdits, entre altres treballs històrics, uns Discursos históricos de la fundación y nombre de la insigne ciudad de Barcelona en dos volums, acabats el 1633 i…

Desenvolupament enciclopèdic Conté estrofes de caràcter popular que alternen amb fragments de caràcter culte, sens dubte aprofitant textos anteriors, entre els quals hi ha la Història de la Passió dels valencians Bernat Fenollar i Pere Martines, i potser un misteri anterior dit La Passió del Fill de Déu , que fou representat a Cervera anualment almenys del 1481 al 1518 Fou escenificada diverses vegades a l’església de Santa Maria i només per eclesiàstics Era cíclica, és a dir, dividida en diferents episodis, que es representaven en diversos dies de la Setmana Santa Entrada de…

Vida i obra Professà en l’orde dominicà el 1756 i estudià als collegis de València i Oriola Autor d’una obra extensa —majoritàriament perduda— a pesar de la seva curta vida, publicà comentaris a obres de fray Luis de León València 1765 i fray Luis de Granada València 1769 i 1771, i mantingué una variada correspondència amb Gregori Maians, Agustí Sales, Carles Ros, Josep Teixidor i altres erudits i escriptors valencians sobre qüestions lingüístiques, literàries iculturals L’epistolari fou publicat en part per Roc Chabàs 1891 i Vicent Castañeda i Alcover 1923, 1924 És destacable la carta en què…

Com a poeta es donà a conèixer amb Pintallavis 1991, en collaboració amb el pintor Carles Amill, i seguí amb, entre d’altres, Atzavara 2003,  Talaiot 2006,  Tanta xerrameca cansa 2006, premi Recull de poesia i  Noli me tangere 2004 Com a novellista, s’inicià amb  Dibuixos obscens 1996, premi Josep Pin i Soler 1995 i continuà amb la novella policíaca Mosques 2006, premis Ferran Canyameres 2005 i a la millor novella negra en català de la llibreria Negra i Criminal, Desig de foc 2007, on la ficció narrativa està al servei d’un argument en què erotisme i gastronomia es lliguen,  L’enigma Perucho…

Diplomat en magisteri, s’ha dedicat al periodisme Com a escriptor, ha publicat la major part de la seva obra en castellà, amb llibres de poesia com Canción para Chose 1985 i Los cuerpos del delito obra completa 2002, i obres en prosa com El domador de leones 1989 i La risa del idiota 2000, entre d’altres En català ha publicat el poemari Sessió contínua 1987, i les novelles Els paradisos artificials 1995 i L’home mort 2001, premi Ciutat d’Elx

Professà a l’orde dels mínims el 1801 Destinat a la província eclesiàstica de València el 1817, se secularitzà el 1820 i sembla que visqué a Amèrica fins el 1833 S’interessà per la música i per la poesia se’n conserva un poema llarg sobre el joc, escrit només amb monosíllabs, presentà a la Societat Econòmica d’Amics del País de Mallorca una Gramática de la lengua mallorquina , avui perduda, i publicà una Nueva ortografía de la lengua mallorquina 1812 Participà en la intensa activitat teatral mallorquina del seu temps amb obres dramàtiques originals i amb traduccions de Molière Es metge a…

Professà a l’orde dels mínims el 1801 Destinat a la província de València el 1817, se secularitzà el 1820 i visqué a Amèrica fins el 1833 S'interessà per la música i per la poesia escriví una Gramática de la lengua mallorquina , avui perduda —presentada a la Societat Econòmica d’Amics del País de Mallorca—, i publicà una Nueva ortografía de la lengua mallorquina 1812 i una comèdia en dos actes i en vers, Divorci per força 1837 Deixà inèdites moltes poesies, una d’elles de cent setanta-quatre versos, escrita només amb monosíllabs

Model d’activista local, exercí com a mestre, llibreter i editor Es dedicà al teatre, i publicà L’amor truca a la porta 1958 i El fabricant de Nadals 1959 En el camp de la poesia es destacà amb Petit poema de Cervera 1984 i, com a editor, és remarcable la collecció que fundà i dirigí Biblioteca de Cervera i la Segarra

Membre de la comunitat de preveres de l’església parroquial de Santa Maria de Cervera i rector de les Oluges Portàel Llibre Major de les Misses de la comunitat, en el qual afegí notes curioses de fets contemporanis o de records històrics i observacions tretes de documents antics Promogué la representació dels misteris dins l’església parroquial durant la Setmana Santa i des del 1534 organitzà la representació de la Passió → Passió de Cervera , el text de la qual havia confeccionat conjuntament amb Pere Ponç, i on es reservà el paper d’Isaac Organitzà també altres…

Vida i obra Senyor de Santa Maria de la Ràpita, de la Torre de Fluvià i d’Oluges Altes Fou síndic i regidor de l’Ajuntament de Barcelona El 1810 fou diputat a les corts per Cervera i després anà a Cadis Ensenyà filosofia suarista a la Universitat de Cervera des del 1790 Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1772, hi presentà interessants treballs de tipus històric i literari, com la Relación histórica de los más famosos poetas provensales que hicieron florecer la Ciencia Gaya Mantingué una copiosa relació epistolar amb erudits de l’època Finestres,…