Resultats de la cerca

Estudià medicina a València  El 1553 obtingué una càtedra d’oratòria a la Universitat de València Després d’una estada a Càller, exercí de metge a Alcoi, i vers el 1559 acceptà una càtedra de retòrica a València Als debats del 1561 a l’entorn del pla d’estudis rebutjà les idees d’Erasme i es posicionà a favor de Ciceró, que creia superior en el camp de l’oratòria La seva Grammaticae latinae institutio 1546, tot i la rivalitat que trobà amb la gramàtica de Nebrija, fou reeditada més de quaranta vegades fins al segle XIX, trenta de les quals a Mallorca A València…

Pertanyent a una família illustre, estudià humanitats a Nàpols A Mallorca fou deixeble de Pere Daguí, a qui succeí en la càtedra de filosofia lulliana el 1500 Hom el situa a la cort de Joan II, on mantingué una notable correspondència en llatí i en català amb altres humanistes, com ara Bernat Boïl —amic seu al qual introduí en la doctrina lulliana—, Esperandéu Espanyol, regent de la càtedra lulliana de Palma des del 1481, i  Jeroni Pau  Aquest epistolari constitueix un dels corpus més reeixits quant a erudició clàssica i bíblica  Defensor de la creença en la…

Caputxí, fou el primer titular d’una càtedra creada a Palma per a l’ensenyament de les doctrines lullianes, inaugurada amb el seu sermó La voz de la divina sabiduría 1759, imprès posteriorment Escriví obres de devoció i poesies

Rebé el nom inicial de Fundació Biblioteca Josep Pla i en la primera etapa eren representats en el patronat l’Ajuntament de Palafrugell i la Diputació de Girona L’any 1990 s’aprovaren els estatuts, i el 1992 passaren a formar part del patronat, a més de les institucions esmentades, la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal del Baix Empordà L’any 2000, amb el suport de la Fundació “la Caixa”, última entitat a incorporar-se al patronat, rebé un fort impuls, i a partir d’aleshores les seccions principals comprenen, a més de la biblioteca, un centre de documentació, una exposició…

Estudià taquigrafia i humanitats a Madrid Fou taquígraf del congrés 1846-53 i de diversos diaris de Madrid El 1853 assolí una càtedra de taquigrafia Publicà Historia militar y política de Zumalacárregui 1844, Glorias de la taquigrafía Excelencias de la de Martí 1857 i Impresiones de un viaje a Barcelona 1858, recull d’articles publicats abans al Diario Español , de Madrid

Advocat penalista, fundà El Foro Valenciano Fou secretari i regidor de l’Ajuntament de València Compongué un mètode de taquigrafia per a la Societat Econòmica d’Amics del País El 1862 creà una càtedra de declamació i és autor de moltes obres teatrals en castellà i en català, entre les quals sobresurten El tio Sec i el so Salustiano estrenada el 1870, Tres al sac , El secret de la sària i En la sarpa del gat

Fet presoner a Lleida durant la guerra del Francès, passà força temps a França, on estudià El 1823 fou nomenat catedràtic de grec a Saragossa, però, liberal com era, aquell mateix any hagué d’anar-se'n a França En tornà el 1834, i tornà a ocupar la càtedra 1835-62 Fundà a Saragossa el periòdic El Eco de Aragón i el dirigí 1837-42 Publicà obres de dret, de literatura, de filosofia i d’història i la novella Vida de Pedro Saputo 1844, i deixà inèdites nombroses peces teatrals en castellà

Sacerdot claretià Estudià a Vic Es destacà com a predicador i fou el primer a reprendre la predicació en català a la catedral de Barcelona El 1903 obtingué una càtedra d’anglès a l’escola superior de comerç de la Corunya, i el 1910 passà a la de Barcelona Divulgà la mecanografia amb la revista “El Tipismo” i amb un Manual del tipista 1903 És autor d’una traducció d' El paradís perdut , de Milton, només publicada en part, de poesies i de mètodes per a l’ensenyament del francès i de l’anglès

Era doctor en dret i en filosofia i lletres, i exercí d’advocat Guanyà la càtedra de dret marítim a Barcelona, branca en la qual esdevingué una autoritat Militant de la Lliga Regionalista, fou elegit diputat a corts 1932 Publicà La branca nua 1927, L’ombra dels marbres 1947, amb data del 1936, Estances 1957 i Poema de Rut La seva poesia, plenament parnassiana, es complau a evocar temes mitològics humanitzats S’exilià el 1936 i collaborà amb Joan Estelrich en la propaganda de la causa de Franco

Regí la càtedra de notaria del 1548 al 1555, que fou suprimida, i, restablerta, del 1565 al 1584 El 1551 i el 1571 fou nomenat justícia de tres-cents sous El 1532 participà al certamen celebrat a València en honor de la Immaculada Concepció amb un poema, Doctes i experts, subtils i perfets mestres , que consta de dues estrofes de dotze versos en català, únic poema seu conservat La rúbrica d’aquest poema ha provocat algunes confusions sobre l’edat de l’autor, que devia ser de disset anys