Resultats de la cerca

Estudià medicina a les universitats de Múrcia, Barcelona, Madrid i Saragossa 1919-26 El 1924 començà a collaborar amb regularitat en la premsa El Día i, a partir del 1927, alternà el conreu de les lletres amb el de la psiquiatria Coneixedor de l’obra d’Anatole France i profund admirador de la prosa de Marcel Proust les influències del qual es faran evidents sobretot en la seva producció de postguerra, Villalonga viatjà a París el 1929 per ampliar els seus estudis de medicina Un cop establert a Mallorca, en una primera etapa, Villalonga, inquiet i agressiu, freqüentà els ambients més…

Vida i obra Estudià a l’Institut del Teatre, del qual ha estat catedràtic i director general els anys 1982-92 Doctor en arts escèniques i diplomat en estudis avançats DEA en filologia catalana Al final dels anys vuitanta i principi dels noranta milità a Iniciativa per Catalunya i en formà part de la comissió permanent, i fou director d’Acció Cultural a l’Ajuntament de Barcelona Ha collaborat en diverses publicacions i a la televisió Cal assenyalar diverses etapes i interessos en la seva narrativa En la primera domina un interès de recerca i investigació formal que els anys noranta evoluciona…

Publicà Idilli trist 1904, 1928, Ruralismo 1908, La carta del obispo Severo su autenticidad 1909, Sor Clara Monjo Apuntes biográficos 1912 i Sor Mariana Olives 1914

Conreà el teatre popular, que donà a conèixer la companyia de Cristina Valls Entre la cinquantena de títols que va escriure, cal esmentar Dos diàlegs 1935, Coverbos de dones 1935, Esperant el metge 1936 i El rebeinet 1936 El 1947, després d’un període de silenci obligat, tornà a l’escenari amb l’estrena de La corona comtal , un intent de teatre ja més allunyat de la comèdia costumista

Fou escrita el 1921 Les dues primeres edicions aparegueren signades amb el pseudònim Dhey Posteriorment, Villalonga l’amplià i revisà finsa la quarta edició 1965, que serà la definitiva, i a partir de la qual només introduí retocs d’estil La novella gira entorn de l’agonia i la mort d’Obdúlia de Montcada, vídua de Bearn, qui tipifica el món de l’aristocràcia sorgida arran de la Restauració Borbònica, ara en crisi i condemnada a desaparèixer Es tracta, per tant, d’una dona que recull els trets típics de la seva classe l’avarícia, l’humor eixut o el caràcter irat L’objectiu final de la novella…

La novella evoca la vida de don  Toni de Bearn , centrada en les relacions amoroses, primer, i en la dedicació a l’escriptura, posteriorment Aristòcrata mallorquí del segle XIX, don Toni assisteix, lúcid i impotent, a la decadència del seu món i a la dels ideals que l’han conformat La novella correspon a una llarga carta, en la qual Joan Mayol, capellà de Bearn, rememora l’existència de don Toni, el seu protector i probable pare La primera part, “Sota la influència de Faust”, se centra en les relacions amoroses de don Toni, home madur casat amb Maria Antònia, i de dona Xima, una neboda de…

Don Toni és la figura central de la novella, però la tècnica escollida per presentar-lo, fragmentada i amb nombrosos buits, i, també, el seu pensament i aspecte contradictori, aconsegueixen que esdevingui un personatge carregat d’ambigüitat Apareix com l’últim representant d’una classe social de costums i de formes de vida medievals, i per demostrar-ho pega els seus servidors i no pot donar el seu nom als fills illegítims que té i que manté En oposició a aquesta actitud, se sent atret per les novetats de l’època, i, per exemple, puja en globus i profetitza l’existència dels avions Malgrat…

Professor a la universitat de Cardiff Ha publicat, en poesia, Home sol 1984, premi Benet i Ribas de poesia 1983 i El cop de la destral 2006 També diversos estudis sobre literatura catalana, principalment sobre Villalonga, com “Les monjoies” la revisió poètica de Carner 1982, la Bibliografia de Llorenç Villalonga 1914-1980 1993, amb M Carme Bosch, Llegir i escriure editor, 1996 i Llorenç Villalonga i la fi del món 2007

Vida i obra Llicenciat en periodisme 1973, cursà també estudis de filosofia i lletres Treballà a l’administració pública, ocupació que compaginà amb una intensa activitat literària, periodística i cultural en general Fundà i dirigí 1965-68, juntament amb Guillem Frontera, la collecció de poesia “La Sínia” de l’editorial Daedalus Collaborà habitualment en els principals mitjans de les Balears El Día , Diario de Mallorca ,  Última Hora , Baleares i el seu successor en català,  Diari de Balears , i també en alguns de Catalunya, com ara Serra d’Or De l’obra literària sobresurt especialment la…

Forma part dels seus objectius, cartografiar el patrimoni literari català a través de les institucions que el vetllen i en promouen la lectura i els estudis Les seves àrees de treball són renovació i manteniment del portal wwwespaisescritscat , construcció i desenvolupament del Mapa Literari Català, difusió transversal del projecte Espais Escrits educació, turisme, cultura, espais naturals, mitjans de comunicació, etc i captació de nous associats arreu dels Països Catalans Actualment està formada per més de 50 associats d’arreu dels Països Catalans Caterina Albert i Paradís -  Víctor Català…