Resultats de la cerca

Fou actor i empresari teatral Com a actor, actuà sempre en papers còmics i adquirí una certa popularitat Fundà i dirigí —possiblement a iniciativa de Frederic Soler— Lo Teatre Català  1890 D’entre les seves obres teatrals, publicades sota diversos pseudònims, en destaquen les comèdies La pedra filosofal 1873, Una mare fanàtica 1873,  Diners o la vida 1873,  La pietat d’una donzella, o Lo Ninot de Gràcia 1887, La força de l’amor 1892, La carta del fill d’en Roc 1896 estr 1876 i Les causes poderoses 1900, i el drama Casados por la muerte 1897 És autor també de Los grandes problemas sociales en…

Doctor en lletres, llicenciat en dret i membre de l’Academia Española, fou catedràtic de literatura castellana a l’Institut Jaume Balmes de Barcelona i director de l’Institut del Teatre de Barcelona Integrat en principi en el moviment avantguardista català, collaborà en el primer —i únic— Full Groc 1929, amb Sebastià Gasch i Lluís Montanyà La seva bibliografia, majoritàriament en castellà, sobrepassa el centenar de títols assaig, història literària, biografia, viatges, poesia, llibres de text, etc Fou un arquetípic homme de lettres que se serví amb elegància i coneixement de les idees…

Vida i obra Estudià filosofia a la Universitat de Barcelona Exiliat el 1939, s’installà a Cuba i hi donà cursos Hi rebé l’encàrrec de redactar un Diccionario de filosofía , que després es publicà a Mèxic el 1941, i ha estat molt reeditat Del 1941 al 1947 ensenyà filosofia a la universitat de Santiago de Xile 1941-46 En aquest país feu també una anàlisi del pensament castellà que es reflectí en les obres Unamuno, bosquejo de una filosofía 1944 i Variaciones sobre el espíritu 1945 També hi va escriure Les ↑ formes de la vida catalana 1944, premi d’assaig Concepció Rabell 1943, obra en la qual…

Vida i obra D’origen humil, estudià a l’Escola Pia, orde en el qual va professar el 1829 s’exclaustrà l’any 1837 Hi conegué Pasqual Pérez i Joan Arolas, el qual l’inicià en la literatura De tendència romàntica i liberal, es relacionà amb el nucli de l’editor Cabrerizo per al qual traduí novelles romàntiques i del Liceo Valenciano Com a secretari del marquès de Bellisca, el 1838 feu un llarg viatge per Europa, i a París conegué Chateaubriand i Hugo Fou redactor, amb Josep M Bonilla, d’“El Cisne”, i collaborà en el “Diario Mercantil de Valencia”, “La Tribuna”, “El Fénix” i “La Corona de Aragón…

Vida i obra Fundador del Liceu Dalmau 1919 d’ensenyament mitjà i d’idiomes, que fou clausurat el 1939 i el 1940 passà a ser l’Institut Belpost-Tecnopost d’ensenyament per correspondència Fou el creador del primer mètode de taquigrafia aplicat al català —exposat a Taquigrafia catalana 1935—, membre del Consell Superior de Cultura de la República 1938 i un dels principals impulsors de l’esperantisme a Catalunya Publicà un gran nombre d’articles en favor de la normalització del català i la promoció de l’esperanto, i prop d’unes tres-centes collaboracions de caràcter pedagògic, filosòfic,…

Desenvolupament enciclopèdic Fidel ressò del seu estat anímic en uns anys molt durs de l’exili interior, aquest llibre és el més amarg i crispat de tots els seus L’autor hi adopta sovint el to d’un profeta solitari que clama sense esperança anunciant tota mena de calamitats històriques El desert del títol fa referència al que, a Espanya, hagueren de travessar els liberals que, víctimes del marxisme i del feixisme i confiant en les potències democràtiques vencedores de la guer-ra mundial, foren testimonis consternats del suport que aquestes mateixes potències brindaren a una dictadura, la…

Estudià magisteri a l’Escola Normal de Lleida i exercí un temps de mestre El 1952 es traslladà a Barcelona per estudiar a l’Escola de Periodisme de l’Església Collaborà en diferents setmanaris i en el diari El Correo Catalán , on es responsabilitzà de la secció municipal Crónica de Barcelona,  i més tard fou nomenat cap d’informació local 1963 El 1964 fou redactor en cap de  Tele-exprés Dirigí 1968 Diario femenino i el 1969 s’incorporà com a redactor en cap al Diari de Barcelona Subdirector i director 1974 d’aquest mateix diari, el 1977 dimití el càrrec, i el anys 1986-87 fou el primer…

Es llicencià en lletres Després d’algunes collaboracions juvenils a Joventut  i a La Veu de Catalunya , feu la seva entrada pública en la poesia catalana amb el volum Intermezzo galant 1910 en la línia de la poesia noucentista establerta per Josep Carner, de qui fou un gran amic, i Guerau de Liost El mateix any publicà un altre llibre de versos plenament noucentista prologat per Eugeni d’Ors Turment-Froment , que havia de ser considerat pel poeta l’ opus I d’una sèrie de poemaris que seguirien aquesta numeració fins al CXXI molts dels quals restaren inèdits Els seus primers llibres, que…

Vida i obra Descendent d’una antiga família de la noblesa catalana i fill de l’historiador Ferran de Sagarra i de Siscar , feu el batxillerat al collegi dels jesuïtes del carrer de Casp i la carrera de lleis a la Universitat de Barcelona El 1916 ingressà a l’Instituto Diplomático y Consular, de Madrid, però, poc abans d’acabar-los, deixà els estudis per dedicar-se de ple a la literatura El 1913 guanyà l’englantina d’or en els Jocs Florals de Barcelona i l’any següent publicà el seu Primer llibre de poemes El 1919 i, gràcies a J Ortega y Gasset, entrà en el periodisme professional com a…

Vida i obra Es dedicà especialment a la llengua i la literatura catalanes, des de l’època ibèrica fins a l’actualitat Fou professor universitari La seva trajectòria intellectual quedà molt marcada pels orígens familiars El seu pare, Manuel Sanchis i Sivera, era metge i amic de Teodor Llorente, a qui assistí en els seus darrers moments La mare, Maria Guarner i Aguiló, procedia, per via paterna, de la Pobla del Duc la Vall d’Albaida d’aquí li ve el parentiu molt llunyà amb el poeta Lluís Guarner i Pérez , a qui Sanchis s’adreçà sempre com a “tio” L’avi matern, Ricard Guarner i Franco, era…