Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic D’argument mitològic, refà, mitjançant una prosa arcaïtzant, el vell mite de la deessa Diana, convertida en pedra com a càstig per la seva ingratitud amorosa Hom constata un sòlid coneixement per part d’Alegre d’autors com Ovidi, Boccaccio i Petrarca Bibliografia Pacheco, A i Bover, A 1982 Turró, J 1994 Vegeu bibliografia

De família modesta Es doctorà en teologia a la Universitat de València el 1546, de la qual fou catedràtic de filosofia 1547-53 1558 i de retòrica 1567 Autor de Dialogus de morte Christi domini ac servatoris nostri 1566 Gil Polo, en la seva Diana enamorada , el considerà com a poeta, però res no n'ha estat conservat

Professora a la Universitat de València, centra la seva investigació en la literatura contemporània, sobre la qual ha publicat La narrativa valenciana de preguerra 1987 S’ha especialitzat en l’obra de Joan Perucho, a qui ha dedicat diversos articles i assaigs i ha tingut cura de la reedició de Diana i la Mar Morta 2003, amb un important pròleg També ha tingut cura, amb C Gregori, de l’edició de Realisme i compromís en la narrativa de la postguerra europea 2002

Vida i obra Estudià filosofia, grec i dret a la Universitat de València, de la qual també fou professor, però marxà a Madrid per intentar triomfar com a autor dramàtic a la cort de Carles II Escrigué una vintena llarga d’obres de teatre de gran diversitat temàtica, entre les quals hi ha La Alameda de Valencia i La colonia de Diana Madrid 1697 Publicà també dues obres històriques i reculls de poesia com Pirámides de la virtud Madrid 1698 Bibliografia Betoret, M 1975 Mas i Usó, P 1991 Vegeu bibliografia

El 1990 guanyà el premi Ciutat d’Olot amb Incendi a l’Arxiu Històric 1990 i el Ferran Canyameres amb Diana caçadora 1991 Ha escrit diverses novelles adreçades al públic juvenil, com ara A la recerca dels assassins 1986, L’escalador estimbat 1986, Cop de destral 1988 i Avinguda Gibraltar 1989 Ha publicat també nombrosos llibres de narrativa infantil i juvenil El virus de la revolta 1990, El camí de l’aigua 1994, El pescador pescat 1996, La colla del mar 2000, Pinyons de maduixa 2003, Les set cases del Buti 2006 i el recull de narracions Calidoscopi 1986 Fou fundador i director de…

Fill de Ferran Girón de Rebolledo i Ferrandis d’Herèdia, baró d’Andilla, i de Beatriu de Vila-rasa i de Vila-rasa Era nebot i besnebot, respectivament, dels poetes Joan Boscà  i Joan Ferrandis d’Herèdia Lligat al grup d’escriptors valencians que utilitzaven el castellà hi ha poesies seves en obres com la Carolea , de Jeroni Sentpere , o la Diana enamorada , de Gil Polo , participà en alguns certàmens literaris, com ara la justa poètica dedicada a sant Ramon de Penyafort València 1602 També en castellà i dins el camp de la literatura de la Contrareforma, escriví poemes com La…

Vida i obra Es llicencià en dret civil a València 1760 Installat a Madrid, fou escrivent 1766 i bibliotecari 1777 a la Biblioteca Real i ocupà importants càrrecs oficials d’estat El 1775 ingressàa l’Academia de la Historia Influït per Manuel Martí, Gregori Maians, amb qui mantingué una copiosa relació epistolar, i per la metodologia del criticisme històric, es dedicà a l’edició crítica de textos d’accés difícil i de gran valor literari, bàsicament en el camp de l’humanisme llatí, de les lletres castellanes i de la història Entre d’altres, publicà De Aphrodisio expugnato , de Joan Cristòfol…

De família de militars castellans, fou autodidacte, aconseguí ser un conegut cupletista i es dedicà al periodisme fou redactor del diari La Humanitat 1932-38 Publicà les novelles La rossa de mal pèl 1929, sobre els barris baixos, Retorn al sol sd, de ciència-ficció, i La guerra dels sants , sobre les lluites socials dels anys vint És autor de la lletra de la sardana El saltiró de la cardina El 1939 s’exilià a Mèxic, on treballà al departament de biblioteques de la Secretaria d’Educació Pública i a l’editorial Diana també feu de traductor a diverses editorials mexicanes Fou…

Escrit entre el 1947 i el 1952 a Barcelona, on fou editat aquest any, està format per un conjunt de vint-i-set sonets de talla perfectament clàssica precedits d’un pròleg amarat d’humanitat Després d’acabar les Tannkas del retorn 1943-46 i un cop represes les tasques a l’FBM, Riba traduí de cap i de nou L’Odissea , que publicà el 1948, i el 1955 completà les versions de tota la tragèdia grega, començades el 1919 Molts dels motius d’aquestes obres clàssiques l’odisseica noia dreta a la sorra acollint l’errant i donant-li accés al rei, que li ha de facilitar el retorn a la pàtria, les tràgiques…

Llicenciat en dret, exercí la judicatura A la universitat collaborà a Alerta i Estilo Fou redactor d’ Ariel i crític d’art i collaborador de diversos diaris i revistes com Destino En poesia publicà Sota la sang 1947, Aurora per vosaltres 1951, El mèdium 1954, premi Ciutat de Barcelona, El país de les meravelles 1956, que reuní a Poesia 1947-1973 1978 Posteriorment, influït pel surrealisme i per la plàstica de Tàpies i de Ponç, amb connotacions simbolistes, evolucionà cap a una poesia més nua i esquemàtica Quadern d’Albinyana 1984 i Itineraris d’Orient 1986, Cendres & diamants 1991, i…