Resultats de la cerca
Es mostren 164 resultats
Ramon Masifern i Marcó
Literatura catalana
Música
Escriptor i compositor.
Rellotger d’ofici i representant de comerç en diferents poblacions catalanes, fou també compositor de sardanes Dolors del cor , 1936, que a la primeria de segle eren profusament interpretades per les cobles gironines, i de cançons basades en textos de Verdaguer i de Guimerà, entre d’altres Dirigí les publicacions El Bisbalense , L’Olotí i El Menestral , a més del curiós La Voz del Género de Punto Versificador hàbil i amb facilitat per a la descripció, donà una visió idealitzada dels territoris empordanesos fou anomenat El cantor de l’Empordà en obres com ara Notes del cor 1900…
,
Montserrat Vayreda i Trullol
Literatura catalana
Escriptora.
Filla de Joaquim Vayreda i Olivas, i neta del botànic Estanislau Vayreda i Vila Publicà els llibres de poemes Entre el temps i l’eternitat 1955, Ofrena de Nadal 1965, Un color per cada amic 1977 i Afirmo l’esperança 1980 entre d’altres També publicà biografies de pintors, com Joan Sibecas 1979 i Joaquim Vayreda 1982, i els reportatges literaris Els pobles de l’Alt Empordà 1984-89, L’Empordà màgic l’Alt Empordà 1987 i La màgia del Baix Empordà 1991 Pòstumament, el 2006, es publicà l’obra L’Alt Empordà, passat i present dels seus…
Josep Vancells i Marquès
Literatura catalana
Escriptor.
Advocat, escriví primer obres de teatre en català La noia de l’Empordà , 1866 Misteris del mar , 1867 Un casament de conveniència , 1868 Apropòsit català , 1868 després conreà, en castellà, la poesia Espinas , 1881 i sobretot la novella de costums La mancha en el armiño , 1893 El duque de Ciempozuelos , 1891 Sara Rosales , 1896 Collaborà en La Montaña de Montserrat 1868 El 1905 fou nomenat membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Jaume Maurici i Soler
Literatura catalana
Poeta.
Dirigí el setmanari “Alt Empordà” 1917-23 Durant la dictadura de Primo de Rivera fou empresonat i s’hagué d’exiliar Seguint la tendència simbolista del noucentisme, publicà Les cançons de l’instant 1921 i, més endavant, altres llibres de poemes que posen de manifest aquesta mateixa herència Estrelles caigudes 1954, Poemes amb ocells 1965, Un mateix fang 1972, i També el silenci 1978
Carles Fages i de Climent
Literatura catalana
Poeta, dramaturg i assagista.
Doctor en llengües clàssiques Exercí de poeta, amb un gran rigorformal i lingüístic, fruit de l’herència noucentista rebuda El 1924 publicà el seu primer llibre, Les bruixes de Llers 1924, un recull de poemes que, illustrat per Salvador Dalí, fa un recorregut pels mites de l’Empordà i dels Pirineus El seguiren Tamarius i roses 1925 —on es detecta clarament la influència de Josep Carner i de Guerau de Liost—, Sonets a Maria Clara 1938, de tema amorós, Poema dels tres Reis 1950, Balada del sabater d’Ordis 1954 —llarg poema amb pròleg d’Eugeni d’Ors i dibuixos de Salvador Dalí, on…
Josep Ferrer
Literatura catalana
Prosista.
Llicenciat en dret, durant la seva època d’estudiant escriví articles en castellà a “La Crónica” de Palafrugell, d’on fou jutge S’interessà per la filosofia alemanya, i estudià especialment Nietzs-che i Schopenhauer Dirigí el setmanari regionalista “Baix Empordà”, on escrivia les seves Instantànies , proses curtes de caràcter improvisat signades amb el pesudònim Anco-Marcio Pòstumament, se n’edità una selecció amb el mateix títol 1921
Narcís Fages i de Romà
Literatura catalana
Publicista.
Jurisconsult i expert en agronomia, fou fundador de la Societat d’Agricultura de l’Empordà 1845 i el 1849 fou nomenat comissari d’agricultura de la província de Girona Fundà les publicacions “El Bien del País” 1845-49 i “La Granjac 1850-55, diari oficial de la Junta d’Agricultura de la província de Barcelona Publicà nombrosos llibres sobre qüestions agrícoles, entre els quals destaquen La filoxera y la zona de incomunicaciones , Higiene rural , El pagès bruixot , i, sobretot, Aforismes rurals 1849, que tingueren una gran popularitat Fou el defensor d’ Abdó ↑ Terrades en el procés…
Josep Vancells i Marquès
Literatura catalana
Poeta, dramaturg i narrador.
Advocat, escriví de primer obres de teatre, entre les quals La noia de l’Empordà 1866, Misteris del mar 1867, Un casament de conveniència 1868 i Apropòsit català 1868, lloa de teatre escrita amb motiu de la vinguda dels felibres a la Bisbal, que és tema del poema Florejada bisbalenca 1868 Recollí poemes castellans i catalans a Espinas 1881 i publicà novelles de costums en castellà, explícitament antinaturalistes El duque de Ciempozuelos , 1891 La mancha en el armiño , 1893 Sara Rosales , 1896 Collaborà a “La Montaña de Montserrat” 1868 i a “El Faro Bisbalense” 1868 Fou membre…
Josep Pla i Casadevall
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
Vida i obra Fill d’una família de petits propietaris rurals, estudià el batxillerat a Girona i, després de començar medicina, estudià dret a la Universitat de Barcelona De precoç vocació, debutà en revistes comarcals — Revista de Gerona , Baix Empordà , Cenacle de Manresa, etc— i redactà nombrosos escrits de creació literària que no foren publicats Com a periodista professional, començà el 1919 a Las Noticias i passà després a La Publicidad —on continuà en la seva etapa catalana— i, com a corresponsal, a La Veu de Catalunya Collaborà també en els diaris de Madrid El Sol i Fígaro , i a…
, ,
Maria dels Àngels Vayreda i Trullol
Literatura catalana
Poeta, novel·lista i dramaturga.
Vida i obra Membre de la família d’artistes, escriptors i intellectuals Vayreda El 1939 s’exilià a la capital de Cuba, l’Havana, i després s’establí a Mèxic En aquest país collaborà en diverses publicacions literàries i escriví guions de cinema El 1955 tornà a Catalunya i residí a Figueres És autora dels reculls poètics El testament d’Amèlia 1964, La boira als ulls 1977 i La meva masia 1978, els dos darrers publicats pòstumament El 1971 guanyà el premi Fastenrath de novella, als Jocs Florals de Barcelona, amb Encara no sé com sóc 1970, obra que reflecteix el drama personal i collectiu de la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina