Resultats de la cerca

Es doctorà a Madrid en dret i filosofia i lletres i el 1933 ingressà al cos diplomàtic Collaborà a “La Nostra Terra” i a l’“Almanac de les Lletres” Fou soci fundador de l’Obra Cultural Balear i membre de la Maioricensis Schola Lullistica Publicà el recull poètic de caràcter intimista 14sonets i una cançó 1973 Cal remarcar les sevestraduccions al català d’obres d’autors alemanys i russos La cançó de l’amor i de la mort del corneta Cristòfol Rilke 1953 i Les coses en els “Sonets a Orfeu” 1957 de RM Rilke Tonio Kröger 1955 de Thomas Mann i Poemes 1975 de Gottfried Benn, entre d’altres És també…

Estudià teologia i psicologia analítica a Suïssa, on exercí molts anys de capellà d’emigrants, i literatura a Costança Alemanya Collaborà, entre d’altres, en les revistes Recull , Poble Andorrà , Buho  i Plançó Publicà el recull Joc d’arrels i d’estels 1965 i Antologia de sacerdots poetes 1975, en la qual ell mateix és representat, i fou inclòs a Lleida, vuit poetes 1968

Fill d’Artur Masriera Format a Barcelona, a Madrid —on es doctorà— i a Zuric 1920-23 —on es diplomà d’enginyer químic— Fou professor de química i física a la Universitat de Barcelona 1926-39 Investigà aspectes d’atomística i de cosmologia, i és autor de diverses obres de cinètica, termodinàmica i energia nuclear Dugué a terme una notable tasca de divulgació científica, motiu pel qual rebé el premi Feijoo 1966 i el Ramon Godó 1977 com a reconeixement del seu treball d’articulista a “La Vanguardia” Fou invitat per l’EURATOM i assistí a diversos congressos d’astronàutica

Exercí de mestre 1907-09 a l’Escola Catalana Doctor Robert, adscrita a les escoles del Foment Autonomista de l’Hospitalet de Llobregat, ciutat on deixà un gran record i on inicià les seves collaboracions a la premsa amb els primers versos i articles a la revista La Ressenya Periòdich d’informació local illustrat i literari , creada el 1907 i dirigida per Anton Busquets, que aviat novembre del 1907 canvià el nom pel de La Ressenya Literària, publicació quinzenal catalana Home de caràcter inquiet i esperit viatger, visqué a Zuric 1909-10, París 1910, Moscou 1910 i Sant Petersburg…

Llicenciada en filosofia i lletres, en la secció de filologia romànica, per la Universitat de Barcelona 1953, amplià estudis a París, Estrasburg i Zuric Directora de la Biblioteca Raixa 1954-61, fou catedràtica de francès de l’Institut Joan Alcover de Palma 1961-95 Collaborà amb el seu pare  Francesc de Borja Moll en la redacció dels dos darrers volums del Diccionari català-valencià-balear Feu enquestes dialectològiques per a l’ Atlas lingüístico de la península Ibérica És autora de llibres de text de llengua i literatura franceses i d’articles de lingüística i de divulgació sobre temes…

Format a la Universitat de Navarra, a l’Escola de Periodisme de l’Església, on es titulà el 1967, i a l’Escuela Oficial de Periodismo, on obtingué la llicenciatura el 1973, s’inicià professionalment el 1964 a El Noticiero Universal , on fins el 1976 fou successivament cap de secció, columnista i coordinador del suplement literari Cobrí la Caputxinada  1966 i guanyà, amb els reportatges Radiografía de los desheredados i Tres paisajes de Joan Salvat Papasseit , els premis El Ciervo 1968 i Manuel Brunet de la revista Destino  1970, respectivament, publicació a la qual s’incorporà Director d’…

Estudià a Barcelona, on es llicencià el 1952, a Lovaina i a Zuric i es doctorà a Madrid el 1952 Professor a Barcelona i, des del 1959, a Basilea del 1967 al 1998 com a titular, fou professor associat de la Universitat d’Estrasburg 1968-72 Tingué com a mestres Antoni M Badia i Margarit, Felip Mateu i Llopis, Martí de Riquer, Josep M de Casacuberta i Joan Bastardas i, en lexicografia romànica, sobretot catalana i castellana, Walther von Wartburg, Sever Pop i Arnald Steiger Estudià temes de dialectologia, lingüística històrica i descriptiva, lexicografia i etimologia i edità textos…

Vida i obra Germà de Francesc Sureda i Blanes Estudià el batxillerat a l’Institut Balear Posteriorment anà a Barcelona, on estudià la carrera de farmàcia segons voluntat del seu pare, que ja exercia la professió Més tard es traslladà a Madrid per fer el doctorat 1915 En acabar, decidí continuar els estudis de química, i per això es traslladà a Múnic, on es trobà immers en la Gran Guerra i hagué d’acabar els estudis al politècnic de Zúric A Madrid continuà les seves investigacions en química, i el 1926 tornà a Mallorca per dirigir la fàbrica d’adobs químics de Porto Pi, propietat del financer…

Net de Francesc Puig i Alfonso Després d’una greu malaltia, durant la qual ja feu algun dibuix 1940-42, cursà estudis de dret 1943-46 Passà fugaçment per l’acadèmia de dibuix de Nolasc Valls El 1948 fou cofundador de Dau al Set , on collaborà i formà part del Grup Taüll Exposà als primers Salons d’Octubre , participà en una exposició renovadora de Cobalto 49 i al VII Salón de los Once, de Madrid 1949 Feu la seva primera exposició individual a les Galeries Laietanes i, becat per l’Institut Francès, anà a París 1950, des d’on aconseguí d’exposar al concurs internacional Carnegie de Pittsburgh…

Vida i obra Fill de Lluís Ferran d’Alòs marquès de Dou i gran especialista en heràldica i numismàtica i Gertrudis de Dou i de Moner molt afeccionada a la genealogia, rebé una primera formació preparatòria en el mateix entorn familiar i heretà les afeccions històriques i bibliogràfiques de la família Estudià filosofia i lletres 1902-06 a la Universitat de Barcelona i entrà en contacte amb qui fou el seu mestre principal, Antoni Rubió i Lluch , que el decantà cap als Estudis Universitaris Catalans i el feu entrar a l’Institut d’Estudis Catalans com a secretari redactor, ja d’ençà de la fundació…