Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Joan Berenguer de Masdovelles
Literatura catalana
Poeta. Senyor de l’Arboç, resident també a Barcelona i uns quants anys a Tarragona.
Fou partidari de Joan II en la guerra entre aquest i la generalitat, circumstància que es reflecteix sovint en les seves composicions El 1442 era hereu universal del seu oncle Guillem És l’autor català medieval del qual es conserven més poesies unes 180, recollides gairebé totalment en el cançoner autògraf que compilà vers la fi del segon terç del s XV La seva obra poètica, datable en el període 1438-67, ric repertori de formes de versificació, versa sobre tots els temes possibles i comprèn composicions amoroses i religioses, comiats, maldits, danses, lais, debats amb el seu…
Joan Berenguer de Masdovelles
Literatura catalana
Poeta, senyor de l’Arboç, resident també a Barcelona i uns quants anys a Tarragona.
Vida i obra Fou partidari de Joan II en la guerra entre aquest i la Generalitat, circumstància que es reflecteix sovint en les seves composicions El 1442 era hereu universal del seu oncle Guillem És l’autor català medieval del qual es conserven més poesies unes 180, recollides gairebé totalment en el cançoner autògraf que compilà vers la fi del segon terç del s XV La seva obra poètica, datable del període 1438-67, ric repertori de formes de versificació, versa sobre tots els temes possibles i comprèn composicions amoroses i religioses, comiats, maldits, danses, lais, debats amb…
Martí I de Catalunya-Aragó
Literatura catalana
Rei de Catalunya-Aragó (1387-96), dit l’Humà.
Vida i obra Rei d’Aragó des del 1396, fill segon de Pere el Cerimoniós i Elionor de Sicília A la mort del seu germà Joan I es trobava a Sicília, on havia anat a sufocar una revolta En aquella circumstància el duc de Montblanc instà el poeta Guillem de Masdovelles a compondre un sirventès sobre el setge de Catània Senyor mot naut l’autrier me ffes demanda De caràcter conciliador —aspecte que li reconeix Anselm Turmeda a les Cobles de la divisió del regne de Mallorques 1398—, el rei resolgué sense traumes el greu problema que significà el procés obert contra els curials del seu…
Joan Escrivà de Romaní i Ram
Literatura catalana
Dignatari i poeta.
Vida i obra Baró de Patraix, per compra 1492 al comte de Cocentaina Joan Roís de Corella i per concessió de la jurisdicció 1501 per Ferran II Fill segon d’Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Saranyó, baró de Beniparrell i senyor de la meitat de la baronia de Patraix Castellà de Morella 1477 i mestre racional del regne 1478 per Joan II Ferran II li confirmà ambdós càrrecs, li confià encara el castellde Callosa 1488, l’envià com a ambaixador…
Joan Escrivà de Romaní i Ram
Literatura catalana
Dignatari i poeta.
Baró de Patraix, per compra 1492 al comte de Cocentaina Joan Roís de Corella i per concessió de la jurisdicció 1501 per Ferran II Fill segon d’Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Saranyó, baró de Beniparrell i senyor de la meitat de la baronia de Patraix Castellà de Morella 1477 i mestre racional del regne 1478 per Joan II Ferran II li confirmà ambdós càrrecs, li confià encara el castellde Callosa 1488, l’envià com a ambaixador prop d’…
Maria Barbal i Farré

Maria Barbal i Farré
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Novel·lista.
El 1964 passà a viure a Barcelona per a cursar el batxillerat L’experiència de l’adaptació a la gran ciutat és un dels elements centrals de la seva obra Llicenciada en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona 1971, es dedicà professionalment a la docència al segon ensenyament Es donà a conèixer amb la novella Pedra de tartera 1985, premis Joaquim Ruyra 1984 i Crexells 1985, història d’un desarrelament que té com a punt de referència el seu Pallars nadiu, on ambientà la seva obra fins a la dècada de 1990 En una elegia d’un món perdut, la seva prosa sòbria i continguda descriu la…
,
Samsó
Literatura catalana
Personatge principal de La fam, de Joan Oliver.
Presentat inicialment com un perdulari guiat pels instints principalment el que dona el títol a l’obra, la seva complexitat es va perfilant a mesura que avança, fins al moment en què es fa digne del seu nom bíblic i acaba essent, ell també, un salvador del poble, bo i acabdillant la revolució Només llavors el personatge es deslliura de la seva condició habitual i pren un to èpic i abrandat, tan impropi del seu caràcter, cosa que podria fer pensar en un canvi Però a partir d’aquí Samsó experimenta un retorn a la seva condició original, i es constata que el despertar d’aquella heroïcitat era…
Dietari 1979-1980 i Segon dietari 1980-1982
Literatura catalana
Dietaris de Pere Gimferrer, publicats el 1980 i el 1982.
Desenvolupament enciclopèdic Obra de gran originalitat i, per tant, de definició difícil, recull en forma de dietari la vida intellectual de l’escriptor, amb el relleu especial de l’art literatura, pintura i cinema Defugint la vida exterior i quotidiana, que acostuma a caracteritzar els dietaris Pla o Manent, per exemple, Gimferrer imagina i recrea escenes amb personatges reals o de ficció, sovint amb un component narratiu que, en paraules de Josep Maria Castellet, representen un testimoni moral de la vida de l’escriptor De vegades els escrits parteixen d’una circumstància…
Marie-Claire Zimmermann
Historiografia catalana
Literatura catalana
Filòloga francesa.
Passà gran part de la seva infantesa a l’Alta Cerdanya, on aprengué el català Estudià lletres a la Universitat de la Sorbona, on obtingué el 1961 l’Agrégation d’Espagnol En plena etapa estudiantil demostrà interès per la poesia catalana i castellana Del 1963 al 1970 exercí de docent a la Sorbona, on conegué l’historiador Michel Zimmermann, amb qui es casà el 1967 i en prengué el cognom Tots dos feren una estada a Barcelona 1971-74 com a collaboradors de la Casa de Velázquez Passà molt de temps a la Biblioteca de Catalunya, treballant intensament sobre la poesia d’Ausiàs Marc, aconsellada per…
, ,
Francesc Candel i Tortajada

Francesc Candel i Tortajada
© Cesc Poch i Ros
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
Molts dels seus llibres tenen doble versió catalana i castellana A dos anys es traslladà a Barcelona amb la seva família, que visqué uns anys a les barraques de Montjuïc, i posteriorment es traslladà al grup de Cases Barates Eduard Aunós, al barri de Cantunis, d’on tragué gran part del material de la seva obra i on residí fins a la mort El 1939 hagué de deixar l’escola i començà a treballar en oficis diversos Autodidacte, començà a publicar els anys cinquanta, en què també s’inicià com a periodista Feu de la immigració a Catalunya dels anys 1950-70 matèria d’una literatura amb un clar esperit…
, ,