Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Joaquim Torres i García
Literatura catalana
Teòric de l’art, assagista, cronista i biògraf.
Vida i obra Conegut bàsicament com a pintor Fill de mare uruguaiana i pare natural de Mataró Estudià art a l’Escola Oficial de Belles Arts de Barcelona 1892 i ingressà i freqüentà el Cercle Artístic de Sant Lluc 1894 Començà a treballar en la illustració de llibres Collaborà com a dibuixant en les revistes “Revista Popular” 1896-97, “Barcelona Còmica” 1887-99, “Gato Negro” 1898 i “Pèl & Ploma” 1901 i 1903, entre d’altres, i, posteriorment, com a teòric, a “Un Enemic del Poble”, “Arc-Voltaic” i “Trossos” Freqüentà la tertúlia artisticoliterària d’Els Quatre Gats, amb Casas, Picasso i…
Maria Dolors Orriols i Monset
Literatura catalana
Narradora.
Vida i obra Amb un caràcter realista i psicològic, publicà els contes Cavalcades 1949, premi Concepció Rabell, Montevideo i Reflexos 1951, premi Josep Trueta, a més de les novelles Retorn a la vall 1950, Cop de porta 1980, Contradansa 1982, Petjades sota l’aigua 1984, Molts dies i una sola nit 1985, El riu i els inconscients 1990, premi extraordinari Ramon Turró 1969, Una por submergida 1992 i El moviment d’un cercle 1997 El 2003 publicà l’autobiografia Escampar la boira Bibliografia Bel, J 2004 Diversos autors 2004 8 Vegeu bibliografia
Pere Mas i Perera
Literatura catalana
Assagista i poeta.
Dirigí la “Gaseta de Vilafranca” i fou mentor del grup d’avantguarda de la revista “Hèlix” Militant d’Acció Catalana Ocupà diversos càrrecs a la Generalitat de Catalunya El 1939 s’exilià, primer per un breu temps a Xile i després a Buenos Aires Collaborà assíduament a les revistes catalanes de l’exili americà Ressorgiment , Catalunya , La Nostra Revista , Pont Blau , Xaloc i altres Els seus nombrosos articles i assaigs constitueixen, en conjunt, una aproximació a la història del catalanisme durant el s XX També publicà en revistes de l’interior, com “Occident” i “Tele-estel” Fou un dels…
Lluís Soler i Rialp
Literatura catalana
Música
Poeta i compositor.
Feu estudis a l’Institut-Escola i estudià violí amb els mestres Toldrà, Perelló i Massià, i composició amb Antoni Massana El 1952 es traslladà a Montevideo Uruguai i, posteriorment, al Brasil És concertista de violí i, al Brasil, fou professor de violí i de música de cambra en tres universitats durant quaranta anys És autor d’onze sardanes, entre les quals hi ha La cançó de l’alba 1947, Aiguablava , El cavaller de la creu 1949, La Ciutat de Barcelona i Plor 1986 Té una extensa gamma de composicions per a piano amb violí, cant, quartet i orquestra de corda Sota la influència de…
,
Josep Calzada i Carbó
Literatura catalana
Poeta, novel·lista i dramaturg.
Installat a Borriana Plana Baixa a divuit anys, estudià a València i es dedicà al negoci d’exportació Conreà la novella històrica amb La sacra tragèdia premi als Jocs Florals de Barcelona del 1909 i publicada el 1918 a Lectura Popular , basada en la visió del drama del Gòlgota, i amb Plautus , una narració extraordinària amb un contingut de novella arqueològica, que publicà a la revista Catalana 1922-23 i en volum el 1924 És autor de diversos llibres de poesia de to romàntic — Violas 1902 i Poesies s d, de la collecció “Lectura Popular”—, a més del drama L’obstacle s d i la peça teatral en…
Pere Foix i Cases
Literatura catalana
Economia
Política
Sindicalista i escriptor.
Vida i obra Militant anarquista afiliat a la CNT, fou amic de Seguí, Pestaña, Peiró, etc Visqué a París 1914-1919, on, el 1918 amb el pseudònim Xifort , escriví a Le Libertaire , i també a L’International Collaborà en diaris i diverses revistes anarquistes de Barcelona, entre les quals cal subratllar el setmanari Acción que arribà a dirigir les revistes Mañana i Revista blanca i els diaris El Diluvio i el Noticiero Universal de Barcelona Fundà Despertad , a Vigo Fou empresonat repetidament durant la dictadura de Primo de Rivera, i arran de la seva militància sindicalista hagué d’exiliar-se a…
, ,
Joan Torrendell i Escalas
© Fototeca.cat
Periodisme
Literatura catalana
Escriptor, periodista i editor.
Estudià al seminari de Palma, del qual sortí quan ja havia iniciat el darrer curs de la carrera eclesiàstica L’any 1888 fou collaborador habitual del Semanario Católico, Doctrinal, Científico y Literario 1888-90, revista bilingüe de propaganda catòlica El 1889 emigrà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Montevideo, des d’on publicà articles al diari mallorquí La Almudaina , on collaborà amb Miquel dels Sants Oliver El 1894 començà les activitats literàries i publicà, en castellà, la novella El Picaflor L’any següent retornà a Mallorca, on publicà Pimpollos Novelitas…
,
Mercè Rodoreda i Gurguí
© Salon du Livre. Paris
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptora.
La seva infantesa de filla única transcorregué en una torreta del barri barceloní de Sant Gervasi de Cassoles, a recer del seu avi, Pere Gurguí, redactor de La Renaixença i persona amb vocació d’activista cultural, i dels seus pares, aficionats al teatre, ells mateixos actors amateurs L’ambient familiar, procliu a la literatura, li proporcionà, de ben petita, un pòsit literari de caràcter popular, nodrit per les lectures de Verdaguer, Aribau, Carner i Ruyra, principalment El món idíllic de la seva infantesa, emmarcat per un espai dominat per la casa i el jardí de vegetació exuberant i flors…
, ,
August Pi i Sunyer
Fisiologia
Medicina
Literatura catalana
Cinematografia
Esport
Fisiòleg.
Fill de Jaume Pi i Sunyer Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona 1899, es doctorà a Madrid 1900 Professor auxiliar de fisiologia a Barcelona 1902, fou després catedràtic a Sevilla 1904 Presidí la comissió executiva del primer Congrés d’Higiene de Catalunya 1906 El 1907 tornà a Barcelona, on exercí, des del 1914, com a professor de fisiologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, de la qual esdevingué, el 1916, catedràtic numerari Del 1899 al 1938 es dedicà a l’exercici clínic de la medicina i a les seves tasques docents i científiques, iniciades al…
, , ,
Projecció exterior de la cultura catalana 2012
Folklore
Cinematografia
Literatura catalana
Música
Dansa i ball
Teatre
Art
Arquitectura
El 2012 podria haver estat un molt bon any per a la projecció internacional de la cultura catalana, però totes les esperances inicialment dipositades en el fet que el film Pa negre obtingués l’Oscar a la millor pellícula de parla no anglesa es van acabar fonent El film, d’Agustí Villaronga i Isona Passola, basat en la novella homònima d’Emili Teixidor, que havia estat seleccionat el 2011 per l’Acadèmia Espanyola del Cinema per a representar-la al principal esdeveniment cinematogràfic mundial, no va aconseguir passar el tall per ser un dels nou films semifinalistes, d’un total de seixanta…