Resultats de la cerca

Estudià a València i es doctorà en arts a París 1524, on fou professor de filosofia i formà part del collegi renovador del cardenal Lemoine el 1547 fou nomenat rector del collegi de Guiena a Bordeus Publicà De quinque uniuersalibus París 1527, obra metodològicament tradicional, però aviat s’integrà en els corrents renovadors Esdevingué suspecte d’heretgia i es vinculà al nucli erasmista de valencians emigrats a París, com Pere Joan Oliver i Joan Martí Població Fruit de la posició sòlida que assolí en els nuclis intellectuals més oberts de la capital francesa, rebutjà el requeriment de Manuel…

Fingeix que poc temps abans, quan l’escriptor era a la presó el Castell Nou de Barcelona, se li aparegué l’esperit de Joan I, acompanyat dels personatges mitològics Orfeu i Tirèsies, d’ocells i de gossos de caça Es planteja tot seguit el problema de l’existència i la immortalitat de l’ànima, en la qual cosa Metge diu no creure, però que constitueix l’essència del llibre primer, on el rei acaba convencent el seu antic secretari d’aquestes veritats Al llibre segon Joan I afirma que la seva ànima es troba al purgatori i en camí cert d’assolir la glòria, mentre s’ha parlat del cisma i del dogma…

Vida i obra Estudià a València, i gràcies a Honorat Joan li fou atorgada la càtedra de poesia de la universitat 1550-56, des de la qual inicià una important tasca d’editor i renovà els estudis d’oratòria El 1559 acceptà la càtedra de retòrica de la Universitat de Saragossa, però el 1561 retornà definitivament a València 1561-79, on publicà bona part de la seva obra i renovà els exercicis declamatoris El 1563 defensà l’ortodòxia de l’erasmista Jeroni Conques en el procés inquisitorial contra aquest Preocupat per la didàctica del llatí, redactà diverses obres per…

L’edat mitjana Dels orígens al segle XIII la poesia provençal i els primers testimonis del català escrit Si hom exceptua paraules i frases arromançades que apareixen adesiara en documents redactats en llatí per escrivans poc coneixedors de la llengua sàvia o que tenen un interès especial a fer-se entenedors a les persones no cultes, cap mostra de manifestació escrita en llengua vulgar per part de catalans no pot ésser exhibida en la primera meitat del segle XII Això, però, no significa pas que a Catalunya, i potser més concretament al comtat d’Urgell, no hi hagués, a mitjan segle XII, una…