Resultats de la cerca

Llicenciat 1964 i doctorat 1976 per la Universitat de Barcelona, del 1964 al 1987 fou professor al departament d’estudis hispànics de la University of Wales Cardiff/Caerdydd, inicialment com a lector i posteriorment com a catedràtic, d’on el 1989 fou nomenat emeritus professor Catedràtic a la Universitat de València  1987, des del 1992 és l’investigador principal de diversos equips coordinats de recerca centrats en l’estudi i l’edició dels clàssics tardomedievals en llengua catalana, especialment Francesc Eiximenis ,  Isabel de Villena  i el  Tirant lo Blanc En 1995-2001 formà part del…

Primer marquès de Castellbell, participà en la defensa de la ciutat com a capità de la coronela el 1697, fet que, ensems amb la seva adhesió a Felip V, li valgué la concessió del títol de marquès Fou un dels fundadors de l’Acadèmia dels Desconfiats 1700, i com a secretari d’aquesta corporació, s’encarregà de l’edició de Nenias reales y lágrimas obsequiosas a la memoria del gran Carlos II 1701, collecció poètica a la qual aportà també la seva collaboració, en català i castellà

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en filologia catalana el 1984 amb una tesi sobre la novella anònima cinccentista  Spill de la vida religiosa Ha fet estades de recerca a les universitats de Saskatchewan, Canadà 1976-77, i de Califòrnia a Berkeley, EUA 1996-97, i ha estat professor visitant a la Universitat de Perpinyà 1988, 1989 i 1998 i a la Universitat de Càller Sardenya 1991-92 D’ençà del 1977 és professor a la Universitat de Barcelona, d’on fou catedràtic al Departament de Filologia Catalana, i posteriorment ha estat nomenat catedràtic emèrit La…

Dominicà, fou prior del convent de Sant Onofre i del de València i, finalment, provincial de la Corona d’Aragó A partir del 1786 fou acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles És autor d’obres dramàtiques una d’inèdita Comedia del glorioso Santo Tomás de Aquino , 1765, i una altra impresa a Barcelona el 1778 Amor destrona monarcas y rey muerto També escriví diversos elogis panegírics circumstancials, una Breve descripción de las fiestas que hizo el Real Convento de Predicadores de Valencia en la beatificación del beato Juan de Ribera València 1797, i poesies…

Prevere, catedràtic de retòrica del seminari de Barcelona 1743-58 i capellà de Palau 1760, fou membre de l’Acadèmia de Barcelona 1748 Com a acadèmic, redactà poemes en català 1754 i 1756 i treballs erudits diversos, traduí en vers castellà les Geòrgiques de Virgili 1789, i, per instigació del bisbe Climent, li fou encarregat d’organitzar materials bibliogràfics antics per a un projecte de diccionari català-castellà 1769 També per disposició de Climent, publicà uns Rudimentos de gramática castellana Barcelona 1770, amb una certa presència del català, per a les classes del seminari…

Segon marquès de Sentmenat Fill i hereu de Joan de Sentmenat i de Torrella Estudià llatí, grec i hebreu amb els jesuïtes i es decantà per la filologia i sigillografia Membre fundador de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1729, el 1752 hi llegí un sonet, en català, en defensa de la llengua catalana, que no s’ha conservat  El ms 186 de la Biblioteca de Catalunya conserva algunes composicions seves unes quartetes burlesques i un debat poètic on intervingué, vers el 1721, en català i castellà, amb Ramon de Dalmases i de Vilana, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada, el seu germà…

Fou advocat i collaborador de “La Ilustración Valenciana”, “El Eco del Turia”, “La Opinión”, “Las Provincias”, “Almanaque de Valencia” i “El Museo Literario” Membre del Liceu de València, confraternitzà amb molts dels personatges que després protagonitzaren la Renaixença valenciana De la seva obra poètica, dispersa en publicacions, cal destacar Les tres germanes 1866, allusiva a Mallorca, Catalunya i València, i Lacreuada dels poetes 1867, relacionable amb la polèmica sostinguda amb Víctor Balaguer, en la qual defensà l’apoliticisme de la Renaixença El 1868, juntament amb Llorente, Querol i…

Llicenciat en dret, es dedicà al redreçament cultural i lingüístic de la seva ciutat, fou director de l’anuari acadèmic  Revista de l’Alguer  1990-99 del Centre de Recerca i Documentació Eduard Tota que ell havia fundat el 1979 Especialitzat en toponímia i lexicografia, publicà en aquest camp  Studi di toponomastica e lessicografia algherese, I Il mondo del Càlic  1990,  Toponomastica algherese, II  1993, Documents d’història toponímica algueresa el “Llibre de las lacanas”  1992,  Els noms de les herbes del camp de l’Alguer  1993 i  Le piante espontanee ad Alghero  2001 Publicà…

Publica treballs d’investigació, de crítica i de creació literàries, preferentment sobre temes catalans Se centra bàsicament en l’època contemporània, tot i que inclou també estudis sobre temes de l’època moderna i fins de la medieval Dedicada amb preferència a l’estudi de la llengua i la literatura catalanes, sovint publica traduccions al català de textos cabdals de la crítica i de la lingüística internacionals Dirigida pel mateix Molas fins el 1991, després passà a ser codirigida per  Jordi Castellanos i Josep Murgades , i aquest darrer assumí en solitari el càrrec a la mort de Castellanos…

Vida i obra Començà a publicar en les revistes de tradició menestral L’Atlàntida i “La Talia Catalana” El 1898 publicà Una cosa que passa , sainet que presenta uns trinxeraires de Barcelona fent una estafa Freqüentà els ambients del modernisme i publicà a “Joventut”, “Catalònia” i “Catalunya Artística”, revista que li premià la novella breu El pas de la mort 1901 El 1905 publicà els poemes de Les tenebroses Amb un to volgudament prosaic i colloquial justificat per lasinceritat amb què el poeta —messies visionari enfrontat a la societat— vol transmetre el seu missatge moralitzador, critica l’…