Resultats de la cerca

Fill d’ Eduard Escalante i Mateu Escriví el miracle L’incrèdul convertit 1878 i sainets com  La reunió de Jacinto ,  València a la matinada 1888, Mariquita l’estanquera 1889, Un alcalde de barrio 1897 i Un ratet en el jusgat 1914, i intentà la comèdia bilingüe amb Del porrat de Sent Antoni a les torres de Serrans 1887, Cada u de son temple 1890, Fugint de l’anguila 1891 i Mil duros i tartaneta 1898 Introduí la sarsuela en el teatre valencià de la seva època, i sobresortí, en collaboració amb els músics Salvador Giner i Vicent Peydró, en aquest gènere líric, al qual pertany la…

Filla de Gabriel Janer i Manila Estudià filologia catalana a la Universitat de les Illes Balears Ha compaginat la tasca d’escriptora amb la de professora a la universitat La seva narrativa és una radiografia sobre les relacions i els sentiments humans Ha publicat les novelles Els ulls d’ahir 1988, L’hora dels eclipsis 1989, premi Andròmina, Màrmara 1994, premi Sant Joan 1993, Natura d’anguila 1995, premi Carlemany, Orient, Occident dues històries d’amor  1998, Lola 1999, premi Ramon Llull, El desig 2000, Ets la meva vida, ets la meva mort 2001, Las mujeres que hay en mí 2002,…

Forma part dels Premis Literaris de Girona Fou convocat per primera vegada el 1967 pel Cercle Artístic de Girona, coincidint amb el centenari del naixement de l’escriptor i com a reacció a la creació, aquell mateix any, del premi Inmortal Ciudad de Gerona, impulsat per l’Ajuntament i en el qual només s’acceptaven novelles en castellà Entre el 1993 i el 1996 s’atorgaren dos premis, l’un de la crítica i l’altre dels lectors, a una obra publicada l’any anterior Relació d’obres i autors guardonats Any Obra i autor 1968 Estat d’excepció , de Manuel de Pedrolo 1969 Prohibida l’evasió , d’Avellí…

L’edat mitjana Dels orígens al segle XIII la poesia provençal i els primers testimonis del català escrit Si hom exceptua paraules i frases arromançades que apareixen adesiara en documents redactats en llatí per escrivans poc coneixedors de la llengua sàvia o que tenen un interès especial a fer-se entenedors a les persones no cultes, cap mostra de manifestació escrita en llengua vulgar per part de catalans no pot ésser exhibida en la primera meitat del segle XII Això, però, no significa pas que a Catalunya, i potser més concretament al comtat d’Urgell, no hi hagués, a mitjan segle XII, una…