Resultats de la cerca

Vida i obra De formació escolar francesa, es titulà a l’Escola d’Alts Estudis Comercials i es doctorà en Filosofia i Lletres amb una tesi sobre Rimbaud Cunyat de Josep Carbonell, el 1926 s’estrenà com a crític literari a L’Amic de les Arts , revista des de la qual revisà escriptors catalans, espanyols i francesos, i s’interessà pel surrealisme tot i distanciar-se sovint de les seves tesis A partir del 1927 també publicà crítica literària a La Nova Revista , D’Ací i d’Allà , La Gaceta Literaria  i La Publicitat El març del 1928 signà amb Sebastià Gasch i Salvador Dalí el …

Vida i obra Exercí d’economista i polític Estudià dret a la Universitat de Barcelona, on s’inicià com a activista polític Llicenciat el 1894, fou redactor de La República , però es desenganyà aviat dels ideals republicans Llavors, mentre, per una banda, entrà en contacte amb el grup de L’Avenç , per l’altra radicalitzà les seves posicions i s’aproximà a l’anarquisme Així, fou un dels fundadors de la revista Ciencia Social 1896 A més, amb Brossa i Iglésias, creà el grup del Teatre Independent, que representà Espectres , d’Ibsen, al Teatre Tívoli a l’abril del 1896 Poc després, amb motiu de l’…

Formà part del grup modernista de Reus Fundà i dirigí les revistes “Lo Ventall” 1898, “Lo Lliri” 1898-99 i “La Palma” 1899-1900 Presidí el Centre de Lectura de Reus 1915-22, al qual estigué sempre molt vinculat Collaborà amb peces de creació literària i articles de crítica a la “Revista del Centre de Lectura”, que firmà amb el seu nom o amb els pseudònims Claudi Montanya , B Renom o Ramon Sendra Fou l’impulsor de la tercera època d’aquesta publicació, que dirigí del 1920 al 1922 El seu teatre, inicialment de temàtica típicament modernista i vitalista, se centrà després en temes i conflictes…

Doctor en lletres, llicenciat en dret i membre de l’Academia Española, fou catedràtic de literatura castellana a l’Institut Jaume Balmes de Barcelona i director de l’Institut del Teatre de Barcelona Integrat en principi en el moviment avantguardista català, collaborà en el primer —i únic— Full Groc 1929, amb Sebastià Gasch i Lluís Montanyà La seva bibliografia, majoritàriament en castellà, sobrepassa el centenar de títols assaig, història literària, biografia, viatges, poesia, llibres de text, etc Fou un arquetípic homme de lettres que se serví amb elegància i coneixement de les idees…

Fill de Pere Coromines i Montanya Estudià a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, als Estudis Universitaris Catalans i a la Fundació Bernat Metge Foren mestres seus Joaquim Balcells, Massó i Torrents, Nicolau d’Olwer i Carles Riba Completà estudis a Montpeller 1927, a Madrid 1928, a Zuric 1929 i a París 1930 Es doctorà a Madrid amb un treball titulat Vocabulario aranés 1931 Pompeu Fabra l’introduí 1930 a les oficines lexicogràfiques de l’IEC i fou professor de filologia romànica a la Universitat de Barcelona fins el 1939, any en què s’exilià primer a París i aviat…

Forma part dels seus objectius, cartografiar el patrimoni literari català a través de les institucions que el vetllen i en promouen la lectura i els estudis Les seves àrees de treball són renovació i manteniment del portal wwwespaisescritscat , construcció i desenvolupament del Mapa Literari Català, difusió transversal del projecte Espais Escrits educació, turisme, cultura, espais naturals, mitjans de comunicació, etc i captació de nous associats arreu dels Països Catalans Actualment està formada per més de 50 associats d’arreu dels Països Catalans Caterina Albert i Paradís -  Víctor Català…

Vida Fill del notari Salvador Dalí i Cusí, amb el qual tingué una relació difícil que influí en la seva trajectòria posterior, ell mateix atribuí la seva personalitat singular a l’existència d’un germà mort tres anys abans del seu naixement a qui els pares havien posat el seu mateix nom Estudià a l’Escola Municipal de Dibuix de Figueres i a l’Escola de Belles Arts de Madrid, on ingressà el 1922 i d’on fou expulsat el 1923 i el 1926 Freqüentà la Residencia de Estudiantes, on s’integrà en el grup que seria conegut més tard com Generació del 27 i entrà en contacte amb el futurisme Tingué una…

Vida i obra Cinquè baró de Maldà, membre de la petita noblesa rendista amb béns distribuïts sobretot pel pla de Barcelona, era fill d’Anton d’Amat i de Junyent, coronel dels reials exèrcits, i de Maria Teresa de Cortada i de Senjust, pubilla de les cases de Cortada —a la qual pertanyia la baronia de Maldà i Maldanell— i de Senjust, que posseïa la senyoria de la Morana Estudià al collegi ed nobles dels jesuïtes de Cordelles, del qual sortí amb una sòlida formació humanística i amb un bagatge clàssic Poliglot, dominava, a més del català i del castellà, el llatí, i tenia coneixements d’italià i…