Resultats de la cerca

Era frare agustí i doctor en teologia Fou professor a la Universitat de Perpinyà, prior de Santa Maria d’Espirà de Conflent 1607 i comissari de la Inquisició per al Rosselló Publicà el Llibre i declaració de noms, virtuts, perfeccions, gràcies, títols, excellències i grandeses de la sempre santa i verge Maria, mare de Déu Perpinyà 1630, un llibre de devoció tradicional, d’estructura simbòlica i gran nombre d’imatges Als preliminars hi figuren unes octaves artificioses i el capítol tercer tracta de la història de l’església i priorat d’Espirà

Era rector de Maella És el probable autor de la versió llatina conservada de les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona , acabada vers el 1372 Cap al 1390 feu també una interessant traducció al català de les Heroides d’Ovidi una part de la qual fou publicada el 1875 a La Renaixença , obra que suscità un gran interès entre el públic cortesà, entre els quals el rei Joan i la reina Violant, i que gaudí d’una enorme difusió al s XV Bibliografia Badia, L 1993 Tradició i modernitat als segles XIV i XV Estudis de cultura literària i lectures d’Ausiàs March València / Barcelona, Institut…

Fill del pintor Nicolau de Credença Reparà probablement unes vidrieres de la catedral 1550 i de la casa de la ciutat 1551 És autor d’un mapa de les possessions de la Pia Almoina al terme de Garraf 1571 i contractà amb els consellers un plànol general de Barcelona 1586, desconegut Prengué part amb diverses poesies, en castellà i en català, en tres certàmens de caràcter religiós, dos en honor de la Immaculada Concepció i un altre sobre la immortalitat de l’ànima, celebrats tots tres a Barcelona Un dels certàmens immaculistes, se celebrà pels volts del 1580, i els…

Ciutadà de Mallorca El 1373 fou nomenat familiar i domèstic de l’infant Joan El 1383 i el 1384 fou síndic dels jurats de Mallorca prop del rei Pere III Fou sobrecoc i algutzir de Joan II fins a la mort d’aquest 1396, que es retirà a Mallorca, on intervingué en el govern municipal Adreçà als seus fills una Doctrina moral , florilegi de màximes de diversos autors sovint clàssics, i també catalans, com Guillem de Cervera, Eiximenis, Antoni Canals o Arnau de Vilanova, comentades en un estil planer i amb simplicitat El 1419 el rei Alfons es dirigí a ell, entre altres personalitats, per a l’…

Germana de Pere d’A Peña i casada amb Miquel Victorià Amer , residí a Barcelona Conreà des de molt jove la poesia en castellà, collaborà a El Genio  de Víctor Balaguer, que la inclogué a l’antologia Pensil del bello sexo 1845, i un recull dels seus poemes fou publicat al volum  Poesías 1855 Participà assíduament als Jocs Florals de Barcelona, on obtingué un accèssit ja el 1859 amb Enyorança , i hi fou premiada encara en diverses ocasions 1865, 1873, 1880 i 1883, com també en altres certàmens Collaborà a La Renaixença , Lo Gai Saber , Calendari Català i Museo Balear , on deixà dispersos…

Vida i obra Fill de Joaquim Nicolau i Bujons, doctor en dret i notari, que fou president del Collegi de Notaris de Barcelona, i de la barcelonina Anna d’Olwer El cognom matern originari era d’Oliver , Oliver o Olver , segons els documents El 1910 es llicencià en lletres i en dret per la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, on fou deixeble de Lluís Segalà i d’Antoni Rubió i Lluch Es doctorà a Madrid en filosofia i lletres amb la tesi El teatro de Menandro  1911 Per aquell temps publicà Gerbert Silvestre II i la cultura catalana del segle X 1910 El 1917 fou fet membre…

Vida i obra Fill del general d’enginyers Marià Rubió i Bellver i nebot de Joan Rubió i Bellver Establert a Barcelona, estudià a l’Escola d’Arquitectura, on obtingué el títol el 1916 i l’any següent guanyà la càtedra de jardineria de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat, de la qual fou expulsat el 1923 amb l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera El 1915 conegué l’arquitecte en cap dels parcs i jardins de París, Jean CN Forestier, que influí en la seva trajectòria professional i també fou deixeble de Francesc d’A Galí Fou professor d’arquitectura de jardins a l’Escola Superior…

Vida i obra El seu pare, Domingo Gómez, era fuster i mestre de molins, professió que serví a l’autor de fil conductor a la seva vida Després d’un període crític de vagues i problemes laborals, el 1888 la família es traslladà de Sueca a València, on establí un taller de maquinària agrícola Compaginà els estudis a l’Institut General i Tècnic amb el treball a la indústria familiar, i el 1902 aconseguí el grau de perit mecànic, i el 1903, el de perit químic Aquest mateix any dissenyà i construí la primera trilladora espanyola, iniciant una productiva carrera com a creador de patents en l’àmbit de…

Doctorat en medicina a Montpeller 1824, és autor d’obres professionals i de poesies en francès i en castellà, i d’una traducció catalana, inacabada i inèdita, de l’ Eneida de Virgili

Doctorat en medicina a Montpeller 1824, és autor d’obres professionals i de poesies en francès i en castellà, i d’una traducció catalana, inacabada i inèdita, de l' Eneida de Virgili