Resultats de la cerca

Trinitari calçat —professà el 1597— i després servita Publicà un Epítome de la milagrosa fundación de la sagrada orden mendicante de los siervos de Nuestra Señora Barcelona, 1611 i una biografia de sant Onofre 1620

El 1561 publicà a València dos volums, un amb el Procés o disputa de viudes i donzelles i amb una reedició del Llibre de les dones de Jaume Roig, i un segon volum que contenia el Procés de les olives , el Somni de Joan Joan i la Brama dels pagesos Al pròleg d’aquest segon defensa el català com a llengua literària i exhorta els valencians a reprendre els models del cercle literari de Bernat de Fenollar, del tombant de segle Té producció poètica de certamen recollida en alguns cançoners, com ara el  Cancionero general , i és autor de tres sonets en castellà, inclosos en la Crónica de Valencia…

Paborde de València i sagristà de Vic Amic de Joan Boscà , assistia vers el 1540 assíduament a les tertúlies literàries que aquest sostenia a Barcelona A causa d’un altercat a Alger amb mossèn Montlleó, foren portats a galeres i a Barcelona feren les paus per la intervenció del lloctinent Francesc de Borja 1542 El poeta Gutierre de Cetina li dirigí una epístola en vers sobre les seves activitats amoroses El 1544 intervingué en la reorganització de l’estudi general de Barcelona i en el nomenament de catedràtic

Publicà Documents polítics i morals que deu practicar lo cristià , llibre de màximes en vers, de caràcter popular, que tingué nombroses edicions durant els segles XVIII i XIX a Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida, Vic, Manresa i Olot La primera edició sembla ser la barcelonina del 1760

Estudià al collegi dels jesuïtes de Manresa i cursà dos anys de noviciat El 1914 sortí del seminari Home d’amplis coneixements en humanitats i filosofia, s’installà a Barcelona, on entrà en contacte amb intellectuals progressistes Collaborà a Messidor defensant una «humanitat feliç i redempta per la ciència i per l’amor» D’aquest ideal en sorgí la seva única novella, L’illa del gran experiment 1927 Influïda per HG Wells, Parés hi imagina el gran desenvolupament assolit l’any 2000 per una societat ideal constituïda a Austràlia a partir del 1950 Mostra una gran confiança en la raó, el progrés…

Eclesiàstic, doctor en teologia, estudià a Gandesa, Tortosa, Barcelona i València exercí de prior a Batea 1608-19 i de rector a Gandesa 1619-53 Deixà manuscrites unes notes històriques sobre Gandesa d 1619-d 1640 en el llibre de baptismes parroquial, en llatí i català, amb notícies sobre la incidència de la guerra dels Segadors a la contrada Manuscrites eren també la Memòria dels drets parroquials i la Consueta in ecclesia paro-chiali Gandesiae , avui perdudes

Senyor de Curull i de Vilarnadal Fou jurat de la ciutat de Girona en diverses ocasions i autor d’una Apología histórica y sacra en defensa de haber salido milagrosas moscas , manuscrit Bib Castell Peralada Onofre Relles li atribuí dos altres textos De las grandezas de Gerona i Vida de San Narciso , inèdits

De noble família, es feu dominicà Professà al convent de Sant Onofre de Museros 1476, del qual fou tres cops prior També residí un temps al convent de Tarragona Traduí La vida de la seràfica santa Caterina de Sena València 1511 de Ramon de Càpua, amb un pròleg on defensa una prosa d’estil senzill, allunyada de l’ornamentació retòrica Segurament fou l’impulsor del certamen literari dedicat a santa Caterina de Siena a València el 1511

Dominicà, fou prior del convent de Sant Onofre i del de València i, finalment, provincial de la Corona d’Aragó A partir del 1786 fou acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles És autor d’obres dramàtiques una d’inèdita Comedia del glorioso Santo Tomás de Aquino , 1765, i una altra impresa a Barcelona el 1778 Amor destrona monarcas y rey muerto També escriví diversos elogis panegírics circumstancials, una Breve descripción de las fiestas que hizo el Real Convento de Predicadores de Valencia en la beatificación del beato Juan de Ribera València 1797, i poesies…

Es llicencià en dret Escriví habitualment en castellà És autor d’un gran nombre de poemes, sovint premiats en certàmens, de tema llegendari, històric i costumista La gruta de los encantados , 1876 Los guardias de la Cruz , 1994 Mallorca , 1880, i Valencia , 1882 Conreà diversos gèneres teatrals, en llengua castellana el drama  El capitán Gulliver , amb Josep Manuel Casademunt, i en llengua catalana la tragèdia Lo llibre de l’honor , 1883, en collaboració amb Frederic Soler El seu germà Onofre de Mata i Maneja Barcelona 1850 — , militar, lluità en la tercera guerra Carlina a…