Resultats de la cerca

De vida pintoresca, collaborà amb els autors de l’època i es destacà pels entremesos Los ciegos, Los gitanos, La visita de la cárcel , etc, i per dues comèdies burlesques, La muerte de Valdovinos i Las mocedades del Cid

El 1486 era notari fou conseller de la ciutat de València el 1486 i el 1509 Participà amb composicions en català en els certàmens poètics del 1474 i el 1498 celebrats a València

Germà de Joan Berenguer i nebot de Guillem de Masdovelles casat amb Isabel, filla de Lluís de Vilafranca, senyor de les Pujades Castellví de la Marca És autor de sis composicions conservades en el Cançoner dels Masdovelles i el Cançoner d’obres enamorades de París una cobla en resposta a Joan Berenguer, dues cobles esparses, una poesia de tema moral i dos maldits Bibliografia Archer, R 1994 “L’obra poètica de Pere Joan de Masdovelles” Els Marges , 49

Vida i obra Fill segon d’Arnau III d’Erill i de Pallars, senyor de Selgua A la mort de Pere III fou encarregat de vigilar els passos fronterers dels Pirineus per tal d’evitar una possible fugida de la reina Sibilla 1387 Participà en la guerra contra Pere el Cruel de Castella al costat del vescomte de Rocabertí, Bernat de So i Jaume Marc  Fou promotor de negocis de la cort conseller reial justícia i sobrejunter de Barbastre, Sobrarb i Ribagorça 1391 lloctinent i reformador d’Albarrasí i justícia d’Osca 1394 Essent justícia i lloctinent de Fraga, lluità contra les tropes del comte…

Residí la major part de la seva vida a València, on, tot i ésser cavaller, formà part del cercle d’escriptors burgesos aplegat entorn de Bernat Fenollar És un dels principals autors de l’obra collectiva Lo procés de les olives 1497, del caràcter satíric de la qual també participen dues altres obres seves, Lo somni de Joan Joan 1497, 1561, escrita el 1496, potser en collaboració amb altres poetes, i la Brama dels llauradors de l’horta de València 1561, 1901, d’interès lingüístic i sociològic, on defensa l’ús literari del llenguatge popular El 1496 escriví La vida de santa Magdalena en cobles…

Publicà caricatures a Papitu , L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia  i  El Mundo Deportivo Fou redactor de Mirador i La Publicitat En el llibre Cent ninots i una mica de literatura 1930 combinà caricatures i comentaris sobre personatges de la vida barcelonina Publicà unes biografies populars sobre L’inventor Narcís Monturiol 1935 i Pompeu Fabra 1938 Altres obres són Llibre dels llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara 1949, Homes i coses de la Barcelona d’abans dos volums, 1968 i 1974 i La Publicitat, diari català 1971

Exercí d’advocat especialitzat en temes econòmics La seva narrativa es caracteritza per la recuperació de la memòria històrica de la Barcelona d’abans de la guerra i té un fort component sociològic És especialment destacable en aquest sentit la trilogia formada pels títols Llorenç Sant Marc Exercí d’advocat especialitzat en temes econòmics La seva narrativa es caracteritza per la recuperació de la memòria històrica de la Barcelona d’abans de la guerra i té un fort component sociològic És especialment destacable en aquest sentit la trilogia formada pels títols Temps…

D’estament noble, cosí de Lluís de Requesens, governador dels Països Baixos Capità d’Esglésies, a Sardenya, féu una detallada descripció de les costes de l’illa i de les seves possibilitats de defensa 1572 El 1582, morts la muller i els fills, prengué l’hàbit de sant Agustí a Roma i tornà a Barcelona amb una bona biblioteca aplegada a Itàlia Graduat en teologia 1588, el 1600 esdevingué prior del convent de Barcelona i visitador de la província de Catalunya Anà a Roma, on aconseguí un breu que disposava que el nomenament de provincial per a les províncies de Catalunya, Aragó i València…

Abans de la guerra civil de 1936-39 fou empresari, director i actor de companyies teatrals Estrenà i publicà obres de teatre de caire popular El germà gran 1925, La cançó de l’emigrant 1928, Dofins de terra 1928, La doble existència 1929, L’alosa presa 1930 i La condemnada 1930

Estudià taquigrafia i humanitats a Madrid Fou taquígraf del congrés 1846-53 i de diversos diaris de Madrid El 1853 assolí una càtedra de taquigrafia Publicà Historia militar y política de Zumalacárregui 1844, Glorias de la taquigrafía Excelencias de la de Martí 1857 i Impresiones de un viaje a Barcelona 1858, recull d’articles publicats abans al Diario Español , de Madrid