Resultats de la cerca

Lingüista Professor de la URV, ha estudiat l’ideari lingüístic dels escriptors catalans dels segles XVIII-XX i la seva posició davant el problema del prestigi de l’idioma i de la creació d’una llengua literària apta per a una literatura moderna És autor dels llibres Antoni de Bofarull i la Renaixença 1988, El grup modernista de Reus i la llengua catalana 1994, L’obra gramatical d’Antoni Febrer i Cardona 1996, Llengua i política en el pensament d’Antoni Rovira i Virgili 2006 i Ideòlegs, gramàtics i escriptors 2006, i editor de Bofarull, Petit i Aguilar i Febrer i Cardona Ha publicat treballs…

Vida i obra De formació escolar francesa, es titulà a l’Escola d’Alts Estudis Comercials i es doctorà en Filosofia i Lletres amb una tesi sobre Rimbaud Cunyat de Josep Carbonell, el 1926 s’estrenà com a crític literari a L’Amic de les Arts , revista des de la qual revisà escriptors catalans, espanyols i francesos, i s’interessà pel surrealisme tot i distanciar-se sovint de les seves tesis A partir del 1927 també publicà crítica literària a La Nova Revista , D’Ací i d’Allà , La Gaceta Literaria  i La Publicitat El març del 1928 signà amb Sebastià Gasch i Salvador Dalí el …

Vida i obra Home de gran temperament s’abocà al mecenatge per a la cultura catalana, sobretot durant la Dictadura de Primo de Rivera —subvencionà les edicions de l’IEC—, que el 1926 cristallitzà en la Institució Patxot Fill d’una família d’industrials surers, fou educat a Anglaterra El 1926 construí a Sant Feliu de Guíxols un observatori astronòmic i, amb un refractor equatorial doble, inicià a la Península treballs micromètrics d’estrelles múltiples Aviat la secció meteorològica de l’observatori sobrepujà l’astronòmica i, el 1900, publicà Meteorologia catalana Observacions de Sant Feliu de…

Vida i obra Estudià filosofia amb PJ Nunyes 1554 El 1563 estudià dret a Itàlia i a París a Roma, pres per la Inquisició, restà borni Després d’una breu estada a Barcelona 1581 i dels intents fracassats pel clima de repressió intellectual de Nunyes i del bisbe de Tortosa JB Cardona de retenir-lo a la Universitat de València o en altres càrrecs, passà a Pàdua 1582 A Ginebra es feu membre de l’Església Evangèlica italiana i entre el 1583 i el 1593 ensenyà filosofia a Ginebra, Nimes, Aurenja i Castres Refugiat a Bordeus 1593, fou arrestat i dut a la presó de la…

Traduí al català les obres llatines de Francesc Eiximenis Psalterium laudatorium traducció acabada per l’abril del 1416 i publicada a Ginebra el 1495 i Expositio in psalmos paenitentiales

Es tracta d’una adaptació dels primers episodis de la novella francesa Mort del rei Artús , del segle XIII, que l’autor ofereix d’una manera molt resumida, i que se centra principalment en el conflicte sentimental entre el cavaller i la reina Ginebra, amb una actitud crítica i didàctica, però amb un estil ampullós i pedant Bibliografia Riquer, M de ed 19841 Gras, mossèn Tragèdia de Lançalot Barcelona, Quaderns Crema

Fou crític teatral de publicacions com Destino , Serra d’Or i Avui Realitzà una activitat de dinamització i recerca en el camp del teatre, el folklore i la dansa popular Com a autor dramàtic estrenà Perquè surt de mare el Llobregat 1973, que es publicà el 1975, i que planteja la situació de les riuades de setembre del 1971 al Baix Llobregat Amb Segona història guanyà el premi Emili Vilanova dels Jocs Florals de Ginebra 1972, i amb Si grinyola, posa-hi oli , el premi Ciutat de Granollers 1973 També feu la dramatúrgia i dirigí l’obra Pedra de tartera 1989 de Maria Barbal que es…

Vida i obra Advocat, membre d’una noble família menorquina, el 1811 fou escollit diputat per Menorca a la Junta Suprema de les Balears La seva activitat com a escriptor fou tardana En vida, tan sols publicà un llibre de caràcter devot, L’exercici del Via Crucis Maó 1811 la resta dels seus treballs es conservà manuscrita, fet que en dificultà la difusió Principis generals de la llengua menorquina o modo fàcil d’aprendre de lligir, parlari escriure aquesta llengua 1804, Principis generals i particulars de la llengua menorquina 1821, Resposta a alguns dubtes sobre els principis generals i…

Fill d’ Àngel Ruiz i Pablo A 19 anys es traslladà a Barcelona, on collaborà amb G Palau en la creació de sindicats catòlics Llicenciat en dret, s’especialitzà en estudis laborals El 1920 es traslladà a Madrid i treballà amb Á Ossorio y Gallardo i més tard amb M Maura, que, proclamada la Segona República, el nomenà inspector general d’assegurances Representant de l’Estat espanyol al consell d’administració de l’OIT a Ginebra fins el 1936 i president de la comissió mixta arbitral agrícola, vicepresident del treball i altres, des del 1939 exercí d’advocat a Madrid Fou redactor,…

S’inicià professionalment com a crític musical en revistes catalanistes Visqué molts anys fora de Catalunya l’Argentina, Suïssa, Alemanya, França De jove estigué afiliat a la Unió Catalanista , i fou redactor de La Publicidad  i El Poble Català , redactor en cap de la revista Iberia , collaborador de La Tralla , El Sol ,  Quadum de Perpinyà, etc El 1909 s’installà a l’Argentina Hi formà part de les redaccions d’ El Diario i La Argentina , de Buenos Aires Novament a Europa, entre 1911 i 1912 residí a París i després passà a Londres, on visqué fins el 1917 Treballà com a corresponsal de guerra…